diumenge, 22 de novembre del 2020

ÒPERA: "Otello de Giuseppe Verdi i Arrigo Boito - Herbert Von Karajan - Jon Vickers/Mirella Freni/Peter Glossop" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0249859/

DURADA: 140 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- El primer acte, sobretot, els fragments del "Dio, fulgor della bufera!" i el gloriós "Inaffia l'ugola!".
- En l'acte segon, la melodia del tros "Non ti crucciar!".
- L'humiliació de la Desdemona en el tercer acte, "A terra!".
- La manera còmica com sona la frase "Diceste questa sera le vostre preci?" del quart acte.

PITJOR:
- En alguns moments sembla que els cantants doblen les seves pròpies veus; l'enregistrament sonor es va portar a terme a la Philharmonie Berlin a càrrec de la Berliner Philharmoniker l'abril del 1973.

NOTES:
1. És una representació de l'òpera composta pel Giuseppe Verdi sobre un libretto de l'Arrigo Boito, que està basada en la tragèdia d'en William Shakespeare titulada "The Tragedy of Othello, the Moor of Venice" del 1603, alhora, inspirada en la història del Cinthio, "Un Capitano Moro"; la qual va debutar al Teatro alla Scala de Milà el 5 de febrer del 1887.
2. El film immortalitza la producció d'aquesta obra dirigida pel Herbert Von Karajan a principis dels 70's per al Salzburger Festspiele.
3. Forma part del domini públic i es pot descarregar des de la plana https://archive.org/details/verdiotl de forma gratuïta.
4. El director apareix en un pla a la cantina mentre es canta "Beva con me!".

COMENTARI: He de reconèixer que la meva concentració plena amb Otello dura 20 minuts; desprès, m'he d'arrossegar una mica d'una escena a l'altra. Sí, l'havia escoltat moltes vegades abans, però mai havia entès ben bé l'argument per culpa de l'idioma. És a dir, aquest ha estat el primer cop en veure-la i amb subtítols. I la veritat és que m'ha sobtat com de carallot pinten el persontage protagonista, a més de malalt indigne d'un càrrec de comandament; i submisa, la Desdemona. Una altre circumstància que he trobat un pèl desconcertadora és que hi ha ocasions en les que, amb el flux de la tonada, no queden clares les rèpliques. Això, potser, és culpa del muntatge. En general, no obstant, he fruït bastant del clàssic. Ho tornaré a fer, per descomptat.

EN UN MOT: Regal.

Perdoneu per la meva ignorància!