LLARGMETRATGE: "Totally Killer" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11426232/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Les remarques que fa la Jamie Hughes, el personatge de la Kiernan Shipka, sobre circumstàncies i actituds de 1987 políticament incorrectes o socialment inacceptables en el seu 2023.

PITJOR:
- El paper forçat i poc fonamentat de l'atracció de fira anomenada Quantum Drop en la tornada al futur de la protagonista.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2022 a Vancouver i Burnaby, en la província canadenca de British Columbia.
2. La màscara de l'assassí fou dissenyada pel Tony Gardner i s'inspira en rostres com els de Kiefer Sutherland https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiefer_Sutherland, Rob Lowe https://ca.wikipedia.org/wiki/Rob_Lowe, Dolph Lundgren https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolph_Lundgren o Johnny Bravo, fins i tot, https://en.wikipedia.org/wiki/Johnny_Bravo.
3. La utilització del cognom Hughes és un homenatge al John Hughes, el director de "The Breakfast Club" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Breakfast_Club; en el film, també, s'al·ludeix a l'actriu Molly Ringwald https://ca.wikipedia.org/wiki/Molly_Ringwald que participà en aquella pel·lícula de 1985.

COMENTARI: Jo crec que algú capaç d'inventar un giny per viatjar en el temps, la Lauren Creston, encarnada per la Troy Leigh-Anne Johnson, hauria de poder empescar-se un mètode per carregar la bateria d'un mòbil encara que no tingui l'endoll adequat. Bé, ni idea; no sé un borrall d'electrònica. En fi, tampoc ens posarem primmirats... El que compta és que el salt a la nostàlgia dels 80s, el punt de caricatura i el misteri, digues-li suspens, resulten prou efectius per mantenir l'atenció fins a la resolució i fer passar una estona ben entretinguda a addictes al gènere com el que subscriu. Em balla, no obstant, alguna qüestió de l'argument. Per exemple, entenc que el Chris Dubusage, a càrrec del Jonathan Potts, vulgui preservar en primera persona l'assumpte que alimenta el seu programa. Però, fins al punt d'arriscar-se a no poder tornar al seu temps per continuar fent-lo? Això no ho he acabat de copsar... Hauré de mirar-m'ho un altre cop.

EN UN MOT: Distesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Outlaws IS Coming!" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0059558/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del títol inicial amb els trets del Trigger Mortis, el personatge del Mort Mills.

PITJOR:
- L'adoctrinament ximple dels sicaris, el Rob Dalton, en Wyatt Earp, el Johnny Ringo, el Billy the Kid, en Jesse James, el Bat Masterson, el Cole Younger, en Wild Bill Hickok i la Belle Starr, encarnats pel Joe Bolton, el Bill Camfield, el Hal Fryar, en Johnny Ginger, el Wayne Mack, l'Ed T. McDonnell, en Bruce Sedley, el Paul Shannon i la Sally Starr, respectivament.

NOTES:
1. El títol és una burla cap a l'eslògan de la pel·lícula del 1963, "The Birds" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_ocells, dirigida per l'Alfred Hitchcock; al Regne Unit, va anomenar-se "Three Stooges Meet the Gunslingers".
2. És l'última pel·lícula protagonitzada per The Three Stooges https://en.wikipedia.org/wiki/The_Three_Stooges.
3. En Norman Albert Maurer, el director i guionista, era gendre del Moe Howard, un dels Stooges.
4. El rodatge es va portar a terme el maig de 1964 en el B-Bar-B Buffalo Ranch de Gillette, en l'estat nord-americà de Wyoming.

COMENTARI: No hi ha gaire secret, barreja de western https://ca.wikipedia.org/wiki/Western amb l'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades del trio còmic. He d'admetre, no obstant, que m'ha impressionat el llançament de pastissos durant la persecució de carruatges. Quina poca-soltada tant deliciosa! Però, bé, en general, distreta, lleugera, simpàtica. La noia que fa de l'Annie Oakley, la Nancy Kovack, resplendeix i l'Adam West fent d'en Kenneth Cabot, resulta, si més no, curiós. L'any següent començaria a interpretar el personatge del Batman en la sèrie de l'ABC https://ca.wikipedia.org/wiki/Batman_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3). Ha excedit les meves expectatives; clar que eren molt baixes.

EN UN MOT: Guilladura.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Loriots große Trickfilmrevue" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26217502/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els gags "Der kunstpfeifer", "Der sprechende hund", "Der staatsmann" o "Der familienbenutzer".

PITJOR:
- La resolució de l'escena "Das frühstücksei" en la que el marit anuncia que pelarà la dona no fa cap gràcia.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Loriot's Great Cartoon Revue".
2. Es tracta d'un recull d'esquetxos del Bernhard-Viktor Christoph-Carl von Bülow https://en.wikipedia.org/wiki/Loriot, altrament, conegut com Loriot, revisats amb motiu del centenari del naixament de l'humorista.
3. En Peter Geyer, el director, va col·laborar amb el Loriot des del 1993 fins a la mort de l'artista, l'any 2011.
4. La selecció inclou els clips: "Farbfernsehen (1967)", "Fernsehansagerin (1969)", "Studiointerview (1976)", "Der hasenbrüter (1970)", "Kaninchen (1968)", "Die volksdroge (1969)", "Der vampir (1971)", "Mainzelfrau (1972)", "Postleitzahlen (1993)", "Comedian harmonists (1976)", "Der kunstpfeifer (1972)", "Auf der rennbahn (1972)", "Humor und wirtschaftskrise (1967)", "Der sprechende hund (1977)", "Sollen hunde fernsehen? (1967)", "Das deutsche hausschwein (1969)", "Das frühstücksei (1977)", "Der pianist (1970)", "Feierabend (1977)", "Knabenchor (1970)", "Fernsehabend (1977)", "Mondgestein (1969)", "Die nudelkrise (1968)", "Schnittbohnen (1971)", "Die deutschlandfrage (1968)", "Der staatsmann (1970)", "Herren im bad (1978)", "Der familienbenutzer (1978)", "Advent (1969)", "Helmut schmidt (1992)" i "Big band (1972)".

COMENTARI: La presentació, ajustada i fidel al material original, imagino, em sembla bastant precària. És a dir, trobo que es podria haver ofert una recopilació més treballada, amb millor embolcall. A més, algunes escenes transmeten un aire, un enfocament bastant ranci, caducat. No obstant això, la poca-solta, el sarcasme, la ironia, l'humor sec https://en.wikipedia.org/wiki/Deadpan amb els que esquitxa cada vinyeta m'han mantingut davant la pantalla sense gaire dificultat. També és cert que el format de capítols curts ajuda força a la seva digestió. De fet, tot plegat m'ha passat ben ràpid. Ara, si som davant un homenatge... tirant a galdós.

EN UN MOT: Frugal.

PAÍS:           ALEMANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Arcane: League of Legends - Temporada 1a" (Des del 6 fins el 20 de novembre de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11126994/episodes/?season=1

DURADA: 358 minuts (Crèdits: 32 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 88 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del retrobament de les germanes, la Violet i la Powder, a qui donen veu la Hailee Steinfeld i l'Ella Purnell, respectivament, del sisè lliurament, amb la cançó de fons, "Guns For Hire", del Woodkid https://ca.wikipedia.org/wiki/Yoann_Lemoine, quan la petita encén la bengala.

PITJOR:
- La feblesa i entitat ínfima dels barons de Zaun exemplificades en la reunió amb el Silco, el personatge a càrrec del Jason Spisak, de l'episodi setè.

NOTES:
1. Es basa en l'univers de "League of Legends" https://ca.wikipedia.org/wiki/League_of_Legends, el videojoc publicat el 27 d'octubre de 2009 per Riot Games https://ca.wikipedia.org/wiki/Riot_Games.
2. Els títols dels capítols són "Welcome to the Playground", "Some Mysteries Are Better Left Unsolved", "The Base Violence Necessary for Change", "Happy Progress Day!", "Everybody Wants to Be My Enemy", "When These Walls Come Tumbling Down", "The Boy Savior", "Oil and Water" i "The Monster You Created"; la segona temporada, també, de 9 episodis, s'emeté entre el 9 i el 23 de novembre de 2024; el pressupost combinat s'estima en 250 milions de dòlars.
3. El director general de Riot Games, en Nicolo Laurent, va explicar que van trigar 6 anys en fer aquesta primera temporada.
4. Al final dels crèdits del capítol cinquè, surt la dedicatòria, "In loving memory of our Babette MIRA FURLAN"; l'actriu va morir el gener de 2021.

COMENTARI: La proposta m'ha atrapat instantàniament. Potser, perquè sóc bastant adepte del gènere de l'steampunk https://ca.wikipedia.org/wiki/Steampunk. També, segurament, perquè tant els dissenys com l'animació són força excepcionals. Cert que, en alguns quadres poc importants, els ninots apareixen massa encarcarats i els acabats un tant descurats; en culparem les limitacions tècniques d'això. Però, en general, la impressió és d'èpica generosa i d'emoció intensa. M'agrada, a més, el fet que el relat sigui concís; va per feina malgrat les diverses maquinacions i conspiracions que es presenten. I que la història sigui crua afavoreix l'emotivitat. Allò que no m'acaba de fer el pes del tot és la naturalesa estranya de la tecnologia Hextech i la seva evolució dispersa. Tant se val... He xalat com feia temps que no ho feia.

EN UN MOT: Clàssica.

PAÍS:           FRANÇA, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Santa Tell Me" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33829315/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La trobada inicial de l'Olivia amb el Chris, encarnat pel Daniel Lissing.

PITJOR:
- El riure fals de l'Erin Krakow, que interpreta l'Olivia.

NOTES:
1. Es tracta d'una Hallmark Channel Original Movie inclosa en la programació de la campanya "Countdown to Christmas" https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Hallmark_Channel_Original_Movies del Hallmark Channel emesa, originalment, el 9 de novembre de 2024.
2. El rodatge es va portar a terme en quinze dies de febrer a llocs de Vancouver, com la Robson Square, la Manulife Financial Tower o la Pacific Central Station, en la província canadenca de British Columbia.
3. En Ryan Landels, director i guionista, confessa que la seva escena preferida de la pel·lícula és una en la que la seva dona i les seves dues filles apareixen que fou enregistrada en l'estació de tren.

COMENTARI: El concurs de les cites https://en.wikipedia.org/wiki/The_Dating_Game amb Sant Nicolau https://ca.wikipedia.org/wiki/Pare_Noel de presentador; aquí, a càrrec d'en Russell Roberts. Per un costat, tres mansos, el Benjamin Ayres, el Christopher Russell i el Kurt Szarka, que, en paraules del director, fan planta de protagonista. Per l'altre, una parella amb passat sentimental en una ficció diferent, la Krakow i el Lissing, que van compartir cartell en "When Calls the Heart" https://en.wikipedia.org/wiki/When_Calls_the_Heart, la sèrie iniciada en 2014 i desenvolupada pel Michael Graham Landon; en certa manera, un retrobament. La qüestió és que la tria de la dona que planteja el text sembla bastant clara des del començament perquè es veu d'una hora lluny el patró "odi a amor" en la interacció de presentació. Aprecio dos aspectes positius, no obstant; primer, l'agilitat del relat; segon, la lleugeresa del ridícul. Fins i tot, he trobat algun moment prou simpàtic, com el trajecte en carruatge de les dues germanes cap a l'estació (a mi, m'agrada més la Jess Brown, que fa de la Darcy). Ara, no deixa de ser quelcom de consum ràpid i d'oblidar aviat.

EN UN MOT: Cantada.

PAÍS:           CANADÀ, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Campeonex" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21881982/

DURADA: 125 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El "Rayo Azul" que aconsegueix el Sergio Olmo.

PITJOR:
- L'actitud i les porcades de la Carlota, el paper interpretat per la Claudia Fesser, la filla del director, en Javier Fesser, són molt puerils.

NOTES:
1. És la seqüela de "Campeones" https://ca.wikipedia.org/wiki/Campeones, el film del 2018 a càrrec del mateix director.
2. Durant els crèdits, surt la dedicatòria, "a MAITE FESSER artista entre los artistas y guardiana de la belleza en el mundo", i, tot seguit, els protagonistes amb els seus avatars.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en 9 setmanes entre agost i novembre de 2022 a Madrid.
4. Internacionalment, s'anomena "Championext".

COMENTARI: Cal una petita dosi d'indulgència per tolerar aspectes de l'argument un tant matussers, com la transició del bàsquet als esports electrònics https://ca.wikipedia.org/wiki/Esport_electr%C3%B2nic (passant per l'atletisme). És a dir, es presenta l'esdeveniment "Real Runners" com una darrera alternativa improvisada quan, en realitat, es tracta del plat fort de la pel·lícula i allò que serveix per encaixar el personatge del Brian Albacete Oliver https://ca.wikipedia.org/wiki/Brianeitor. Casualitat, també, que la Cecilia, encarnada per l'Elisa Hipólito, hagi de coincidir allà amb la seva nèmesi. Però, bé, forma part del missatge optimista que es pretén llançar, que existeixen oportunitats il·limitades per tothom, "quan es tanca una porta s'obre una finestra". Està plena de gags, alguns de millors, altres de pitjors i un parell, fins i tot, d'inapropiats. Ara, em ve al cap aquell que fa "el otro día nos corrimos juntos... toda la pista". Déu n'hi do, quin nivell! En general, no obstant, força simpàtica i entretinguda.

EN UN MOT: Ampliació.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Saturday Night" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27657135/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que, a 10 minuts de l'hora d'inici del directe, en Lorne Michaels ha de convèncer el David Tebet, els papers a càrrec del Gabriel LaBelle i el Willem Dafoe, respectivament, de tirar endavant el programa.

PITJOR:
- La reticència dels operaris amb la col·locació dels maons.

NOTES:
1. Es basa en l'estrena del programa televisiu NBC's Saturday Night https://ca.wikipedia.org/wiki/Saturday_Night_Live de l'11 d'octubre de 1975.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre març i maig de 2024 en indrets de l'estat nord-americà de Georgia, com Atlanta i Fayetteville, i a la ciutat de Nova York.
3. Va anomenar-se "Wolverines" o "SNL 1975" durant l'estadi de desenvolupament.
4. Tant el Willem Dafoe com el Jonathan Kimble Simmons van fer d'amfitrions del Saturday Night Live; aquí, interpreten el David Tebet i el Milton Berle, respectivament.
5. Cap el final dels crèdits, surt el rètol, "To the intrepid 1975 cast and crew that bravely changed television and started a revolution, thank you for decades of laughter. For those who shared their stories for this film, we are forever grateful"; també, se sent una veu que diu "Ah! All right, we're going to do it again. Now we got it. Now we got it. Go back. Go back. Go back...".

COMENTARI: M'hauria agradat veure una mica més del procés creatiu de l'espectacle i menys de conflictes entre els artistes, del caos d'organització, d'assumptes de gestió, etcètera. Potser, també, incloure quelcom de context hauria estat maco. Perquè he de reconèixer que estic, bàsicament, igual que abans de veure la pel·lícula. És a dir, tinc clar que no es tracta d'un documental. Però, em queda la sensació que li calen moltes notes al peu de pàgina per poder apreciar totes les foteses que apareixen per pantalla, les al·lusions, les referències... Ho suposo, evidentment. Trobo, a més, que l'estil d'enregistrament vivaç, afegeix al relat un atabalament un tant artificiós. A mi no em calia. Malgrat tot, m'ha entretingut. I si en vull més ja sé on trobar-ho... la Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia.

EN UN MOT: Embolic.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Hot Frosty" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32359447/

DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el xèrif adjunt Ed Schatz li explica al Jack Snowman, encarnats en el Joe Lo Truglio i el Dustin Milligan, respectivament, com fer petons.

PITJOR:
- Els plans del Dustin Milligan mirant la tele fent el pena.

NOTES:
1. Durant els primers tres minuts de crèdits, es mostren preses falses.
2. El rodatge es va portar a terme entre abril i maig de 2024 en indrets d'Ottawa i Brockville, en la província canadenca d'Ontario.

COMENTARI: Alguns dels gags que intenta el Craig Robinson interpretant el xèrif Nathaniel Hunter gairebé fan gràcia. En canvi, l'afabilitat i la candidesa exagerades, forçades, del Jack Snowman, a més d'inversemblants, resulten sovint vergonyoses i vomitives a parts iguales. L'esquetx d'insinuació sexual amb la Lauren Holly, en el paper de la Jane Miller, el trobo, fins i tot, impropi. Per altra banda, la relació d'estima que se suposa que ha d'aparèixer entre el noi i la Kathy Barrett, el personatge de la Lacey Chabert, no encaixa gens; una vídua trista i un ganàpia infantilitzat. No n'hi ha prou amb quatre conyetes casolanes i la rèplica del "Pretty Woman" https://ca.wikipedia.org/wiki/Pretty_Woman per fer-la creïble. En fi, tampoc sé què m'esperava... Per veure un succedani dolent, i m'estic referint, per exemple, al desenllaç a l'estil "It's a Wonderful Life" https://ca.wikipedia.org/wiki/Que_bonic_que_%C3%A9s_viure, paga més la pena tornar a mirar-se el clàssic original.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Izo" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0377079/

DURADA: 128 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 24 (sobre 100).

MILLOR:
- Un elenc que inclou gent com en Takeshi Kitano https://ca.wikipedia.org/wiki/Takeshi_Kitano, la Kaori Momoi https://en.wikipedia.org/wiki/Kaori_Momoi, el Ken Ogata https://en.wikipedia.org/wiki/Ken_Ogata, el Yûya Uchida https://en.wikipedia.org/wiki/Yuya_Uchida_(singer) o en Bob Sapp https://en.wikipedia.org/wiki/Bob_Sapp.

PITJOR:
- Els interludis musicals eterns del Kazuki Tomokawa https://en.wikipedia.org/wiki/Kazuki_Tomokawa.

NOTES:
1. El protagonista representa l'ànima de l'Okada Izō https://en.wikipedia.org/wiki/Okada_Iz%C5%8D, un assassí samurai de la meitat del segle dinou.
2. Li va ser atorgat el Premi als millors efectes especials en la 37a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXVII_Festival_Internacional_de_Cinema_Fant%C3%A0stic_de_Catalunya.

COMENTARI: Sèrie B https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8rie_B_(cinema) a l'engròs, pedant i ridícula, això és el que penso d'aquesta castanya. M'ha costat molt empassar-me l'inacabable reguitzell de combats poca-soltes, la majoria amb uns efectes especials i visuals patètics (té collons, la cosa, gent de Sitges!) i una reiteració d'imatges i situacions fatigosa. No acabo d'entendre què pretenia el Takashi Miike, el director, o, més aviat, el Shigenori Takechi, el guionista, entrant en una deriva estúpida d'enfrontaments amb zombis https://ca.wikipedia.org/wiki/Zombi, yakuzas https://ca.wikipedia.org/wiki/Yakuza, bandes de carrer https://ca.wikipedia.org/wiki/Banda_de_carrer, grups especials d'intervenció https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rea_dels_Grups_Especials_d%27Intervenci%C3%B3, sōheis https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C5%8Dhei, etcètera, barrejant-ho, a més, amb metratge de desfilades de l'època de la 2a Guerra Mundial o amb les intervencions del cantautor paparra. Llarga com un dia sense pa... Quin suplici de pel·lícula!

EN UN MOT: Repetició.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "My Old Ass" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18559464/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'abraçada de l'Elliott vella amb el Chad, els rols interpretats per l'Aubrey Plaza i el Percy Hynes White, respectivament.

PITJOR:
- El motiu que justifica la petició misteriosa no em sembla propi d'una persona de trenta-nou anys madura.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 2022 a Muskoka Lakes, en la província canadenca d'Ontario.
2. La Maisy Stella, que fa de l'Elliott de divuit anys, una noia lesbiana, s'indentifica com a queer https://ca.wikipedia.org/wiki/Queer.
3. Algunes de les referències que menciona la Megan Park, la directora i guionista, són "My girl" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_meva_noia, la pel·lícula del 1991 dirigida pel Howard Zieff, i "13 Going on 30" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_somni_de_la_meva_vida, el film del 2004 a càrrec del Gary Winick.
4. L'edat de l'Elliott del futur que havia concebut originalment la Megan Park era deu anys superior però va corregir-la per poder encaixar l'Aubrey Plaza en el paper.

COMENTARI: Doncs, la manera que té la Megan Park d'enllaçar passat i futur em grinyola bastant. És a dir, puc imaginar-me que l'ús de substàncies al·lucinògenes funcioni com a catalitzador per a l'establiment de contactes mentals intertemporals. El que no m'empasso és la correspondència posterior entre les dues dimensions via telèfon mòbil. No era més fàcil plantejar l'assumpte com un flashback https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere dels de tota la vida en comptes de tirar d'un artifici pseudotecnològic tant galdós? Al capdavall, el tema va d'un atac de nostàlgia. D'aquells que agafen durant moments vitals crítics, el d'abandonar la llar familiar rumb a la universitat, per exemple. De fet, la mare, encarnada per la Maria Dizzia, ho resumeix en una escena força entranyable en la qual explica una anècdota sobre les peripècies que passava per fer dormir la seva filla amb dos anys i que acaba lligant a la superació d'etapes. El Chad reitera la idea, també, referint-se a la transició entre infantesa i adolescència. En fi, tant se val. Veritat que, sense la trobada d'Elliotts, s'haurien perdut les conyetes que es fan mútuament i, sobretot, la tensió que provoca quan apareix la temptació el consell enigmàtic restrictiu lliurat per la veu de l'experiència. Això darrer, ho he de reconèixer, és el que m'ha servit per mantenir l'atenció fins al final, el suspens de fins on arribaria la força de voluntat de la mossa. Ara, no es pot negar que la Maisy Stella personifica a la perfecció el model de pubilla naturalment eixerida, espontània i trempada que encisa i enamora amb una simple mirada.

EN UN MOT: Angúnia.

PAÍS:           CANADÀ, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "10 Lives" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7959138/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El gosset Happy, a càrrec del Jeremy Swift.

PITJOR:
- La conspiració del professor Craven, el personatge del Bill Nighy, resulta molt ridícula.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de 26 milions de dòlars.
2. Al final dels crèdits, surt el rètol, "THE END".
3. El Zain Javadd Malik https://ca.wikipedia.org/wiki/Zayn_Malik, que dóna veu als esbirros, el Kirk i el Cameron, es el compositor de dues de les cançons que s'interpreten durant el film, "Love You" i "Karma Knows".
4. En Christopher Jenkins, el director i coguionista, interpreta la Grizabella; el Mo Gilligan, que fa del Beckett, s'havia considerat per a un paper secundari inicialment.

COMENTARI: No tinc queixa de l'animació; m'ha fet el pes, m'ha agradat. El que no m'ha atrapat en absolut ha estat la història. En primer lloc perquè no m'interessen els animals de companyia especialment. No n'he tingut mai, ni tant sols l'anhel. I, després, perquè el complot, el sabotatge, la fressa de la presentació científica i tota aquesta mandanga no em sembla gaire raonable; massa feble, tot plegat. Entenc que cal enfocar el conte com un joc divertit de reencarnacions que pretén promoure l'altruisme emocional. Però, em fa l'efecte que l'argument no és prou robust per recolzar-ho. De manera que, igual que la frase que tanca la funció, "I've learnt that when you live and love with all of your heart, one life really is all you need", transmet un missatge buit.

EN UN MOT: Infundada.

PAÍS:           GB, CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Holiday Mismatch" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33481081/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La menció als Hókifli https://en.wikipedia.org/wiki/Vanillekipferl.

PITJOR:
- L'espai que figura ser la platea d'un teatre, trenta-dos cadires.

NOTES:
1. Es tracta d'una Hallmark Channel Original Movie inclosa en la programació de la campanya "Countdown to Christmas" del Hallmark Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/Hallmark_Channel emesa, originalment, el 3 de novembre de 2024.
2. Comptà amb un pressupost aproximat de 3 milions i mig de dòlars canadencs.
3. El rodatge es va portar a terme en tres setmanes entre agost i setembre de 2024 en indrets de Montreal, al Quebec.
4. Un títol de treball havia estat "The Mistletoe Match".

COMENTARI: Potser, l'únic al·licient de la proposta rau en el retrobament de les dues actrius protagonistes, la Caroline Rhea i la Beth Broderick, que fan de la Kath i la Barbara, respectivament. Per allò que van coincidir en "Sabrina the Teenage Witch" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sabrina,_the_Teenage_Witch, una sèrie del 1996 creada pel Nell Scovell. Perquè, a més, aporten el pessic de pebre que un guió tant vulgarment previsible agraeix. Tot i que la Broderick sembla un tant encarcarada, la veritat... No obstant això, he de reconèixer que, a grans trets, l'elenc defensa amb prou dignitat el producte, que no deixa de ser una pel·lícula de temporada per a la televisió https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm plena de tòpics. I fa ferum de saldo. Me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Afable.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!