diumenge, 23 d’octubre del 2022

LLARGMETRATGE: "Funny Pages" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8174412/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- La intervenció de la vella, interpretada per la Louise Marie Lasser, en la "Right Aid Pharmacy".

PITJOR:
- L'exageració de l'incident final entre el Wallace i el Miles, els papers del Matthew Maher i en Miles Emanuel.

NOTES:
1. Els títols de crèdit es mostren sobre la imatge del protagonista, el Robert, encarnat en el Daniel Zolghadri; al final, apareix la dedicatòria "For Jon ('Turn on your lights!')".
2. Provisionalment, s'anomenà "Two Against Nature".
3. El director i guionista, l'Owen Joseph Kline, esmentà com a inspiració per concebre el film, "Greaser's Palace", del 1972, a càrrec del Robert John Downey, "Heavy Traffic", del 1973, amb Ralph Bakshi de responsable, "Lilith", estrenada el 1964, del Robert Rossen, i "Frownland", presentada pel Ronald Bronstein en el 2007.
4. Els artistes darrere els dibuixos del Robert, el Wallace, en Miles i el senyor Katano són en Johnny Ryan, el Charlie Judkins i el Rick Altergott.

COMENTARI: Bastant correcta a l'hora de copsar el grau d'obsessió i de frustració dels personatges. Diria, però, que l'atmosfera de la pel·lícula és un pèl obsoleta, és a dir, desprèn flaire del segle passat més que de la realitat actual. Ho dic, per exemple, per la botiga de còmics; crec que ja no existeixen, ni aquí ni a Trenton, New Jersey. Tot i així, entenc que la sordidesa de les circumstàncies d'alguns individus i les situacions de conflicte generacional es poden considerar atemporals. El protagonista fa rabieta.

EN UN MOT: Nostàlgica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nope" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10954984/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El cop de puny que li clava l'Otis Haywood, interpretat pel Daniel Kaluuya, a un dels fills d'en Ricky "Jupe" Park, el paper a càrrec del Yeun Sang-yeop.

PITJOR:
- La creatura Jean Jacket en forma de llençol estripat o d'estel.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre juny i novembre del 2021 en el comtat nord-americà de Los Angeles.
2. A partir d'un pressupost de 68 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 170.
3. El guionista, a més de director i co-productor, en Jordan Peele, declarà que la inspiració principal per establir la premissa foren els apòstols de l'anime de Gainax del 1995, "Shinseiki Evangerion", dirigit pel Hideaki Anno.

COMENTARI: No se m'acut la relació que pot tenir l'incident de la mona amb la resta. Clar que, potser, se m'ha passat algun detall crucial de la història perquè de poc que no m'adormo. Quin avorriment! Nano, que el tema està massa trillat com per venir-me amb quatre cavalls que, a més, ni llueixen, i una càmera analògica a maneta! Tampoc entenc perquè l'ésser celestial es conforma amb una zona inhòspita ni com és que un gas, suposadament, heli o hidrogen, el fa esclatar, tractant-se d'un organisme de morfologia indefinida. En fi, no gaire enginy ni gràcia, enlloc.

EN UN MOT: Plom.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 22 d’octubre del 2022

SÈRIE: "God's Favorite Idiot - 1r Lliurament" (15 de juny del 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13861620/episodes?season=1

DURADA: 205 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 23 (sobre 100).

MILLOR:
- Els primers 10 minuts i l'aparició dels quatre genets de l'apocalipsi.

PITJOR:
- La deriva, gairebé immediata, cap a un producte anodí, vulgar, mancat d'al·licients.

NOTES:
1. La sèrie va concebre's per ésser composta de 16 episodis.
2. El rodatge dels primers 8 capítols, els d'aquest lliurament, es va portar a terme en l'estat australià de New South Wales a llarg de la primavera del 2021.
3. Els dos protagonistes principals, en Benjamin Scott Falcone i la Melissa Ann McCarthy, que interpreten els papers del Clark Thompson i l'Amily Luck, respectivament, són matrimoni en la vida real des del 2005.

COMENTARI: Sembla ben bé un projecte buit, com si els actors s'haguessin posat a improvisar davant les càmeres sense tenir res decent a oferir, per omplir l'expedient. I el resultat és quelcom insofrible per ensopit, per carrincló, per poca-solta, per patètic. El cas és que la insolència i la rauxa de la McCarthy m'acostumen a fer força gràcia. Un dels problemes rau en que aquí no les he trobat, excepte en els primers compassos de la presentació. La resta, insuls, com la història amorosa entre el Mohsin Raza i la Wendy, els papers a càrrec de l'Usman Ally i l'Ana Scotney, la caricatura penosa del reverend Milton Throp, encarnat en el Leon Ford, o el plantejament casolà de tot plegat. Bunyols com aquest portaran Netflix pel pedregar.

EN UN MOT: Rifada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 20 d’octubre del 2022

LLARGMETRATGE: "The Lady Vanishes" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0079428/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Els paisatges que travessa el tren.

PITJOR:
- Els prolegòmens en l'hotel bavarès.

NOTES:
1. Es tracta d'una revisió de la pel·lícula homònima del 1938 dirigida per l'Alfred Hitchcock que, alhora, adaptava la novel·la publicada en 1936, "The Wheel Spins", escrita per l'Ethel Lina White.
2. Se'n van fer 9 còpies, del vestit que duu la Cybill Shepherd, en el seu paper de l'Amanda Metcalfe Madvani von Hoffstetter Kelly.
3. En els EUA, va reeditar-se amb el títol de "The Doomsday Express".
4. El rodatge va portar-se a terme durant la tardor de 1978 entre Londres i l'estat austríac de Carinthia.
5. Els títols de crèdit apareixen sobre la imatge aturada dels tres protagonistes abraçant-se, la senyora Froy, l'Amanda Kelly i el Robert Condon, interpretats per l'Angela Lansbury, la Cybill Shepherd i l'Elliott Gould, respectivament.

COMENTARI: M'hauria estimat més mirar-me la clàssica en comptes d'aquesta versió. Ja no sé si mai ho faré... La qüestió és que no sóc gaire partidari de les revisions, encara que siguin superiors a l'original en factura. Més enllà d'això, m'ha entretingut prou. Trobo, no obstant, que el to humorísic tant de la Shepherd com del Gould rebaixen una mica massa la tensió del context de l'Alemanya pre-bel·ligerant. I, en aquest sentit, se'n veu ressentit el component misteriós, de suspens. La traïció de la monja, interpretada per la Madlena Nedeva, no l'acabo d'entendre. Amb tot, correcte.

EN UN MOT: Succedani.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 18 d’octubre del 2022

LLARGMETRATGE: "Angel on My Shoulder" (1946)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038300/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El paper de malcarat interpretat pel Paul Muni, l'Eddie Kagle.

PITJOR:
- La influència galdosa sobre el protagonista del Nick/Mephistopheles, encarnat en el Claude Rains.  

NOTES:
1. Fou la darrera pel·lícula dirigida per l'Archibald L. Mayo.
2. El productor, en Charles R. Rogers, va canviar el títol original, "Me and Satan", per afavorir l'acollida del públic.
3. El film no està subjecte a drets d'autor perquè els propietaris dels mateixos no els van renovar en 1973.

COMENTARI: No m'acabo d'empassar que el mafiós talòs tingui el poder que la història suggereix sobre el dimoni i menys gràcies a una excusa tant feble com la de constituir peça clau per portar a terme una estratègia diabòlica poca-solta, estúpida. L'únic al·licient que albirava al començament era la transformació d'aquest personatge rude i extremadament desagradable en quelcom mínimament simpàtic. Però no ha succeït, el paio es torna patètic més que atractiu. Un argument maldestre que no fa cap favor a un elenc sense gràcia.

EN UN MOT: Pasterada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 16 d’octubre del 2022

LLARGMETRATGE: "Tie Chaoren" (1974)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0365808/

DURADA: 77 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).

MILLOR:
- El fals alliberament de la Li Nai-Wen, el paper de la Lin-Lin Li, i el seu germà Chun en forma d'androides.

PITJOR:
- Els esbirros vestits de jugadors de futbol americà i xutant pilotes explosives.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Iron Superman" però, en l'Estat Espanyol i malgrat no estar relacionada amb el manga "Majingaa Zetto", creat a principis dels 70s pel Go Nagai, va anomenar-se "Mazinger Z, el robot de las estrellas".
2. Es tracta d'una composició particular realitzada a partir d'escenes de la sèrie japonesa "Super Robot Mach Baron", alhora, seqüela de "Super Robot Red Baron", de la productora Nihon Gendai Kikaku, en la que s'intercalen intervencions d'actors taiwanesos.
3. Fou adaptada al còmic pel tàndem Federico Amorós Martín/José Sanchis Grau i publicada per l'Editorial Valenciana entre 1978 i 1980.

COMENTARI: Em sembla una apropiació inadmissible, tant la del títol com la de les sintonies manllevades de l'anime que adaptà la feina del mestre Go Nagai. Clar que d'això no en tenen culpa els de Taiwan sinó Gofer Films, els distribuïdors a Europa. A part d'aquest detall, no hi ha per on agafar-la; les maquetes, els efectes, la interpretació, l'argument, tot resulta bastant patètic. Potser, al 1978, quan va estrenar-se en la península ibèrica, el nen que jo era aleshores se l'hauria empassat de gust. Ara, la trobo abominable. Ni tant sols serveix per riure-se'n.

EN UN MOT: Pastitx.

PAÍS:           TAIWAN.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 15 d’octubre del 2022

LLARGMETRATGE: "The Kremlin Letter" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0065950/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig, al principi; 1 minut i mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El paper de neuròtica que fa la Bibi Andersson, l'Erika Kosnov.

PITJOR:
- La baralla de mexicanes en l'escena en la que en Charles Rone, interpretat pel Patrick O'Neal, mira de reclutar "The Whore", encarnat en el Nigel Green.  

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la escrita pel Noel Ira Behn, "The Kremlin Letter - a novel of espionage", publicada en 1966.
2. El rodatge es va portar a terme en 17 setmanes del 1969 en indrets de Helsinki, a Finlàndia, Roma, a Itàlia, Nova York, als EUA, i a Mèxico.
3. El director i co-guionista, en John Huston, fa un cameo apareixent d'almirall.

COMENTARI: D'entrada, sembla tot un garbuix poca-solta, una missió absurda i una posada en escena gratuïta. Que, en acabat, més o menys, convergeix en un complot amb cert sentit, segur. Però és que tampoc ens ofereix gaire acció ni diàlegs suggeridors ni, en general, gens d'impacte. Bé, la provocació de les dues noies, la bleda i la meuca, a càrrec de la Barbara Parkins i la Bibi Andersson. A més, el duel entre el Ward i el coronel Kosnov, els personatges del Richard Boone i el Max von Sydow, respectivament, fa bastant de llufa, sobretot per la part del segon. Era millor el llibre, n'estic convençut.

EN UN MOT: Farragosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.


Perdoneu per la meva ignorància!