LLARGMETRATGE: "The Voices" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1567437/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La distorsió en la percepció del Jerry Hickfang, el paper a càrrec del Ryan Reynolds, del seu habitatge.

PITJOR:
- La nit de karaoke https://ca.wikipedia.org/wiki/Karaoke de la Fiona i la Lisa, encarnades per la Gemma Arterton i l'Anna Kendrick, respectivament.

NOTES:
1. Durant els 3 primers minuts dels crèdits, apareixen en Ryan Reynolds, la Gemma Arterton, l'Anna Kendrick, l'Ella Smith, el Michael Pink, la Valerie Koch i el Paul Brightwell fent una coreografia mentre sona "Sing a Happy Song", la cançó del Kenneth Gamble i el Leon Huff.
2. A partir d'un pressupost d'11 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 2.
3. El rodatge va començar cap a finals d'abril de 2013; es va dur a terme en indrets d'Alemanya, com Teltow https://en.wikipedia.org/wiki/Teltow o el Filmstudio Babelsberg https://en.wikipedia.org/wiki/Babelsberg_Studio, en l'estat de Brandenburg.
4. El guió va aparèixer en The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey) de 2009, l'enquesta publicada pel Franklin Leonard.

COMENTARI: Trobo que no n'hi ha prou amb pintar de rosa els carretons elevadors https://ca.wikipedia.org/wiki/Carret%C3%B3_elevador d'una factoria i atorgar veu als animals per convertir una història d'esquizofrènia https://ca.wikipedia.org/wiki/Esquizofr%C3%A8nia en una comèdia. Per aquest costat, bastant insípida. No m'ha fet gens de gràcia, encara que el gat xerri amb accent escocès, la noia faci servir modismes britànics i l'indi, l'Adi Shankar, es presenti com un sibarita del sushi https://ca.wikipedia.org/wiki/Sushi. Per l'altre, pel vessant del suspens, sembla que l'afany d'acostar-se a la sàtira (o ves a saber), converteix els elements clàssics del gènere en passatges sense trempera ni emoció. Em refereixo, per exemple, a la visita a la casa de la infància de l'homicida o als mateixos assassinats atropellats de les mosses. Potser, és només qüestió d'expectatives; m'esperava quelcom diferent de la Marjane Satrapi https://ca.wikipedia.org/wiki/Marjane_Satrapi. Però, la veritat és que m'he avorrit molt.

EN UN MOT: Rasa.

PAÍS:           EUA, ALEMANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!