Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0072353/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: La despreocupació pueril que transmet l'escena final. Els dos cops que el Jean-Claude i en Pierrot, interpretats pel Gérard Depardieu i en Patrick Dewaere, llencen al riu la Marie-Ange, encarnada en la Miou-Miou.
Pitjor: El desflorament de la nena de 16 anys.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima escrita en 1972 pel mateix director, en Bertrand Blier. El final planificat era la mort dels tres personatges principals a causa d'un accident de cotxe. El títol és argot en francès que anomena els pebrots, és a dir, els testicles.
Comentari:
Deixant a banda les malifetes execrables dels galifardeus, el film mostra naturalment un bon ventall d'imatges i situacions peculiars que mantenen el pols i la tensió narrativa. En aquest aspecte, sap greu que la versió visionada hagi estat una de retallada. Entre els fragments inèdits (per a mi) estaria, a mode d'exemple, un encontre homosexual entre els protagonistes. Part de l'atractiu de l'obra, però, rau en l'atmosfera dels setanta potenciada per alguns escenaris fotografiats. Malgrat tot, grata.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0072353/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: La despreocupació pueril que transmet l'escena final. Els dos cops que el Jean-Claude i en Pierrot, interpretats pel Gérard Depardieu i en Patrick Dewaere, llencen al riu la Marie-Ange, encarnada en la Miou-Miou.
Pitjor: El desflorament de la nena de 16 anys.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima escrita en 1972 pel mateix director, en Bertrand Blier. El final planificat era la mort dels tres personatges principals a causa d'un accident de cotxe. El títol és argot en francès que anomena els pebrots, és a dir, els testicles.
Comentari:
Deixant a banda les malifetes execrables dels galifardeus, el film mostra naturalment un bon ventall d'imatges i situacions peculiars que mantenen el pols i la tensió narrativa. En aquest aspecte, sap greu que la versió visionada hagi estat una de retallada. Entre els fragments inèdits (per a mi) estaria, a mode d'exemple, un encontre homosexual entre els protagonistes. Part de l'atractiu de l'obra, però, rau en l'atmosfera dels setanta potenciada per alguns escenaris fotografiats. Malgrat tot, grata.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada