LLARGMETRATGE: "My Old Ass" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18559464/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'abraçada de l'Elliott vella amb el Chad, els rols interpretats per l'Aubrey Plaza i el Percy Hynes White, respectivament.

PITJOR:
- El motiu que justifica la petició misteriosa no em sembla propi d'una persona de trenta-nou anys madura.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 2022 a Muskoka Lakes, en la província canadenca d'Ontario.
2. La Maisy Stella, que fa de l'Elliott de divuit anys, una noia lesbiana, s'indentifica com a queer https://ca.wikipedia.org/wiki/Queer.
3. Algunes de les referències que menciona la Megan Park, la directora i guionista, són "My girl" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_meva_noia, la pel·lícula del 1991 dirigida pel Howard Zieff, i "13 Going on 30" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_somni_de_la_meva_vida, el film del 2004 a càrrec del Gary Winick.
4. L'edat de l'Elliott del futur que havia concebut originalment la Megan Park era deu anys superior però va corregir-la per poder encaixar l'Aubrey Plaza en el paper.

COMENTARI: Doncs, la manera que té la Megan Park d'enllaçar passat i futur em grinyola bastant. És a dir, puc imaginar-me que l'ús de substàncies al·lucinògenes funcioni com a catalitzador per a l'establiment de contactes mentals intertemporals. El que no m'empasso és la correspondència posterior entre les dues dimensions via telèfon mòbil. No era més fàcil plantejar l'assumpte com un flashback https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere dels de tota la vida en comptes de tirar d'un artifici pseudotecnològic tant galdós? Al capdavall, el tema va d'un atac de nostàlgia. D'aquells que agafen durant moments vitals crítics, el d'abandonar la llar familiar rumb a la universitat, per exemple. De fet, la mare, encarnada per la Maria Dizzia, ho resumeix en una escena força entranyable en la qual explica una anècdota sobre les peripècies que passava per fer dormir la seva filla amb dos anys i que acaba lligant a la superació d'etapes. El Chad reitera la idea, també, referint-se a la transició entre infantesa i adolescència. En fi, tant se val. Veritat que, sense la trobada d'Elliotts, s'haurien perdut les conyetes que es fan mútuament i, sobretot, la tensió que provoca quan apareix la temptació el consell enigmàtic restrictiu lliurat per la veu de l'experiència. Això darrer, ho he de reconèixer, és el que m'ha servit per mantenir l'atenció fins al final, el suspens de fins on arribaria la força de voluntat de la mossa. Ara, no es pot negar que la Maisy Stella personifica a la perfecció el model de pubilla naturalment eixerida, espontània i trempada que encisa i enamora amb una simple mirada.

EN UN MOT: Angúnia.

PAÍS:           CANADÀ, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "10 Lives" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7959138/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El gosset Happy, a càrrec del Jeremy Swift.

PITJOR:
- La conspiració del professor Craven, el personatge del Bill Nighy, resulta molt ridícula.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de 26 milions de dòlars.
2. Al final dels crèdits, surt el rètol, "THE END".
3. El Zain Javadd Malik https://ca.wikipedia.org/wiki/Zayn_Malik, que dóna veu als esbirros, el Kirk i el Cameron, es el compositor de dues de les cançons que s'interpreten durant el film, "Love You" i "Karma Knows".
4. En Christopher Jenkins, el director i coguionista, interpreta la Grizabella; el Mo Gilligan, que fa del Beckett, s'havia considerat per a un paper secundari inicialment.

COMENTARI: No tinc queixa de l'animació; m'ha fet el pes, m'ha agradat. El que no m'ha atrapat en absolut ha estat la història. En primer lloc perquè no m'interessen els animals de companyia especialment. No n'he tingut mai, ni tant sols l'anhel. I, després, perquè el complot, el sabotatge, la fressa de la presentació científica i tota aquesta mandanga no em sembla gaire raonable; massa feble, tot plegat. Entenc que cal enfocar el conte com un joc divertit de reencarnacions que pretén promoure l'altruisme emocional. Però, em fa l'efecte que l'argument no és prou robust per recolzar-ho. De manera que, igual que la frase que tanca la funció, "I've learnt that when you live and love with all of your heart, one life really is all you need", transmet un missatge buit.

EN UN MOT: Infundada.

PAÍS:           GB, CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Holiday Mismatch" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33481081/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La menció als Hókifli https://en.wikipedia.org/wiki/Vanillekipferl.

PITJOR:
- L'espai que figura ser la platea d'un teatre, trenta-dos cadires.

NOTES:
1. Es tracta d'una Hallmark Channel Original Movie inclosa en la programació de la campanya "Countdown to Christmas" del Hallmark Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/Hallmark_Channel emesa, originalment, el 3 de novembre de 2024.
2. Comptà amb un pressupost aproximat de 3 milions i mig de dòlars canadencs.
3. El rodatge es va portar a terme en tres setmanes entre agost i setembre de 2024 en indrets de Montreal, al Quebec.
4. Un títol de treball havia estat "The Mistletoe Match".

COMENTARI: Potser, l'únic al·licient de la proposta rau en el retrobament de les dues actrius protagonistes, la Caroline Rhea i la Beth Broderick, que fan de la Kath i la Barbara, respectivament. Per allò que van coincidir en "Sabrina the Teenage Witch" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sabrina,_the_Teenage_Witch, una sèrie del 1996 creada pel Nell Scovell. Perquè, a més, aporten el pessic de pebre que un guió tant vulgarment previsible agraeix. Tot i que la Broderick sembla un tant encarcarada, la veritat... No obstant això, he de reconèixer que, a grans trets, l'elenc defensa amb prou dignitat el producte, que no deixa de ser una pel·lícula de temporada per a la televisió https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm plena de tòpics. I fa ferum de saldo. Me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Afable.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!