Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0243017/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'atmosfera onírica.
Pitjor: La xerrameca filosòfica continuada.
Curiositat: Els animadors, fonamentalment, artistes locals d'Austin, van fer servir un programa anomenat Rotoshop, desenvolupat pel Bob Sabiston específicament per aquesta producció, sobre Apple Macintosh obsolets per aplicar informàticament la tècnica de la rotoscòpia sobre els fotogrames del vídeo digital rodat amb actors reals. En els títols de crèdit apareix la inscripció "in memory: John Christensen (super perfundo on the early eve of your day)". Els títols de crèdit fan pampallugues.
Comentari:
Aprecio el vessant artístic de l'animació, que mostra detalls força creatius i suggeridors; també, algunes de les històries o dissertacions sobre qüestions transcendentals i la conclusió. El problema és que el to és soporífer. Ja em va passar amb un altre film del director, en Richard Stuart Linklater, en el que va utilitzar novament aquest mètode i la mateixa cadència, "A Scanner Darkly", del 2006; em va deixar clapat a la butaca. Espessa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0243017/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'atmosfera onírica.
Pitjor: La xerrameca filosòfica continuada.
Curiositat: Els animadors, fonamentalment, artistes locals d'Austin, van fer servir un programa anomenat Rotoshop, desenvolupat pel Bob Sabiston específicament per aquesta producció, sobre Apple Macintosh obsolets per aplicar informàticament la tècnica de la rotoscòpia sobre els fotogrames del vídeo digital rodat amb actors reals. En els títols de crèdit apareix la inscripció "in memory: John Christensen (super perfundo on the early eve of your day)". Els títols de crèdit fan pampallugues.
Comentari:
Aprecio el vessant artístic de l'animació, que mostra detalls força creatius i suggeridors; també, algunes de les històries o dissertacions sobre qüestions transcendentals i la conclusió. El problema és que el to és soporífer. Ja em va passar amb un altre film del director, en Richard Stuart Linklater, en el que va utilitzar novament aquest mètode i la mateixa cadència, "A Scanner Darkly", del 2006; em va deixar clapat a la butaca. Espessa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada