dissabte, 28 de novembre del 2020

SÈRIE: "Kakushigoto" (Des del 2 d'abril fins al 18 de juny del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11299538/

DURADA: 284 minuts (Crèdits: 40 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El dia a dia a l'estudi de manga G-PRO i el fet que els noms en japonès dels personatges fan referència a alguna característica dels mateixos; per exemple, el del protagonista, Kakushi Gotou, que suggereix "secret" i "feina de dibuixant", o el de l'assistent en cap, en Aogu Shiji, que al·ludeix a la seva tasca de suport.

PITJOR:
- Un argument mal girbat.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Kouji Kumeta des de desembre del 2015 fins el juliol del 2020.
2. El títol internacional és "Kakushigoto: My Dad's Secret Ambition".
3. Està composta per 12 episodis.

COMENTARI: Ni emociona, ni diverteix, ni fa gràcia, ni engresca, ni el dibuix és remarcable; no funciona, excepte per algun detall relacionat amb la indústria manga que podria arribar a considerar-se interessant. En realitat, no sé què m'esperava; bé, sí, confiava en la premissa, hom que hagi d'amagar la seva professió "indecent" als seus éssers estimats per vergonya. Però, després, m'he trobat amb quelcom no gaire cohesionat, una història entre l'estupidesa, amb detalls com que l'autor s'hagi de canviar de roba a la botiga d'una drag-queen, i la quotidianitat d'una relació pare-filla vulgar. A més, manquen fonaments, sembla un producte improvisat, no entenc per què l'avi és dolent i trobo a faltar una mínima referència a la mare en forma de flashback més enllà del parell de quadres. En fi, ho diu, fins i tot, la nena quan es mira les obres del seu pare, que avorreixen; tal qual. Si més no, m'ha fet pensar en una cançó de Gary Lewis & the Playboys titulada "Everybody Loves a Clown", de l'àlbum homònim del 1965; me l'ha recordat la sintonia del final, "Kimi wa Tennen Shoku", un dels temes del treball de l'Eiichi Ohtaki del 1981, "A Long Vacation". D'acord, no tinc ni puta idea de música.

EN UN MOT: Absurda.

Perdoneu per la meva ignorància!