LLARGMETRATGE: "Hangdog" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15225614/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La filosofia "No fucks" de la veïna Marianne, interpretada per la Barbara Rosenblat.

PITJOR:
- El soroll del gos Tony, que encarna en Mr. Tibbs, llepant-se els collons.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets com Peaks Island o Munjoy Hill de Portland, en l'estat nord-americà de Maine, l'abril del 2022.
2. En Matt Cascella i la Jen Cordery, director i guionista, respectivament, són matrimoni, van mudar-se a la ciutat que fa d'escenari en 2020 i tenen un teckel https://ca.wikipedia.org/wiki/Teckel anomenat Ollie.
3. El pressupost de la producció no supera els 400 mil dòlars.

COMENTARI: L'home en crisi existencial, en Walt, el paper del Desmin Borges, més que còmic, resulta bastant patètic. I l'assumpte de la mascota perduda, ni fred ni calor; cap simpatia, ni cap pena ni res. Potser, per això m'ha avorrit, per manca d'empatia. Cert que els personatges que va trobant-se el protagonista són un xic peculiars. Però, no prou per semblar excepcionals en cap sentit. A més, trobo força repel·lent l'actitud de la Wendy, a càrrec de la Kelly O'Sullivan. En resum, una anècdota sense gràcia.

EN UN MOT: Petita.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Super/Man: The Christopher Reeve Story" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27902121/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La quantitat i diversitat de material exposat.

PITJOR:
- El muntatge que mostra el personatge, el Superman https://ca.wikipedia.org/wiki/Superman, parlant cap a un auditori de representants mentre se sent la veu del Christopher Reeve https://ca.wikipedia.org/wiki/Christopher_Reeve quan s'adreçava als assistents de la Democratic National Convention de 1996 https://en.wikipedia.org/wiki/1996_Democratic_National_Convention.

NOTES:
1. Cap el final dels crèdits, apareix la dedicatòria, "In memory of CHRISTOPHER REEVE AND DANA REEVE BROOKE ELLISON MARIE-JOSÉE VIDAL-ROSSINÉS BÜRGI BONHÔNTE".
2. La Brooke Mackenzie Ellison https://en.wikipedia.org/wiki/Brooke_Ellison, que hi surt entrevistada, va morir quinze dies després de l'estrena del documental.

COMENTARI: Em queda una mica la sensació que força un pèl massa el grau d'emotivitat amb el que s'encara l'assumpte i la desgràcia. A mi, per exemple, m'ha colpit especialment el segment del comiat que li fa el Robin Williams https://ca.wikipedia.org/wiki/Robin_Williams al seu amic; potser, només, per l'admiració que jo li professo al comediant. En general, no obstant, trobo que compleix tant per la part de l'homenatge a l'actor com pel vessant de promoció de la Christopher and Dana Reeve Foundation https://en.wikipedia.org/wiki/Christopher_and_Dana_Reeve_Foundation. Malauradament, ens recorda també que el bo del Chris no va sortir gaire del rol de superheroi.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dogme 1 Festen" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0154420/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del Christian Klingenfeldt-Hansen, el paper interpretat per l'Ulrich Thomsen, per denunciar en públic les maldats del Helge, encarnat pel Henning Moritzen.

PITJOR:
- Les deficiències tècniques a compte del Dogme 95, especialment, en el vessant de la il·luminació.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Celebration".
2. Fou el primer film que obeïa els preceptes del manifest del Dogme 95 https://ca.wikipedia.org/wiki/Dogma_95, ideat pel mateix director de la pel·lícula, en Thomas Vinterberg, juntament amb el Lars von Trier.
3. Se'n han fet diferents adaptacions al teatre entre les quals la del 2004 realitzada pel David Eldridge https://en.wikipedia.org/wiki/Festen_(play).
4. El director fa un cameo intervenint com a conductor del taxi que porta el Gbatokai Dakinah a l'entrada de Skjoldenæsholm https://en.wikipedia.org/wiki/Skjolden%C3%A6sholm, on es celebra la festa.
5. Durant els crèdits, sona la melodia de "Music Box Dancer" https://en.wikipedia.org/wiki/Music_Box_Dancer, la peça d'en Frank Mills enregistrada en 1974, mentre s'intercalen imatges d'una capsa de música.

COMENTARI: Un assumpte desagradable i molta traça a l'hora de violentar l'espectador, sobretot, amb les marranades impunes del Michael, el personatge del Thomas Bo Larsen; les agressions, les actituds masclistes i racistes. El que no m'ha acabat de quadrar tant és la paciència i la cooperació de la parròquia o la situació de segrest col·lectiu amb conxorxa inclosa entre el protagonista i el personal de servei de l'hotel. És a dir, trobo que l'acció entra en una mena d'atzucac després de la primera bomba en quedar mancada d'una reacció raonable. D'alguna manera, s'ajorna la resolució forçant un parell d'envestides més. I això, a mi, m'ha avorrit. Reconeixo, no obstant, la capacitat per a la pertorbació.

EN UN MOT: Incòmoda.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Jim Gaffigan: Dark Pale" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27054481/

DURADA: 64 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escarn cap a l'Starbucks https://ca.wikipedia.org/wiki/Starbucks.

PITJOR:
- El James Christopher Gaffigan parla en un xisclet constant bastant desagradable.

NOTES:
1. Representa el desè especial del monologista; alguns dels anteriors, com "Jim Gaffigan: Mr. Universe" https://en.wikipedia.org/wiki/Jim_Gaffigan:_Mr._Universe, del 2012, han estat nominats en els premis Grammy https://ca.wikipedia.org/wiki/Grammy_al_millor_%C3%A0lbum_de_com%C3%A8dia.
2. Abans dels crèdits, apareixen fotografies amb els peus "Marcia Gaffigan 8/18/37 - 9/20/90", "Michael Gaffigan 1/21/36 - 11/12/99", "Aunt Katie Whalen 4/24/43 - 10/24/20", "Angela Muto 'Shecky Beagleman' 7/7/57 - 12/28/22", "Bruce MacVittie 10/14/56 - 5/7/22" i "Greg Giraldo 12/10/65 - 9/29/10".
3. L'artista teloner fou Ted Alexandro https://en.wikipedia.org/wiki/Ted_Alexandro.
4. Va enregistrar-se l'11 de febrer de 2023 en el Straz Center for the Performing Arts de la ciutat de Tampa, en l'estat nord-americà de Florida.

COMENTARI: Presenta alguns gags força inspirats com el del pilot d'avió que s'estimba durant tres minuts, les al·lusions a la venjança de Moctezuma https://ca.wikipedia.org/wiki/Moctezuma_II, la imitació escatològica d'en James Stewart https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Stewart en "It's a Wonderful Life" https://ca.wikipedia.org/wiki/Que_bonic_que_%C3%A9s_viure, la pel·lícula de 1946 dirigida pel Frank Capra, o els acudits sobre les plagues de Déu. Però els grinyols que fot el paio adés adés martiritzen l'oïda convertint l'experiència en una tortura auditiva. Tot i que el nivell humorístic em sembla prou correcte, m'ha costat aguantar.

EN UN MOT: Espinguet.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Wild Robot" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29623480/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant artístic, l'animació que pretén assemblar-se a quelcom fet a mà.

PITJOR:
- El concepte principal heretat del conte original, que l'amabilitat pot convertir-se en un recurs per a la supervivència.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima del 2016 https://en.wikipedia.org/wiki/The_Wild_Robot_(novel) escrita pel Peter Brown.
2. A partir d'un pressupost de 78 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 235.
3. Al final dels crèdits, surten el Fink i el Paddler, a qui donen veu en Pedro Pascal i el Matt Berry, respectivament, plantant un arbre.
4. En Chris Sanders, el director i guionista, s'inspirà en films com "Bambi" https://ca.wikipedia.org/wiki/Bambi, la pel·lícula de 1942 a càrrec del David Dodd Hand, o "Tonari no Totoro" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_meu_ve%C3%AD_Totoro, dirigida pel Hayao Miyazaki i estrenada el 1988, i l'estètica de l'obra del Sydney Jay Mead https://ca.wikipedia.org/wiki/Syd_Mead.

COMENTARI: No sé si m'ha emprenyat més ensumar en el relat la flaire de "L'aneguet lleig" https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27aneguet_lleig, aquella història del Hans Christian Andersen publicada el 1843, ensopegar de nassos amb el bocinet bíblic de l'Arca de Noè https://ca.wikipedia.org/wiki/Arca_de_No%C3%A8 o patir aquesta saturació insuportable de sentimentalisme ensucrat. A més, la perversió de la civilització humana a l'hora de reaccionar tant a la irrupció de les oques en les instal·lacions de conreu com a l'assumpte de recuperar el robot extraviat em sembla molt fal·laç. És a dir, trobo que l'argument menysté la tecnologia. De manera que tot plegat m'ha tret bastant de polleguera. Potser, si jo fos pare, un de tou, en edat de criança m'hauria agradat. Però no ho soc.

EN UN MOT: Desequilibrada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El Diario" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28576307/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de la Vera, encarnada per la Isabella Arroyo.

PITJOR:
- El mètode que escull l'Olga, el paper de la Irene Azuela, per carregar-se la filla.

NOTES:
1. Internacionalment, en la plataforma Amazon Prime Video, s'anomena "The Diary".
2. El rodatge es va portar a terme l'estiu de 2023 a indrets de Mèxic.
3. El Mauricio Ochmann, la Isabella Arroyo i el Leonardo Ortizgris, que fan del Carlos, la Vera i el Víctor, respectivament, van coincidir, també, en el film, "No Negociable" https://www.imdb.com/title/tt31227221/, dirigit pel Juan Taratuto i estrenat a Netflix uns mesos abans.

COMENTARI: El plantejament aquest de pretendre canviar un futur que esdevé precisament per l'afany de voler evitar-lo em resulta sempre interessant. En aquest aspecte, sembla ben bé que la pel·lícula et presenta alhora una història i la seva seqüela (o preqüela, depèn com es miri). Trobo, no obstant, que l'element paranormal que serveix per connectar els dos espais temporals és una mica trampista en aquest cas. És a dir, me'l puc empassar però suggereix un escenari massa desviat de la realitat; em grinyola una mica. Perquè la gràcia, penso, és la nena i la seva conversió en psicòpata. El gir de guió, crec, hauria funcionat igual sense fantasmes. Tant se val. M'ha entretingut.

EN UN MOT: Òptima.

PAÍS:           MÈXIC.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Usagi Doroppu" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1672214/

DURADA: 113 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Rin Kaga, el paper interpretat per la Mana Ashida, recorda allò que feia l'avi en vida.

PITJOR:
- La nota musical alemanya per part de Wir sind Helden https://ca.wikipedia.org/wiki/Wir_sind_Helden amb la seva cançó de 2008, "Die Konkurrenz".

NOTES:
1. És l'adaptació del manga homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Bunny_Drop desenvolupat per la Yumi Unita des d'octubre de 2005 fins abril de 2011.
2. Internacionalment, es coneix com "Bunny Drop".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 2010 en indrets de Tsuchiura-shi i Ryūgasaki-shi, a la prefectura d'Ibaraki, a Isesaki-shi, en la prefectura de Gunma, i a Kawasaki-shi, en la prefectura de Kanagawa.

COMENTARI: En tenia bon record, de l'adaptació en format anime del títol a càrrec de diferents directors com el Kanta Kamei, el Yoshiaki Kyougoku, el Rokou Ogiwara, el Susumu Mitsunaka, el Yoshitaka Koyama, el Yoshikazu Ui o el Ryutaro Sakaguchi. Allò eren onze capítols i, originalment, s'havia emès entre el 7 de juliol i el 15 de setembre de 2011, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula, el 20 d'agost d'aquell mateix any. Jo no sé quan vaig veure la sèrie però em sona que la impressió que em va quedar en acabat fou força positiva. Es tractava d'una història entranyable, sobretot, amb un punt de carrincloneria molt ben mesurat. Potser, va accentuar la sensació agradable, també, que vaig trobar en la sintonia de sortida, "High High High", d'en Kasarinchu, una peça confortadora. Fins aquí, correcte. La qüestió és que les versions amb actors de carn i ossos de ninots, qualssevol, ja acostumen a decebre'm; evidentment, una persona no és un dibuix. Si afegim elements aliens afegits gratuïtament, que sovint espatllen el relat, i un discurs avorrit per un plantejament desviat o per manca de síntesi arribem a un castanyot com aquest que ens ocupa. Exemple, el tràfec del Daikichi Kawachi, encarnat pel Kenichi Matsuyama, per arribar a l'hora a la llar d'infants no cal repetir-lo quaranta vegades. O el numeret de tothom cercant els nens escapats, per suggerir, després, que l'altre els ajuda, ridícul. En fi... La nostàlgia m'ha traït una vegada més.

EN UN MOT: Inerta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Brothers" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9860566/

DURADA: 88 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de presentació abans del títol.

PITJOR:
- La persecució en el camp de golf.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme l'agost de 2021 en indrets d'Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia.
2. Enmig dels crèdits, se sent el fragment d'un diàleg entre el Glenn i la Cath jove, els papers a càrrec del Joshua Mikel i la Jennifer Landon, respectivament.
3. La Glenn Close porta guants perquè en el guió original el seu personatge es tallava la punta dels dits per evitar deixar empremtes dactilars; l'escena on s'explicava això va descartar-se.

COMENTARI: Es tracta d'una comedieta de pa sucat amb oli que es recolza més en el carisma dels actors que no pas en un argument treballat o cap al·licient mínimament suggeridor. De fet, la fórmula ja fa pudor de naftalina; l'escenari, més. I els elements que matisen la història tampoc acaben d'ajudar gaire a enriquir-la. Per exemple, el personatge de la Marisa Tomei, la Bethesda Waingro, tant extravagant com innecessari, amb el seu simi grotesc en zel. O el de la Taylour Paige, que fa d'una petulant Abby Munger-Jacobson, allunyada, crec, del gènere del film. Per cert, què fàcil col·loquen les maragdes! En fi... N'esperava poc, m'he trobat amb força menys. Gràcia, poca per no dir gens.

EN UN MOT: Frau.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Woman of the Hour" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7737800/

DURADA: 94 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La Denalda Williams fent de la Marilyn, la maquilladora.

PITJOR:
- El canvi de to del flirteig entre la Sheryl Bradshaw i el Rodney Alcala https://en.wikipedia.org/wiki/Rodney_Alcala, els papers de l'Anna Kendrick i el Daniel Zovatto, respectivament, en relació a la interacció real que succeí en antena entre els dos el 13 de setembre de 1978.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareixen els rètols, "On February 14, 1979, a teenage runaway escaped Rodney Alcala by asking him to keep the encounter a secret", "While awaiting trial, he was released on bail. Once freed, he murdered a 21 year old woman and a 12 year old girl", "Alcala was rearrested in 1979. Only then did authorities begin to uncover the scope of his crimes", "For over a decade Alcala had been reported to law enforcement by survivors and other private citizens without consequence", "He was eventually convicted of the murders of seven women and girls. Some authorities estimate the true number of victims to be as high as 130", "After 31 years in prison, Alcala had a final chance for acquittal. The runaway, now a grown woman, appeared in court to testify against him. According to the prosecutor, <She showed up and put the nail in Rodney's coffin>", "Cheryl Bradshaw left California to live a private life and raise a family" i "Rodney Alcala died in incarceration".
2. Explota la participació de l'assassí, el Rodrigo Jacques Alcala, en el programa creat pel Chuck Barris, "The All-New Dating Game" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Dating_Game; de fet, el títol de treball del projecte fou "The Dating Game".
3. El guió escrit per l'Ian MacAllister McDonald, aleshores anomenat "Rodney & Sheryl", va figurar en The Black List, la llista creada pel Franklin Leonard, en l'any 2017 https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey)#2017_Black_List.
4. En 2017, el Peter Medak va dirigir "Dating Game Killer" https://www.imdb.com/title/tt6294806/, un telefilm sobre el mateix criminal.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme entre octubre i desembre de 2022 en indrets de la província canadenca de British Columbia, com Vancouver, i de l'estat nord-americà de Califòrnia, com Lancaster.

COMENTARI: Vaig conèixer el cas gràcies a un dels capítols del programa del Carles Porta i Gaset, "Crims" https://ca.wikipedia.org/wiki/Crims_(programa_de_radiotelevisi%C3%B3). De manera que tenia molta curiositat en descobrir com es podia convertir una anècdota frívola, la trobada puntual d'una noia amb l'homicida en un espectacle de televisió, en l'eix principal de la trama d'una pel·lícula. I m'ha quedat clar que no han estat capaços de fer-ho. Trobo que la "senyora de l'hora" en qüestió representa un personatge no secundari... sense cap rellevància en la història; ni és víctima mortal ni denuncia ni res. En tot cas, li correspondria més importància a l'Amy, encarnada per l'Autumn Best... Potser, se m'acut, la Kendrick pretenia, sobretot, fer palès l'assetjament constant que pateixen les dones per part d'aquest món masclista i, en particular, les actrius (o aspirants). Almenys, en això, se'n surt. Però, aleshores, no calia la crònica negra. Total, crec que l'enfocament és un despropòsit absolut i me'n penedeixo d'haver-la vist.

EN UN MOT: Desenfocada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "World 1-1" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3316370/

DURADA: 132 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- Els testimonis, el del Nolan Kay Bushnell https://ca.wikipedia.org/wiki/Nolan_Bushnell, l'Allan Alcorn https://ca.wikipedia.org/wiki/Allan_Alcorn, l'Owen Rubin https://en.wikipedia.org/wiki/Major_Havoc, la Dona Bailey https://en.wikipedia.org/wiki/Dona_Bailey, el Howard Scott Warshaw https://en.wikipedia.org/wiki/Howard_Scott_Warshaw, el Warren Robinett https://en.wikipedia.org/wiki/Warren_Robinett...

PITJOR:
- La llargada, més de dues hores, i la confusió a la que dóna peu el títol https://en.wikipedia.org/wiki/World_1-1.

NOTES:
1. Durant els crèdits surt la dedicatòria, "In Memory of Ralph Baer (1922 - 2014)"; al final, el Jared Petty fa un comentari sobre la crisi del mercat nord-americà del videojoc del 1983 https://ca.wikipedia.org/wiki/Crisi_del_videojoc.
2. La Jeanette Garcia i el Daryl Rodriguez, directors i guionistes del projecte, van engegar una campanya a kickstarter https://www.kickstarter.com/projects/1128229743/world-1-1 amb la que van recaptar més de quinze mil dòlars.

COMENTARI: Entenc, per allò que he llegit en llur declaració d'intencions en la plataforma de micromecenatge a la que van recórrer, que els creadors pretenien iniciar una sèrie documental sobre el món del videojoc. I, no obstant això, aquesta és l'única peça que se'ls atribueix a hores d'ara, nou anys més tard. Va com va, suposo... Ben bé podrien haver organitzat el material del que disposaven llavors de tal manera que, juntament amb elements clarificadors i contextualitzadors extres (bastant necessaris, per cert) sortissin tres o quatre capítols d'aquesta mena d'homenatge a Atari https://ca.wikipedia.org/wiki/Atari. El tema hauria estat un pèl més digerible, sens dubte. La qüestió és que m'ha calgut anar a la Wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia per fer-me la idea de què m'estaven contant. Mal senyal. He trobat molt interessant escoltar els personatges. Però el document senzer resulta un tant decebedor per la manca de maduresa formal.

EN UN MOT: Abocador.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "De grønne slagtere" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0342492/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estira-i-arronsa d'humor sec a la carnisseria entre l'Eigil i l'Svend, a càrrec del Nikolaj Lie Kaas i en Mads Mikkelsen, respectivament.

PITJOR:
- El profit extraordinari que treuen de la carn d'un parell de cadàvers, els de l'electricista, d'en Hus Hans, de la infermera Juhl i de la Tina, els papers del Mikkel Vadsholt, d'en Nicolas Bro, de la Lily Weiding i de la Bodil Jørgensen, respectivament (es menciona un suec com a cinquena víctima, no obstant).

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Green Butchers".
2. El rodatge es va portar a terme entre gener i març del 2000 en indrets de Fiònia del sud, com ara el Brahetrolleborg Slot i el Nakkebølle Sanatorium de la ciutat de Fåborg, en el Det Danske Filmstudie de Kongens Lyngby i el Filmbyen d'Avedøre.
3. La Line Kruse, que interpreta l'Astrid, i l'Anders Thomas Jensen, director i guionista de la pel·lícula, es van casar el 2008.  

COMENTARI: En Nikolaj Lie Kaas fent de l'Eigil m'ha recordat la seva intervenció en el film del 1998 dirigit pel Lars von Trier, "Idioterne" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Idiots; on, per cert, també hi participava la Bodil Jørgensen. L'altre personatge que encarna aquest cop, el Bjarne, l'he trobat odiós, especialment encara que no només, per l'assumpte de les coces. Després, el company, l'Svend, amb els seus complexos i traumes, tampoc m'ha despertat cap simpatia. Al cap i a la fi, és un autèntic tarat, un assassí. I l'Astrid m'ha fet pensar en aquella cançó del Víctor Manuel, "Sólo pienso en ti" https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%B3lo_pienso_en_ti_(canci%C3%B3n_de_V%C3%ADctor_Manuel). Amb tot, crec que la història no resulta ni versemblant ni còmica, grinyola per la manca de rigor i per intentar barrejar poca-solta, trauma, misèria, carrincloneria barata i uns caràcters grotescs.

EN UN MOT: Estúpida.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!