LLARGMETRATGE: "28 Years Later" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10548174/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El suggeriment de l'eutanàsia https://ca.wikipedia.org/wiki/Eutan%C3%A0sia com a resposta a la malaltia de l'Isla, el paper interpretat per la Jodie Comer.

PITJOR:
- La utilització de "Boots" https://en.wikipedia.org/wiki/Boots_(poem), el poema d'en Rudyard Kipling, recitat pel Taylor Holmes https://en.wikipedia.org/wiki/Taylor_Holmes, i la inclusió dels clips d'arquers.

NOTES:
1. Representa el tercer lliurament de la franquícia, precedit per "28 Days Later" https://www.imdb.com/title/tt0289043/, dels mateixos director i guionista, en Danny Boyle i l'Alex Garland, i de "28 Weeks Later" https://www.imdb.com/title/tt0463854/, dirigit pel Juan Carlos Fresnadillo, respectivament, estrenats en 2002 i 2007; va filmar-se juntament amb una seqüela, "28 Years Later: The Bone Temple" https://www.imdb.com/title/tt32141377/, un títol a càrrec de la Nia DaCosta.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 7 de maig i el 29 de juliol de 2024 en indrets de les àrees de North East England https://ca.wikipedia.org/wiki/North_East_England i de Yorkshire and the Humber https://ca.wikipedia.org/wiki/Yorkshire_i_Humber; la zona on viuen els protagonistes és la de Lindisfarne https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindisfarne.
3. Durant els títols de crèdit, s'intercalen imatges de la pel·lícula.
4. A partir d'un pressupost de 60 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 150.

COMENTARI: Des del punt de vista de la maduració del nano, l'Spike, el personatge de l'Alfie Williams, resulta, més o menys, interessant. També, el fet de plantejar la gestió de certs assumptes en temps de crisi, com l'embaràs de la infectada, encarnada per la Celi Crossland, o el càncer de la mare, afegeix una mica de substància a la història. En essència, però, mateix conte, mateix joc, diferents cares, repetició. Diu que van fer servir aparells d'iPhone 15 Pro Max https://ca.wikipedia.org/wiki/IPhone_15_Pro per enregistrar algunes escenes. Potser, per això els intents de bullet time https://ca.wikipedia.org/wiki/Bullet_time es veuen tant precaris. I, entre els convidats especials, una de freda i una de calenta: per un costat, el suec, el rol de l'Edvin Ryding, sembla bastant gratuït i estúpid, per l'altre, el Ralph Fiennes fent del típic gurú reconforta, d'alguna manera. Reconec, malgrat tot, que m'ha entretingut més del que em pensava.

EN UN MOT: Relleu.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "That Uncertain Feeling" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034274/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'expressió de desaprovació de l'Alexander Sebastian, el paper a càrrec del Burgess Meredith, "Phooey!".

PITJOR:
- La bajanada de la bufetada per activar el divorci en el despatx de l'advocat Jones, el rol del Harry Davenport.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1880, "Divorçons" https://en.wikipedia.org/wiki/Divor%C3%A7ons, escrita pel Victorien Léandre Sardou i en Fernand Émile de Najac; el director del film, l'Ernst Lubitsch, n'havia fet una altra adaptació titulada "Kiss Me Again" https://www.imdb.com/title/tt0015979/, estrenada en 1925; va pagar 27 mil dòlars a la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures pels drets.
2. La productora, Ernst Lubitsch Productions, fou fundada per l'Ernst Lubitsch i en Sol Lesser en 1939; els socis, condicionats pel fracàs de crítica i taquilla d'aquest film, van decidir dissoldre-la en 1943.
3. Durant el rodatge, la Merle Oberon, que fa de la Jill Baker, s'estava recuperant d'un problema amb cosmètics que li havia provocat nafres a la cara.

COMENTARI: M'ha fet, més o menys, gràcia fins que han arribat les amenaces i agressions del cornut interpretat pel Melvyn Douglas https://ca.wikipedia.org/wiki/Melvyn_Douglas, quan els suposats adúlters són enxampats. Mancava, encara, mitja hora pel final. Però, allò que ha seguit ja m'ha fet nosa. Perquè el personatge divertit de la història, el pianista, es fa petit i comença la tifa de la negociació del divorci, les estratagemes puerils per provocar gelosies i, en acabat, la gran reconquesta del mascle alfa https://ca.wikipedia.org/wiki/Mascle_alfa_i_beta, deixant la dona com una frívola rampelluda, vel·leïtosa. De fet, en Donald Ogden Stewart https://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Ogden_Stewart, el guionista, utilitza un pròleg, que, ara per ara, sona molt carca, per convertir aquesta volatilitat femenina en un repte per a l'home. Ves! Em ve al cap la tornada de la cançó, "Manual d'amor", de l'àlbum de 1989 de La Madam, "Micos i Mones", repetint que homes i dones són iguals pel que fa a sentiments. No sé. El que em sobta de debó és l'assumpte del pressupost, tres quarts de milió de dòlars. Si són tot interiors vulgars i corrents!

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Egészségedre! Egészségedre!
---
Merle Oberon as Jill Baker
Melvyn Douglas as Larry Baker

LLARGMETRATGE: "The Great St. Louis Bank Robbery" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0052862/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'activació, mitjançant un alçaprem, de l'alarma del banc per avisar la policia i les imatges de la centraleta de monitorització.

PITJOR:
- La mena de tonada ragtime https://ca.wikipedia.org/wiki/Ragtime que sona en el bar on es troben el George Fowler i l'Ann, els personatges a càrrec de l'Steve McQueen i la Molly McCarthy, respectivament.

NOTES:
1. El títol que surt per pantalla és "The St. Louis Bank Robbery".
2. S'inspira en l'intent d'atracament del Southwest Bank de la ciutat de Saint Louis, en l'estat nord-americà de Missouri, del 24 d'abril de 1953; el personatge del John Egan, que interpreta en Crahan Denton, es basa en el Fred William Bowerman, cap de la banda de criminals.
3. El rodatge es va portar a terme en 1958, en indrets de la ciutat de St. Louis, com el Tower Grove Park https://en.wikipedia.org/wiki/Tower_Grove_Park o el Southwest Bank de South Kingshighway boulevard, i hi van participar tant policies involucrats en l'incident com empleats de l'oficina bancària afectada.

COMENTARI: Paga més la pena llegir-se l'entrada d'en Fred William Bowerman https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_William_Bowerman de la wiki que perdre una hora i mitja amb aquesta castanya. Déu n'hi do, que n'és de dolenta! Culpa, segurament, d'un guió mal treballat que arriba, fins i tot, a tornar-se absurd. Exemple d'això és la visita de la banda a l'apartament de l'Ann, una situació ben estranya. I, precisament, la de la Molly McCarthy https://www.imdb.com/name/nm0565267/, l'actriu que fa de la mossa, es pot assenyalar sense problemes com la interpretació més pobra. Les dels altres no són gaire millors, que consti. El context que s'intenta aportar, l'homosexualitat, la misogínia, els traumes d'adolescència, els atacs de pànic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_de_p%C3%A0nic, els conflictes curriculars, més que enriquir esdevenen pedres en el camí cap a un clímax que, també, descarrila. Perquè, més enllà de l'actuació penosa dels ostatges, el setge es converteix en un festival del trets poca-solta sense massa història addicional. Tot plegat, força maldestre.

EN UN MOT: Nyap.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Always stay one ahead! You never go thirsty. That's planning.

---
Steve McQueen as George Fowler
Crahan Denton as John Egan

LLARGMETRATGE: "Mr. Imperium" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0043822/

DURADA: 86 minuts i mig (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esbós d'estat profund https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_profund personalitzat en el Bernand, encarnat pel Cedric Hardwicke.

PITJOR:
- Els moments musicals en els que canta l'Ezio Fortunato Pinza https://ca.wikipedia.org/wiki/Ezio_Pinza.

NOTES:
1. En el Regne Unit, va anomenar-se "You Belong to My Heart".
2. Es basa en una obra de teatre homònima de l'Edwin Harris Knopf https://en.wikipedia.org/wiki/Edwin_H._Knopf, co-guionista i productor del film.
3. La Trudy Erwin https://en.wikipedia.org/wiki/Trudy_Erwin cantà en lloc de la Lana Turner https://ca.wikipedia.org/wiki/Lana_Turner.
4. La pel·lícula va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1979 perquè els drets no van ser renovats per part de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer.
5. D'acord amb els comptes de la productora, va provocar unes pèrdues d'un milió quatre-cents mil dòlars.

COMENTARI: Diu que la Turner no s'avenia amb el divo, més enllà de creure que el guió era estúpid. A mi, és que em fan molta mandra, els tripijocs de la monarquia; sobretot, si el rei es comporta com un bavós assetjador. Però, suposo que això depèn de percepcions personals. M'ha vingut al cap el matrimoni de la Grace Kelly https://ca.wikipedia.org/wiki/Grace_Kelly amb el Rainier III de Mònaco https://ca.wikipedia.org/wiki/Rainier_III_de_M%C3%B2naco. Tot i que la seva relació sembla posterior, del 1955. O sigui que no devia servir d'inspiració per la història del Knopf. Potser, ho va ser la de la Rita Hayworth https://ca.wikipedia.org/wiki/Rita_Hayworth amb el Príncep Aly Khan https://ca.wikipedia.org/wiki/Pr%C3%ADncep_Aly_Khan, que s'establí cap el 1948 segons Internet. En fi... Coincideixo amb l'actriu protagonista, trobo l'argument bastant ximple. I indecent en pretendre presentar el sobirà amb aire de víctima. Quines penques! Doncs, sabeu què? Em reconforta que es convertís en un fiasco comercial.

EN UN MOT: Embafadora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

To be a target is the destiny of anyone who rules.
---
Lana Turner as Fredda Barlo
Cedric Hardwicke as Bernand

LLARGMETRATGE: "Teenagers from Outer Space" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0053337/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: mig minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- La desintegració en la piscina de l'Alice Woodward, el personatge de la Sonia Torgeson; el coratge de la infermera Morse, el paper a càrrec de la Helen Sage.

PITJOR:
- La representació dels gargons com llagostes https://ca.wikipedia.org/wiki/Llagosta_comuna immòbils.

NOTES:
1. Originalment, s'anomenava "The Ray Gun Terror" o "The Boy From Out of This World"; es va conèixer, també, com "The Boy from Outer Space" o, en el Regne Unit, "The Gargon Terror".
2. En 1987, va entrar en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic perquè la Warner Bros. https://ca.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros. no va renovar els drets.
3. El rodatge es va portar a terme entre la tardor de 1956 i l'hivern de 1957 en indrets de les rodalies de Hollywood, en l'estat nord-americà de California, com les Bronson Caves https://en.wikipedia.org/wiki/Bronson_Canyon del Griffith Park de Los Angeles o Sunset Boulevard https://ca.wikipedia.org/wiki/Sunset_Boulevard de la mateixa ciutat.
4. El Bryan Grant, l'actor darrera d'en Thor i co-productor amb una aportació de 5 mil dòlars, va litigar durant 1 any contra el Tom Graeff https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Graeff, director i guionista, entre d'altres coses, per recuperar la seva inversió.
5. El film va esdevenir un afegitó del joc del 2005, "Destroy All Humans!" https://en.wikipedia.org/wiki/Destroy_All_Humans!_(2005_video_game), desenvolupat per Pandemic Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Pandemic_Studios.

COMENTARI: En tots els sentits, va desqualificant-se a mida que avança, argumentalment, estèticament, en el vessant de la interpretació. Cert que compta amb l'atenuant d'un pressupost miserable, uns 20 mil dòlars. Per això, sobta un pla com el de l'estimbada del cotxe. Però, allò que comença amb prou expectatives, pel monstre en desenvolupament i per la cacera despietada que ha d'emprendre el Thor, encarnat per un Bryan Grant malcarat, esdevé una llufa de crustaci ridícul, vençut gràcies a un nyap elèctric, i una persecució barroera, esbandida després d'una simple ferida de bala, sense duels ni res. El bunyol, aleshores, es culmina amb una mena d'operació kamikaze https://ca.wikipedia.org/wiki/Kamikaze molt qüestionable de la flota extraterrestre. D'acord, bona voluntat. A més, fa goig mirar-se la Dawn Bender https://en.wikipedia.org/wiki/Dawn_Bender malgrat el paperot que li toca representar. La conclusió, no obstant, és que no arriba a l'aprovat, que li manca una mica de tot. M'ha fet gràcia quan el nano li pregunta a la mossa el mitjà de transport més avançat de la terra i la resposta és l'avió de reacció https://ca.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3_de_reacci%C3%B3. Reconec que he hagut de confirmar en la xarxa la data del primer vol tripulat a l'espai https://ca.wikipedia.org/wiki/Vol_espacial_tripulat, aquell del Iuri Gagarin https://ca.wikipedia.org/wiki/Iuri_Gagarin de dos anys després de l'estrena de la pel·lícula.

EN UN MOT: Naufragi.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

We are the supreme race, we have the supreme weapons!
---
David Love as Derek
Bryan Grant as Thor
King Moody as Captain

LLARGMETRATGE: "Three Guys Named Mike" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044125/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'angoixa davant les seves primeres assignacions de les noies, la Marcy Lewis, la Kathy Hunter, la Jan Baker i l'Alice Reymend, els papers a càrrec de la Jane Wyman, la Phyllis Kirk, l'Anne Sargent i la Jeff Donnell, respectivament.

PITJOR:
- L'episodi de la nena entremaliada, la Natalie, encarnada per la Bonnie Kay Eddy.

NOTES:
1. La història, escrita per la Ruth Brooks Flippen https://en.wikipedia.org/wiki/Ruth_Brooks_Flippen, va desenvolupar-se a partir de les aportacions de l'Ethel "Pug" Wells, una auxiliar de vol https://ca.wikipedia.org/wiki/Auxiliar_de_vol que treballava per l'American Airlines; el guió, a més, fou revisat pel William Augustus Wellman https://ca.wikipedia.org/wiki/William_A._Wellman; l'Ethel apareix fent un cameo https://ca.wikipedia.org/wiki/Cameo.
2. La Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, la productora, va declarar uns guanys de 577 mil dòlars sobre un pressupost d'uns 860 mil amb el que va comptar el film.
3. L'American Airlines https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Airlines va col·laborar de franc, per exemple, permetent l'enregistrament en els seus avions; algunes de les naus retratades són el "Flagship Washington", matrícula N90423, el "Flagship Montezuma", matrícula N94249, o el "Flagship San Diego", matrícula N94200.

COMENTARI: M'esperava més anècdotes de la professió i menys festeig estúpid, la veritat. Perquè l'actitud dels paios, sobretot, la del publicista, el Mike Tracy, el personatge interpretat pel Barry Sullivan, resulta un tant repugnant. A més, aquest tarannà encoratjat de setciències que manega la protagonista tampoc m'ha aixecat gaire simpatia. Bastant fastigoseta, la mossa. Bàsicament, la Jane Wyman https://ca.wikipedia.org/wiki/Jane_Wyman m'evoca "Falcon Crest" https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcon_Crest, el serial emès per la Columbia Broadcasting System https://ca.wikipedia.org/wiki/Columbia_Broadcasting_System durant els 80s. Tot i que, ho reconec, no em mirava la sèrie. Ara, podria intentar comparar l'humor de la pel·lícula amb el d'aquella sèrie d'hostesses de principis dels 2000, "Jet Lag" https://ca.wikipedia.org/wiki/Jet_Lag_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), creada per les T de Teatre https://ca.wikipedia.org/wiki/T_de_Teatre i en Cesc Gay https://ca.wikipedia.org/wiki/Cesc_Gay. Però, és que no la suportava! Recordo, sí, haver-me empassat una castanya japonesa titulada "Good Luck!!" https://en.wikipedia.org/wiki/Good_Luck!!, deu capítols dirigits pel Nobuhiro Doi sobre un pilot d'avions. Era l'època en la que perdia el temps amb qualsevol merda que vinguès d'allà, tant sols, per l'exotisme. En fi... el suposat glamur del personal de les companyies aèries. Ves!

EN UN MOT: Magra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—I'm sorry the place is such a mess. We're just having it landscaped.
—Oh, I know it's terrible, but honestly, Marcy, I couldn't find anything better.
—You mean this isn't a joke?
—Well, we all live in jokes like this. There's a housing shortage.
—I can well believe it. You know? Last night, she wouldn't come in until I turned the lights.
—I've got it!
—She's got it!
—Well, there goes the housing shortage!
—But I don't know why I didn't think of it before! There are four of us, and if we pool what we're paying right now, we could have a lovely little house.
—That sounds wonderful!
—What do you say?
—Oh, I say yes!
—Yes, indeed! Now, we can invite more than one boy at a time!
—Oh, yes!
—Listen, let's talk about it over lunches!
—Oh! There's a wonderful restaurant where we all hang out.
—Oh, good, let's go!
—Marcy!
—What?
—Where's your hat?

---
Jane Wyman as Marcy Lewis
Phyllis Kirk as Kathy Hunter
Anne Sargent as Jan Baker
Jeff Donnell as Alice Reymend

LLARGMETRATGE: "The Hunchback of Notre Dame" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031455/

DURADA: 116 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola de la multitud en el moment en el que en Quasimodo, el personatge interpretat pel Charles Laughton, és coronat "Roi des fous" durant la fête des fous https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_dels_Folls.

PITJOR:
- L'escena de l'Esmeralda, encarnada per la Maureen O'Hara, rendint-se a la figura de la Maria, mare de Jesús, https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1831, "Notre-Dame de Paris. 1482" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Par%C3%ADs, escrita pel Victor Hugo.
2. A partir d'un pressupost d'un milió vuit-cents mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 3 milions cent cinquanta mil.
3. El rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 1939, fonamentalment, en el RKO Encino Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/Movie_ranch de la ciutat d'Encino, a l'estat nord-americà de California, en el San Fernando Valley; els plans del campanar van enregistrar-se en el Mudd Hall of Philosophy de la University of Southern California https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_del_Sud_de_Calif%C3%B2rnia.
4. En la seva biografia, la Maureen O'Hara https://ca.wikipedia.org/wiki/Maureen_O%27Hara explica que un dia va arribar al plató i es va trobar amb ximpanzés, babuïns i goril·les a compte d'un malentès verbal entre el William Dieterle https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Dieterle, el director, i el seu ajudant.

COMENTARI: Quan apareixen en pantalla els extres o la catedral https://ca.wikipedia.org/wiki/Notre-Dame_de_Par%C3%ADs i rodalies, el film desprèn aquella flaire de gran producció que hauria de derivar-se de la muntanya de diners que va costar. No obstant això, la impressió que deixa, amb l'excès d'ombres i els plans curts, és la d'espai reduït, limitat, la qual cosa empobreix l'estètica. L'assassinat del Phoebus, l'Alan Marshal, malaguanyat, no es veu res. El rescat de la mossa per part del campaner en liana, trist. El ruixat de metall fos a través de les gàrgoles, ridícul... I pel que fa a l'argument, la croada de la gitana convertida en crim per despit, sembla tant fora de lloc com desorbitat. D'acord... Reconec que aquesta història del geperut de París sempre m'ha fet molta mandra. Tanta que ni tant sols he vist la versió de 1996 https://www.imdb.com/title/tt0116583/ de Walt Disney Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney_Pictures. De manera que em manquen referències, inclosa la més significativa, la novel·la. Però, llegeixo, per exemple, que en el material original el dolent és el capellà, en Claude Frollo https://en.wikipedia.org/wiki/Claude_Frollo. Quina manera d'espatllar una trama! No sé qui deu tenir la culpa d'aquest nyap de canvi, la Sonya Levien https://ca.wikipedia.org/wiki/Sonya_Levien, la guionista, o en Bruno Frank https://en.wikipedia.org/wiki/Bruno_Frank, el responsable de l'adaptació; certament, es van cobrir de glòria. Per cert, en la pel·lícula, quin germà més traïdor! Òbviament, desconec, també, el tarannà de la protagonista https://en.wikipedia.org/wiki/Esmeralda_(The_Hunchback_of_Notre-Dame) en l'escrit del Victor-Marie Hugo. La qüestió és que l'O'Hara de 19 anys, no em fa gens el pes; lluny de seduir, es comporta com una màrtir bleda. Un altra tema, el vessant polític, populisme barato més el Lluís XIè https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_XI_de_Fran%C3%A7a presentat com un vell afable. Ves! Tenint en compte que l'anomenaven l'universelle aragne, imagino que devia ser un bona peça. O sigui que, no sé... És que m'ha avorrit, noi!

EN UN MOT: Inaprofitable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Well, what's he trying to do?
—He has heard it rumored that the earth is round and is attempting to walk to the Indies, the idiot.
—It's not round, it's flat.
—The idiot!
—Some famous geographers and mathematicians also believe the earth is round.
—It isn't round, it's flat.
—Do you recollect that letter we had from... What's his name? Oh, Christopher Columbus... who wrote claiming that he could, by steering a westerly course reach the Indies?
—It's flat.
—I'm greatly tempted to endow the venture.
—Our country could not afford the risk of such an enterprise.
—Columbus.... The man's the laughingstock of the court of Spain.
—Who knows? The future may prove Ferdinand's court was the laughingstock.
—It isn't round.
—What are you mumbling about, Doctor?
—The earth isn't round, it's flat.
—How do you know?
—I have observed it on all my travels over Europe. It's flat. Everywhere it's flat.
—Oh, let's listen to the play.

---
Sir Cedric Hardwicke as Jehan Frollo
Harry Davenport as King Louis XI
Etienne Girardot as Doctor
Fritz Leiber as Old Nobleman