LLARGMETRATGE: "Conspiracy" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020785/

DURADA: 68 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La culpabilitat de la Margaret Holt, encarnada per la Bessie Love https://ca.wikipedia.org/wiki/Bessie_Love, que, d'entrada, pela en James Morton, el paper de l'Otto Matieson.

PITJOR:
- La veu nasal que fa el Ned Sparks per interpretar el Winthrop Clavering.

NOTES:
1. Es basa en el muntatge teatral, "The Conspiracy", escrit pel Robert M. Baker i el John Emerson, que va representar-se en el Garrick Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Garrick_Theatre_(New_York_City) de Nova York entre desembre de 1912 i maig de 1914; la primera adaptació del text fou "The Conspiracy" https://www.imdb.com/title/tt0003792/, la pel·lícula muda de 1914 dirigida per l'Allan Dwan.
2. A partir d'un pressupost de 118 mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 138 mil però l'RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va reconèixer una pèrdua de 50 mil dòlars.
3. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1958 per manca de renovació dels drets.
4. El títol de treball va ser "Sensation".

COMENTARI: S'estalvia tota l'elaboració de la conxorxa i ens deixa amb un desenllaç que es recolza, bàsicament, en força xerrameca i un parell de flashbacks https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere, tot sigui dit, prou precisos. M'encaixa, més o menys, la trama. Encara que alguns elements em ballen una mica. Per exemple, l'assumpte d'investigar el domicili del Weinberg, el personatge del Walter Long. Si la paia era infiltrada en la banda fent de secretària del cap de colla, no hauria de conèixer aquest tipus d'informació? També, em sembla bastant insatisfactòria l'emboscadeta que para el Winthrop Clavering als capitostos mafiosos combinada amb el rescat del Victor Holt, el rol encarnat pel Bert Moorhouse. No sé; potser, cal considerar tal maniobra matussera part del lleuger caire còmic del film. En general, no obstant, m'ha convençut l'aposta ambiciosa d'explicar una història complexa a base d'insinuacions.

EN UN MOT: Resolució.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

I've seen them working to that gang with my own eyes!
I've seen little girls drugged in filthy joints.
Boys that beat on their own mothers to get money to buy their stuff!
And men and women that do things... that even savages couldn't do. Things I couldn't think of.
Things I don't want to remember.
I've seen the agony and the delirium when the stuff has stopped.
And the last stage of all of them when the full body is broken.
And nothing left but... the poor aching brain suffering can't sleep.
---
Bessie Love as Margaret Holt
Hugh Trevor as John Howell

LLARGMETRATGE: "Attack of the Giant Leeches" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0053611/

DURADA: 62 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- Els moments de busseig de l'Steve Benton i el Mike, encarnats pel Ken Clark i el Walter Kelley.

PITJOR:
- Les súpliques de la Liz Walker i el Cal Moulton al Dave Walker, els papers de la Yvette Vickers, el Michael Emmet i el Bruno VeSota, respectivament, en els aiguamolls.

NOTES:
1. Originalment, havia de titular-se "The Giant Leeches"; durant el desenvolupament, "Attack of the Blood Leeches"; al Regne Unit, va anomenar-se "Demons of the Swamp".
2. El rodatge es va portar a terme en 8 dies i va incloure seqüències en el Los Angeles County Arboretum and Botanic Garden https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_County_Arboretum_and_Botanic_Garden; el pressupost era de 70 mil dòlars.
3. La Yvette Vickers https://en.wikipedia.org/wiki/Yvette_Vickers havia estat la playmate https://ca.wikipedia.org/wiki/Playmate de juliol de 1959 de la revista Playboy https://ca.wikipedia.org/wiki/Playboy.
4. En Brett Kelly va dirigir una revisió del film https://www.imdb.com/title/tt0996913/ que va estrenar-se en 2008.

COMENTARI: Podria considerar el context, l'adulteri i la tasca de l'agent rural https://ca.wikipedia.org/wiki/Agent_forestal contra els furtius, prou acceptable. Però, al final, no deixa de tractar-se d'un exemplar del gènere de monstres https://ca.wikipedia.org/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_monstres massa roí. D'entrada, les bèsties en qüestió, les sangoneres gegants, no lluen en absolut; les disfresses no podien ser més abjectes. Després, la manera de combatre l'amenaça sembla molt poc sofisticada, escopeta, arpó, dinamita. I sort que el doctor que interpreta el Tyler McVey suggereix una explicació "singular" de l'anomalia, mutacions provocades per radioactivitat provinent de Cap Canaveral https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_Canaveral. Per cert, m'ha fet rumiar sobre la carn de caiman https://en.wikipedia.org/wiki/Alligator_meat. He recordat haver menjat una salsitxa de carn de cocodril quan vaig visitar els Everglades de Florida https://ca.wikipedia.org/wiki/Everglades.

EN UN MOT: Brossa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

What do you want now?
---
Yvette Vickers as Liz Walker

LLARGMETRATGE: "Hook Line and Sinker" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020987/

DURADA: 75 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Quan la Jobyna Howland, interpretant la Rebecca Marsh, arrenca la pota del llit per convertir-la en arma de defensa.

PITJOR:
- L'episodi dels contactes a punta de pistola del Wilbur Boswell, el paper del Bert Wheeler, amb la duquessa Bessie Von Essie i amb la Mary Marsh, encarnades per la Natalie Moorhead i la Dorothy Lee, respectivament.

NOTES:
1. Fou el 3r film del duo còmic, Wheeler & Woolsey https://en.wikipedia.org/wiki/Wheeler_%26_Woolsey, després del de 1929, "Rio Rita" https://www.imdb.com/title/tt0020332/, dirigit pel Luther Reed, i de "The Cuckoos" https://www.imdb.com/title/tt0020799/, la pel·lícula a càrrec del Paul Sloane estrenada el 4 de maig de 1930.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1958 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost d'uns 290 mil dòlars, va recaptar-ne'n 780 mil resultant en un guany per RKO Radio Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures de 225 mil.

COMENTARI: Sobre el paper, l'argument semblava prou potent, l'assumpte de reflotar un negoci i d'enfrontar dues bandes criminals rivals pel seu control. En la pantalla, no obstant, es presenta una mica massa barroer i poc desenvolupat, tot plegat. És a dir, em genera la impressió que la successió d'esquetxos no rutlla, que falla la narració. També, fan figa alguns gags. Per exemple, el de la caixa registradora del final, quan els personatges del Wheeler i de la Lee van marcant en un regateig el nombre de fills que desitgen, en comptes de fer gràcia queda tant carrincló que fa angúnia. De fet, aquesta passió instantània i irrefrenable entre els dos, marca de la casa, aquí, ni tant sols va acompanyada de diàlegs mitjanament enginyosos ni de res divertit. O sigui que no acaba d'entrar gaire bé. L'altre fiasco, trobo, és la confrontació entre gàngsters https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster del desenllaç; bastant llufa com a traca de resolució. A més, calia que fos a les fosques? Malaguanyada. Per cert, això d'anomenar pinya a la granada de mà, era un acudit? Vaja... Aquest ha estat el nivell.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Didn't you guys see me wave at ya?
Well, we waved back, didn't we?
Yeah, he did like this, I saw him.
Shut up! You broke a traffic law.
Well, can't you make another one?
I'm gonna give both you guys a ticket.
---
Bert Wheeler as Wilbur Boswell
Robert Woolsey as Addington Ganzy
George Percy Collins as Motorcycle Cop

MIGMETRATGE: "Under Western Stars" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0030910/

DURADA: 53 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La maniobra d'utilitzar "Dust", la cançó composta pel Johnny Marvin, per presentar el problema de la sequera al congressista Edward H. Marlowe, encarnat pel Tom Chatterton, durant la festa.

PITJOR:
- L'execució pobra de la missió de volar l'embassament i la manera que es resol la temptativa.

NOTES:
1. L'acció s'emmarca en el que va anomenar-se la Dust Bowl https://ca.wikipedia.org/wiki/Dust_Bowl, una època severa de tempestes de pols en territoris del nord d'Amèrica, durant els anys 30 del segle 20.
2. Originalment, havia de dir-se "Washington Cowboy" i de ser protagonitzada pel Gene Autry https://ca.wikipedia.org/wiki/Gene_Autry; un conflicte contractual amb l'estudi, Republic Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Republic_Pictures, va allunyar el cantant de la producció en favor del Roy Rogers https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Rogers.
3. En 2009, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.

COMENTARI: Més enllà dels números musicals interpretats per l'estrella (massa, pel meu gust), proporciona aquest petit apunt històric sobre els "Dirty Thirties", suggereix un parell de tripijocs de la pràctica política i ens cola el flirteig entre els joves, aparentment, deslleial per part de la mossa, la Carol Hughes. D'acord. Em grinyola, no obstant, el vessant humorístic que li toca a l'Smiley Burnette https://en.wikipedia.org/wiki/Smiley_Burnette en un context més aviat tràgic. No em lliga, tampoc, que els vigilants del pantà i els ranxers s'enfrontin a trets en una escena i en la següent surtin tots cantant i contents. Però, bé, m'esperava quelcom encara més castanya... O sigui que, al final, no m'ha castigat gaire.

EN UN MOT: Demostració.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Oh, yes, daddy, I'm coming...
---
Roy Rogers as Roy Rogers
Carol Hughes as Eleanor Fairbanks

LLARGMETRATGE: "Love Affair" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031593/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El recurs d'explicar la donació del quadre per destapar el secret de la noia.

PITJOR:
- La seqüència del desembarcament en l'arribada a Nova York.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre octubre i novembre de 1938 en indrets de Manhattan, com l'Empire State Building https://ca.wikipedia.org/wiki/Empire_State_Building, i en els RKO Studios de la Gower Street https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1967 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost de 860 mil dòlars, va recaptar-ne'n un milió 800 mil.
4. Una revisió titulada "An Affair to Remember" https://ca.wikipedia.org/wiki/Tu_i_jo a càrrec del mateix director, en Leo McCarey, es va estrenar en 1957.  
5. Durant el seu desenvolupament, la producció va anomenar-se "Memory of Love" i "Love Match".

COMENTARI: Potser, la clau del goig que genera és l'habilitat de transmetre aquest positivisme d'actitud, una alegria com la de la patrona encarnada per la Ferike Boros, que irradia bon humor, o una gentilesa com la del descartat, el Kenneth Bradley, el paper del Lee Bowman, que manté l'atenció cordial cap a la noia malgrat el rebuig patit. A més, veient les expressions felices permanents dels protagonistes, la Terry McKay i el Michel Marnet, els personatges interpretats per la Irene Dunne i el Charles Boyer, respectivament, sembla que tot hagi d'esdevenir de manera fàcil i òptima. El moment musical de "Plaisir d'amour" https://en.wikipedia.org/wiki/Plaisir_d%27amour, la cançó de 1784 composta pel Jean-Paul-Égide Martini, introdueix el punt d'elegància que contraresta la vulgaritat amb la que es presenta el saltamarges. I l'assumpte de l'orfenat reforça el to entranyable de la història. La resta representa un acte de fe... Perquè, en nou dies de creuer, malgrat qualsevol escala a Porto Santo https://ca.wikipedia.org/wiki/Porto_Santo, et pots enamorar i desenamorar tres o quatre cops.

EN UN MOT: Referent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

It's a funny thing, but the things we like best are either illegal, immoral or fattening.
---
Irene Dunne as Terry McKay
Charles Boyer as Michel Marnet

LLARGMETRATGE: "McLintock!" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0057298/

DURADA: 126 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que explica el Jake Birnbaum, encarnat pel Jack Kruschen, sobre la medalla del pare de la Katherine McLintock, el paper de la Maureen O'Hara.

PITJOR:
- Les estomacades, la multitudinària de la mina i les del Devlin Warren a la Rebecca McLintock, interpretats pel Patrick Wayne i l'Stefanie Powers, respectivament, i del George Washington McLintock a la Katherine McLintock, els personatges del John Wayne i la Maureen O'Hara.

NOTES:
1. S'inspira lleugerament en el text teatral del William Shakespeare, "The Taming of the Shrew" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_fer%C3%A9stega_domada.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1991 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost de 4 milions de dòlars, en va recaptar 14 i mig.
4. La producció va durar des d'octubre de 1962 fins a gener de 1963 i va rodar-se en indrets de l'estat nord-americà d'Arizona, com els Old Tucson Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Old_Tucson_Studios o el San Rafael Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/San_Rafael_Ranch.
5. En Gordon Jones, que fa del Matt Douglas, va morir abans de l'estrena.

COMENTARI: Hauré d'anar amb compte amb el que critico perquè darrere la història hi ha tot un Shakespeare. O això diuen (no ho podria saber perquè he llegit ben poca cosa del britànic)... Però és que la mandanga de la dona emprenyada bel·ligerant, d'entrada, ja m'ha fet molta mandra. Tot el conflicte matrimonial estúpid em sona a repetició del posat de la parella en "The Quiet Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Quiet_Man, la pel·lícula del 1952 dirigida pel John Ford. I l'episodi ridícul de la natjada en públic a l'esposa, la gran gràcia, m'ha provocat vergonya aliena. Per cert, segons va explicar la víctima en la seva autobiografia, sembla que l'actriu va patir realment aquest fart de llenya en les seves carns, cosa que li va suposar blaus al cul durant setmanes. L'altre tema és el protagonista, el magnànim terratinent que juga escacs i s'avé amb els indígenes per una mena d'honor guerrer. Resulta força petulant (paraula, precisament, utilitzada en el diàleg del film). A més, el perdonavides condescendent va ventant lliçons sobre amor mentre anuncia a la seva filla que cedirà les seves propietats, malgrat la seva desconfiança cap a les autoritats, a l'estat per fer-li un favor a ella. Si pretenien pintar-lo de patriota... Més aviat, de carallot! Aleshores, després de dues hores de matraca, una mica d'acció, la revolta comanxe https://ca.wikipedia.org/wiki/Comanxes, en miniatura, bastant absurda... Calla, no, que és comèdia! En fi, res, que m'ha costat de rosegar.

EN UN MOT: Paternalista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Don't say it's a fine morning, or l'll shoot you!
---
John Wayne as George Washington "G.W." McLintock

LLARGMETRATGE: "Lonely Wives" (1931)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022086/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrat precís de sogra odiosa, la senyora Mantel, encarnada per la Maude Eburne; l'expressió que repeteix sovint, "pitter-patter", la torna encara més detestable i molesta.

PITJOR:
- La conversa en el Lounge de l'Hotel Astor entre el Richard Smith i la Diane O'Dare, interpretats per l'Edward Everett Horton i la Laura La Plante, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en el muntatge teatral del 1922 homònim a càrrec de l'Albert Herman Woods, traduït pel Walter DeLeon, el guionista del film, i el Mark Swan, a partir del vodevil de 1912, "Tanzanwaltz", escrit pel Pordes Milo, el Walter Schütt i l'Eric Urban.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1959 per manca de renovació dels drets.
3. L'adquisició, en gener de 1931, de Pathé Exchange https://en.wikipedia.org/wiki/Path%C3%A9_Exchange, la productora, per part de l'RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va condicionar la seva estrena.

COMENTARI: Suposo que veure aparèixer en pantalla alhora en Richard Smith i el Great Zero, els dos personatges de l'Edward Everett Horton, devia ser un dels al·licients més potents de l'assumpte. L'altre, el coqueteig descarat de les tres mosses, l'Esther Ralston, la Laura La Plante i la Patsy Ruth Miller, quatre, si comptem la Georgette Rhodes, la minyona francesa. I ambues coses em semblen prou correctes. Trobo, no obstant, que els gags de confusió resulten un tant bàsics i l'afany moralitzador espatlla la comèdia. Comença picantona, la pel·lícula, i acaba carrinclona. Però ens regala alguns moments divertits. O sigui que passa.

EN UN MOT: Insinuació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

His mind is very active tonight.
---
Spencer Charters as Andrews, the Butler