SÈRIE: "BoJack Horseman - Temporada 1a" (22 d'agost de 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3398228/episodes/?season=1

DURADA: 305 minuts (Crèdits: 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol vuitè, "The Telescope", en el que el protagonista, el BoJack Horseman https://en.wikipedia.org/wiki/BoJack_Horseman_(character), el paper del Will Arnett, visita l'antic col·lega malalt de càncer, en Herb Kazzaz, a qui posa veu l'Stanley Tucci.

PITJOR:
- L'espiral de fatxenderia de l'episodi sisè, "Our A-Story is a 'D' Story", entre el cavall i el Mr. Peanutbutter, el personatge interpretat pel Paul F. Tompkins.

NOTES:
1. Els títols dels lliuraments són "BoJack Horseman: The BoJack Horseman Story, Chapter One", "BoJack Hates the Troops", "Prickly-Muffin", "Zoës and Zeldas", "Live Fast, Diane Nguyen", "Our A-Story is a 'D' Story", "Say Anything", "The Telescope", "Horse Majeure", "One Trick Pony", "Downer Ending" i "Later".
2. El 19 de desembre de 2014, va estrenar-se un especial de nadal i, en els estius dels següents anys, van presentar-se 4 temporades de 12 capítols cadascuna; la sisena i darrera, va oferir-se en dues parts de 8 episodis, la primera, el 25 d'octubre de 2019, i la segona, el 31 de gener de 2020 https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_BoJack_Horseman_episodes.
3. Grouplove https://en.wikipedia.org/wiki/Grouplove s'encarregà de la cançó que acompanya els crèdits de conclusió, excepte en el setè acte en el que sona "Impossible", de la Lyla Foy https://en.wikipedia.org/wiki/Lyla_Foy, i en el dotzè en el que se sent "Closer", del duo Tegan and Sara https://en.wikipedia.org/wiki/Closer_(Tegan_and_Sara_song); al final del 8è, en lloc de la careta de Boxer vs. Raptor, apareix el rètol, "All that Kazzaz Productions", mentre una veu diu "It's a Kazzaz-trophe!".
4. Va desenvolupar-se en 35 setmanes per tal que Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix pogués llançar-la l'estiu de 2014.

COMENTARI: Estèticament, la trobo bastant bunyolet; uns ninots, rudimentaris, l'animació, no gaire sofisticada, i l'assumpte de l'antropomorfisme, grotesc. Com a responsable del disseny de la sèrie, la culpa (o el mèrit), imagino, és de la Lisa Hanawalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Lisa_Hanawalt. I la història es fa molt pesada. Sobretot, perquè el protagonista es presenta com un carallot que empastifa els esdeveniments de vanitat arrossegada, activament i passiva. Però, també, perquè els secundaris, limitats a clixés frívols, no engresquen gens. De fet, la Diane Nguyen, a qui posa veu l'Alison Brie, em resulta més aviat repel·lent. Clar, és que es tracta d'una sàtira d'aquest tipus d'ambient i de fauna, mai millor dit! D'acord. Doncs, no m'interessen ni els seus traumes ni les seves relacions trivials ni els seus excessos. Tot i que, reconec, el viatge psicodèlic del capítol onzè està curiós. I, d'alguna manera, aprecio l'autoparòdia, com en el cas de la Margo Martindale https://ca.wikipedia.org/wiki/Margo_Martindale o la Naomi Watts https://ca.wikipedia.org/wiki/Naomi_Watts, per exemple. La qüestió, no obstant, és que he avorrit tant la sèrie que no m'han quedat ganes d'empassar-me la resta, allò que, segons parer popular, eleva el producte al podi de les sèries d'animació per a adults.

EN UN MOT: Fatigant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Convict 99" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031178/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el John D. Benjamin enxampa el Bates, els personatges interpretats pel Roy Emerton i el Basil McGrail, respectivament, pispant-li la cartera al Benjamin Twist https://en.wikipedia.org/wiki/Dr_Benjamin_Twist, el paper del Will Hay.

PITJOR:
- El gag del "Hey, you!" amb el xinès Hi Hang està fora de lloc.

NOTES:
1. Es considera la seqüela del film de 1937, "Good Morning, Boys" https://www.imdb.com/title/tt0028945/, a càrrec del mateix director, en Marcel Varnel https://en.wikipedia.org/wiki/Marcel_Varnel.
2. El rodatge es va portar a terme durant el mateix 1938 en els Islington Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Islington_Studios de Hoxton, el que, actualment, forma part del districte de Hackney de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Hackney, en el Regne Unit.

COMENTARI: Més enllà d'un vessant còmic discret, ofert pel tàndem de pallassos, el Will Hay https://en.wikipedia.org/wiki/Will_Hay i en Moore Marriott https://en.wikipedia.org/wiki/Moore_Marriott, i provocat per alguna situació poca-solta, com la dels presos tornant diners a un banc físicament i comptablement o la conversió del recinte penitenciari de Blackdown en una mena d'establiment d'esbarjo vacacional https://ca.wikipedia.org/wiki/Complex_tur%C3%ADstic, destacaria el concepte presentat de l'autogestió https://ca.wikipedia.org/wiki/Autogesti%C3%B3 del col·lectiu. Em guardaré prou d'expressar opinions gratuïtes sobre política penitenciària o sobre la finalitat que ha de tenir una presó, doncs, em manquen ganes, xifres i la formació adequada per elucubrar. Però, trobo molt bona idea que aquestes institucions poguessin autofinançar-se, com suggereix la pel·lícula d'alguna manera, en comptes de costar-li al país part del seu pressupost. Diu, l'Internet, que cada intern representa 225 euros diaris a la caixa de la Generalitat. I, en relació a la generació de recursos des de dins, la xarxa m'ha mostrat informació sobre cooperatives gestionades, inclús, exclusivament per reclusos als EUA o Itàlia. Per exemple, una tal Cooperativa de Servicios ARIGOS, organitzada en 2003 en un centre porto-riqueny. Tot i que, imagino, el benefici de tals aventures es deu considerar més des del punt de vista de la rehabilitació del delinqüent que des del pròpiament econòmic. Sigui com sigui, entenc que l'ambició del film s'acosta més a la paròdia frívola que a plantejar cap debat sobre criminologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Criminologia. I, malgrat això, me la puc imaginar esdevenint material didàctic.

EN UN MOT: Disbauxa.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Death Kiss" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023935/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Els tocs de color artesans https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_early_color_feature_films que van endarrerir l'estrena del film dues setmanes, del 25 de desembre de 1932 al 8 de gener de 1933.

PITJOR:
- L'intrusisme arrogant del Franklyn Drew, el paper del David Manners.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de 1932, escrita pel Madelon St. Dennis.
2. L'argument es va refer en la pel·lícula de 1946, "On ne meurt pas comme ça" https://www.imdb.com/title/tt0194212/, dirigida pel Jean Boyer.
3. El rodatge es va portar a terme en novembre de 1932 en els California Tiffany Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Tiffany_Pictures de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Fins i tot, sense tenir en compte la intromissió insolent i burleta del guionista en la ficció, el Franklyn Drew, que treu bastant de polleguera, la intriga plantejada genera algun dubte. Per començar, el muntatge per perpetrar l'assassinat, una pistoleta ficada dins d'un focus, no sembla ni discret ni gens fiable. Tampoc fa l'efecte que la maniobra per carregar-se el Chalmers, el paper de l'Alan Roscoe, emmascarant-la com un suïcidi amb verí, pugui efectuar-se de manera desapercebuda; sobretot, havent-hi un parell de veïnes tafaneres a l'aguait, rondant per l'indret. Després, en la seqüència de la projecció de l'escena de l'homicidi amb tota la colla a una sala, no resulta versemblant que en Tom Avery, interpretat per l'Edward Van Sloan, pugui ser alhora a la seva butaca i cometent el sabotatge en la cabina de reproducció. I, essent l'amenaça més evident de cara a resoldre el cas, com és que el Franklyn Drew continua viu en ser enxampat pel criminal? L'altre tema que em grinyola és la manca d'autoritat, la poca professionalitat i la negligència palesa dels policies. Clar que, potser, en combinació amb els gags oferts pel Howell i el Gulliver, els rols a càrrec del Harold Minjir i el Vince Barnett, respectivament, la intenció era presentar el conjunt com una comèdia. Si era això, no fa gaire gràcia. D'acord, confesso que la supèrbia i la manefleria del Franklyn Drew m'ha expulsat de la història abans del primer quart d'hora. O sigui que merda.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rafter Romance" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024484/

DURADA: 72 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; menys de mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El senyal de socors que fa la Mary Carroll al taxista, els personatges a càrrec de la Ginger Rogers i en Guinn Williams, respectivament, per tal d'estalviar-se el llibertinatge del Harrington Hubbell, el paper del Robert Benchley, durant el trajecte.

PITJOR:
- La persistència de l'Elise Peabody Whittington Smythe, encarnada per la Laura Hope Crews, en enredar un Jack Bacon malcarat, interpretat pel Norman Foster, que la menysté i la insulta.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de 1932, escrita pel John Wells.
2. En 1937, va estrenar-se'n una revisió, dirigida pel Lew Landers, titulada "Living on Love" https://www.imdb.com/title/tt0029158/.
3. La producció es va desenvolupar al llarg de juny de 1933 i el rodatge es va portar a terme en els RKO Studios de Gower Street https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) i en el Lancaster's Lake del veïnat de Sunland-Tujunga https://en.wikipedia.org/wiki/Sunland-Tujunga,_Los_Angeles de la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Una solució òbvia al problema etern de l'habitatge en ciutats superpoblades és el lloguer compartit. La situació plantejada aquí, la compartició per torns, suggeria un escenari de vodevil prou propens a l'humor. I la comparsa composta pel George Sidney, el Robert Benchley i la Laura Hope Crews recorren força adequadament aquesta línia de comèdia ximpleta. Fins i tot, aporten alguna intervenció o rèplica enginyosa. El problema rau en que els protagonistes, la Mary i el Jack, la Rogers i el Foster, es fan antipàtics de seguida. El paio es mostra com un xitxarel·lo pocavergonya, ingrat, mentider, i la mossa es lliura descaradament a un client potencial lasciu sense gaire vacil·lació ni dilema moral. O sigui que la curiositat per l'esdevenidor de tals individus desapareix aviat. I, per acabar-ho d'adobar, els sabotatges cecs que s'intercanvien els inquilins entre si els fan més odiosos encara. De manera que l'únic mèrit que li queda és l'exposició del trist assetjament que perpetra el Harrington Hubbell en l'entorn laboral. Un tema, malgrat el to ridícul, incòmode. Total, cap gràcia.

EN UN MOT: Desagradable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Topaze" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024684/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Les maneres de malcriat consentit del Charlemagne de La Tour-La Tour, el personatge encarnat pel Jackie Searl https://en.wikipedia.org/wiki/Jackie_Searl.

PITJOR:
- La degradació moral barata del professor Auguste A. Topaze, el paper a càrrec del John Barrymore https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barrymore, i el xantatge de pa sucat amb oli que s'empesca.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1928 https://en.wikipedia.org/wiki/Topaze_(play), escrita pel Marcel Paul Pagnol https://ca.wikipedia.org/wiki/Marcel_Pagnol; una versió francesa https://www.imdb.com/title/tt0159039/, dirigida pel Louis Joseph Gasnier, va estrenar-se el mateix any.
2. La Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures va adquirir els drets del text de Pagnol però va cedir els corresponents als EUA a la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures en considerar que el material no era apropiat pel públic americà.

COMENTARI: No acabo de veure clar per què el fill de l'aristòcrata assisteix a una acadèmia de mala mort, ni per què la base d'operacions del negoci i l'escenari on es lliurin guardons en nom de la República hagi de ser la residència de l'amiga, o que la bandarra traeixi el potentat per un passerell envilit. Sembla ben bé que els elements de la història no són gaire a lloc. Li concedeixo, sí, un punt d'interès per l'assumpte de la recerca de l'aigua saludable https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_t%C3%B2nica. Doncs, em fa recordar una polèmica en referència a la marca Dasani https://en.wikipedia.org/wiki/Dasani#United_Kingdom, comercialitzada per the Coca-Cola Company, que va sorgir al Regne Unit fa 20 anys. No obstant això, la manera de presentar el plany contra la corrupció i els valors qüestionables del poder destrempa força, per maldestra. Vint-i-cinc minuts passables, a l'escola; la resta no val res.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pygmalion" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0030637/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El veredicte del comte Aristid Karpathy, el rol de l'Esme Percy, que serveix per confirmar el resultat de la juguesca.

PITJOR:
- El retrat del Freddy Eynsford Hill, el personatge a càrrec del David Tree, com un autèntic babau.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1912 https://ca.wikipedia.org/wiki/Pigmali%C3%B3_(obra_de_teatre), escrita pel George Bernard Shaw https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Bernard_Shaw; el propi autor va participar en l'adaptació i el guió va rebre el guardó com a Best Writing (Adapted Screenplay) en l'11a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1938.
2. Després dels crèdits de presentació, surten els rètols, "Pygmalion was a mythological character who dabbled in sculpture. He made a statue of his ideal woman —Galatea. It was so beautiful that he prayed the gods to give it life. His wish was granted" i "Bernard Shaw in his famous play gives a modern interpretation of this theme".
3. En els EUA, va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1966, quan els drets de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer sobre el film van caducar.
4. El rodatge es va portar a terme en març de 1938 en els Pinewood Studios d'Iver Heath https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_Pinewood, en el comtat anglès de Buckinghamshire.

COMENTARI: L'afany de superació de la noia https://ca.wikipedia.org/wiki/Wendy_Hiller, l'excel·lència a la que aspira el paio https://ca.wikipedia.org/wiki/Leslie_Howard i el repte que planteja el coronel https://en.wikipedia.org/wiki/Scott_Sunderland_(actor) conformen un relat inspirador i prou engrescador; simplement, el trajecte atrapa una i mil vegades. Punt pel plantejament del dramaturg. La pena és que el desenllaç, tot l'assumpte de l'estira-i-arronsa sentimental entre mestre i alumna, fa molta figa, s'allarga massa i, a més, s'enllesteix arbitràriament del costat del patriarcat https://ca.wikipedia.org/wiki/Patriarcat. Diu, la noia, "If I can't have kindness, I'll have independence". Per què no ambdues coses alhora? Clar, 1938; força mandra. L'altre element que em grinyola és la transformació de l'Alfred Doolittle, el Wilfrid Lawson, en conferenciant. Sobretot, perquè l'excusa que argüeix, una demostració de la meritocràcia, no lliga amb la societat anglesa, penso. En fi, jo què sé, tampoc importa gens... Confesso que, per un instant, he cregut que, pel seu físic ordinari, la Wendy Hiller encaixava molt millor que l'Audrey Hepburn, l'altra actriu que associava al personatge, en el paper de l'Eliza Doolittle. Aleshores, he refrescat uns quants clips de "My Fair Lady" https://www.imdb.com/title/tt0058385/ i he recordat com de bona era la Hepburn https://ca.wikipedia.org/wiki/Audrey_Hepburn. Déu n'hi do! Per cert, he llegit, que es tracta de la primera pel·lícula en la que es pronuncia el renec, "bloody"; ho fa la mossa en la frase, "Walk? Not bloody likely!". Ves!

EN UN MOT: Freudiana.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Seven Sinners" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0028240/

DURADA: 69 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El xoc dins el túnel que destrueix el vagó restaurant on queden els líders de Pilgrims of Peace, l'Axel Hoyt, en Charles Webber i l'Elizabeth Wentworth, els papers interpretats pel Henry Oscar, el Felix Aylmer i la Joyce Kennedy, respectivament.

PITJOR:
- Liquidar el Heinrich Wagner, el paio encarnat per l'Allan Jeayes, en un hotel, dur-lo a un tren i fer descarrilar el comboi per desempallegar-se del cadàver no sembla l'opció més raonable ni logísticament versemblant.

NOTES:
1. Títols alternatius són "Doomed Cargo" o "The Wrecker".
2. S'inspirà en una peça teatral de 1924, "The Wrecker", escrita pel William Arnold Ridley i en Bernard Merivale, i prengué inspiració de films americans del gènere, com "The Thin Man" https://www.imdb.com/title/tt0025878/, dirigit pel Woodbridge Strong Van Dyke i estrenat en 1934.
3. El rodatge es va portar a terme en els Lime Grove Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Lime_Grove_Studios de Londres en març de 1936.

COMENTARI: Imagino que la intenció era, sobretot, seduir l'espectador a través de la suposada comicitat i simpatia de la parella protagonista, l'Edward Harwood i la Caryl Fenton, els personatges a càrrec de l'Edmund Lowe i la Constance Cummings, respectivament, amb gags, com el del campionat calamitós de bridge https://ca.wikipedia.org/wiki/Bridge_(joc) o escenes ximples de matrimoni fingit. Perquè la trama i el fil de l'acció semblen bastant agafats amb pinces. De fet, segons llegeixo, en Sidney Gilliat https://ca.wikipedia.org/wiki/Sidney_Gilliat i el Frank Launder https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Launder van escriure el guió a cops d'improvisació; la qual cosa explicaria aquesta aleatorietat que suggereix l'argument. D'entrada, ja trobo estrany que el detectiu i l'agent d’assegurances s'encaparrin amb un cas que no els incumbeix, tenint en compte, a més, que són reclamats professionalment en un altre lloc. Després, la reincidència dels accidents ferroviaris fa força ferum. I, finalment, les pistes i els lligams entre els diferents elements del misteri resulten poc convincents. Una invitació per un banquet del Lord Mayor Elect and the Sheriffs of London? La foto d'un circuit de Buenos Aires? Va, home, va! Total, que no m'ha fet el pes.

EN UN MOT: Descarrilament.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!