Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31956415/
DURADA: 110 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
MILLOR:
- Les pallassades de la Jamie Lee Curtis https://ca.wikipedia.org/wiki/Jamie_Lee_Curtis.
PITJOR:
- Les rebequeries de les adolescents i la lluita de teca https://en.wikipedia.org/wiki/Food_fight.
NOTES:
1. És la cinquena pel·lícula de la franquícia https://en.wikipedia.org/wiki/Freaky_Friday_(franchise) basada en la novel·la de Mary Rodgers, "Freaky Friday" https://ca.wikipedia.org/wiki/Quin_dia_tan_b%C3%A8stia!, publicada en 1972.
2. Després de mig minut de crèdits, es mostra la família anant cap a la signatura de llibres de la iaia i, tot seguit, un rètol que diu "DEDICATED TO OUR MOMS and their Moms and one special Dad"; llavors, 4 minuts de preses falses amb una claqueta que exhibeix "Freaky Friday Aftershock"; també, apareix la dedicatòria, "For Los Angeles, The First Responders, and all those impacted by The Eaton and Palisades Fires".
3. A partir d'un pressupost de 45 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 153.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California, entre juny i agost de 2024.
COMENTARI: La mitja hora abans de l'intercanvi https://en.wikipedia.org/wiki/Body_swap costa bastant d'empassar, massa criaturada; m'ha fet qüestionar uns quants cops que hagués d'estar mirant, per edat, aquesta pel·lícula. També, tota la carrinclonada de "la família, primer", m'ha resultat genèricament exagerada. Em sobra, de igual manera, el colofó musical forçat; exigència, suposo, del patró Disney https://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney_Pictures. Queden, doncs, els gags obvis de joves i velles en cossos estranys i, sobretot, la gràcia de tornar a reunir la Curtis i la Lohan https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindsay_Lohan 22 anys després. Addicionalment, m'ha divertit la intervenció de la Vanessa Bayer fent de Madame Jen. Tot i que el personatge en si, trobo, grinyola una mica com a part de la història. Més aviat, sembla una mena de pegot per retre homenatge als 80s, com l'escena del cotxe recreant la del Ferrari 250 GT California Spyder https://en.wikipedia.org/wiki/Ferrari_250_GT_California_Spyder del film, "Ferris Bueller's Day Off" https://www.imdb.com/title/tt0091042/. Parlant d'aquella dècada, de fantasia i de relacions mare-filla, acabo de recordar un episodi de l'"ABC Afterschool Special" https://en.wikipedia.org/wiki/ABC_Afterschool_Special amb el que vaig ensopegar recentment per casualitat https://archive.org/details/mymotherwasneverakid i que em va causar força bona impressió, "My Mother Was Never a Kid" https://www.imdb.com/title/tt0243434/, emès en 1981. No és el mateix però la lliçó s'assembla.
EN UN MOT: Redoblament.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 21 de gener del 2026
LLARGMETRATGE: "Freakier Friday" (2025)
dilluns, 19 de gener del 2026
SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 2a" (Des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=2
DURADA: 171 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
MILLOR:
- L'esquetx del Nissan Terrano https://en.wikipedia.org/wiki/Nissan_Pathfinder del capítol 5è.
PITJOR:
- L'esquetx de darrer episodi dels yuppies menjant-se el cap d'un "sense llar" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sensesostre i, en reacció a la protesta corresponent, el del Simon també.
NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia.
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.
COMENTARI: Alguns gags són més fins, com l'escena dels hooligans https://en.wikipedia.org/wiki/Hooliganism anglesos mirant the History Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/History_(canal_de_televisi%C3%B3) en un pub i celebrant igual que els gols en un partit de futbol una victòria militar de l'Eduard I d'Anglaterra https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_I_d%27Anglaterra contra en William Wallace https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Wallace, l'heroi escocès, i d'altres, més roïns, com la sàtira de la situació de l'Abu, l'immigrant il·legal, fent d'estora o de cortina. N'hi ha que semblen farcit sense cap intenció còmica, com les discussions viscerals entre un parell de mansos, l'un favorable al comtat d'Essex https://ca.wikipedia.org/wiki/Essex i l'altre, al de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Londres (tot i que, reconec, m'ha fet certa gràcia el clip en el que el motiu de l'estira-i-arronsa era "las mejores tapas del mundo" i els personatges es presentaven vestits del Real Madrid i del Barça). I unes quantes referències que, òbviament, no he captat. Per exemple, els fragments "Brian Blessed Theatre" https://ca.wikipedia.org/wiki/Brian_Blessed o la suposada paròdia del film de Michael Reeves, "Witchfinder General" https://www.imdb.com/title/tt0063285/, en versió pedòfila. Llavors, tenim la befa cap a la telerealitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Telerealitat, la conya dirigida al gihadisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Gihadisme, el pare ludòpata que sacrifica la seva filla mica en mica, acudits masclistes, violència gratuïta, irreverència, poca-solta general. En fi, humor malparit.
EN UN MOT: Burlesca.
PAÍS: GB.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimarts, 13 de gener del 2026
SÈRIE: "BoJack Horseman - Temporada 1a" (22 d'agost de 2014)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3398228/episodes/?season=1
DURADA: 305 minuts (Crèdits: 23 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
MILLOR:
- El capítol vuitè, "The Telescope", en el que el protagonista, el BoJack Horseman https://en.wikipedia.org/wiki/BoJack_Horseman_(character), el paper del Will Arnett, visita l'antic col·lega malalt de càncer, en Herb Kazzaz, a qui posa veu l'Stanley Tucci.
PITJOR:
- L'espiral de fatxenderia de l'episodi sisè, "Our A-Story is a 'D' Story", entre el cavall i el Mr. Peanutbutter, el personatge interpretat pel Paul F. Tompkins.
NOTES:
1. Els títols dels lliuraments són "BoJack Horseman: The BoJack Horseman Story, Chapter One", "BoJack Hates the Troops", "Prickly-Muffin", "Zoës and Zeldas", "Live Fast, Diane Nguyen", "Our A-Story is a 'D' Story", "Say Anything", "The Telescope", "Horse Majeure", "One Trick Pony", "Downer Ending" i "Later".
2. El 19 de desembre de 2014, va estrenar-se un especial de nadal i, en els estius dels següents anys, van presentar-se 4 temporades de 12 capítols cadascuna; la sisena i darrera, va oferir-se en dues parts de 8 episodis, la primera, el 25 d'octubre de 2019, i la segona, el 31 de gener de 2020 https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_BoJack_Horseman_episodes.
3. Grouplove https://en.wikipedia.org/wiki/Grouplove s'encarregà de la cançó que acompanya els crèdits de conclusió, excepte en el setè acte en el que sona "Impossible", de la Lyla Foy https://en.wikipedia.org/wiki/Lyla_Foy, i en el dotzè en el que se sent "Closer", del duo Tegan and Sara https://en.wikipedia.org/wiki/Closer_(Tegan_and_Sara_song); al final del 8è, en lloc de la careta de Boxer vs. Raptor, apareix el rètol, "All that Kazzaz Productions", mentre una veu diu "It's a Kazzaz-trophe!".
4. Va desenvolupar-se en 35 setmanes per tal que Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix pogués llançar-la l'estiu de 2014.
COMENTARI: Estèticament, la trobo bastant bunyolet; uns ninots, rudimentaris, l'animació, no gaire sofisticada, i l'assumpte de l'antropomorfisme, grotesc. Com a responsable del disseny de la sèrie, la culpa (o el mèrit), imagino, és de la Lisa Hanawalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Lisa_Hanawalt. I la història es fa molt pesada. Sobretot, perquè el protagonista es presenta com un carallot que empastifa els esdeveniments de vanitat arrossegada, activament i passiva. Però, també, perquè els secundaris, limitats a clixés frívols, no engresquen gens. De fet, la Diane Nguyen, a qui posa veu l'Alison Brie, em resulta més aviat repel·lent. Clar, és que es tracta d'una sàtira d'aquest tipus d'ambient i de fauna, mai millor dit! D'acord. Doncs, no m'interessen ni els seus traumes ni les seves relacions trivials ni els seus excessos. Tot i que, reconec, el viatge psicodèlic del capítol onzè està curiós. I, d'alguna manera, aprecio l'autoparòdia, com en el cas de la Margo Martindale https://ca.wikipedia.org/wiki/Margo_Martindale o la Naomi Watts https://ca.wikipedia.org/wiki/Naomi_Watts, per exemple. La qüestió, no obstant, és que he avorrit tant la sèrie que no m'han quedat ganes d'empassar-me la resta, allò que, segons parer popular, eleva el producte al podi de les sèries d'animació per a adults.
EN UN MOT: Fatigant.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dilluns, 12 de gener del 2026
LLARGMETRATGE: "Convict 99" (1938)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031178/
DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
MILLOR:
- El moment en el que el John D. Benjamin enxampa el Bates, els personatges interpretats pel Roy Emerton i el Basil McGrail, respectivament, pispant-li la cartera al Benjamin Twist https://en.wikipedia.org/wiki/Dr_Benjamin_Twist, el paper del Will Hay.
PITJOR:
- El gag del "Hey, you!" amb el xinès Hi Hang està fora de lloc.
NOTES:
1. Es considera la seqüela del film de 1937, "Good Morning, Boys" https://www.imdb.com/title/tt0028945/, a càrrec del mateix director, en Marcel Varnel https://en.wikipedia.org/wiki/Marcel_Varnel.
2. El rodatge es va portar a terme durant el mateix 1938 en els Islington Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Islington_Studios de Hoxton, el que, actualment, forma part del districte de Hackney de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Hackney, en el Regne Unit.
COMENTARI: Més enllà d'un vessant còmic discret, ofert pel tàndem de pallassos, el Will Hay https://en.wikipedia.org/wiki/Will_Hay i en Moore Marriott https://en.wikipedia.org/wiki/Moore_Marriott, i provocat per alguna situació poca-solta, com la dels presos tornant diners a un banc físicament i comptablement o la conversió del recinte penitenciari de Blackdown en una mena d'establiment d'esbarjo vacacional https://ca.wikipedia.org/wiki/Complex_tur%C3%ADstic, destacaria el concepte presentat de l'autogestió https://ca.wikipedia.org/wiki/Autogesti%C3%B3 del col·lectiu. Em guardaré prou d'expressar opinions gratuïtes sobre política penitenciària o sobre la finalitat que ha de tenir una presó, doncs, em manquen ganes, xifres i la formació adequada per elucubrar. Però, trobo molt bona idea que aquestes institucions poguessin autofinançar-se, com suggereix la pel·lícula d'alguna manera, en comptes de costar-li al país part del seu pressupost. Diu, l'Internet, que cada intern representa 225 euros diaris a la caixa de la Generalitat. I, en relació a la generació de recursos des de dins, la xarxa m'ha mostrat informació sobre cooperatives gestionades, inclús, exclusivament per reclusos als EUA o Itàlia. Per exemple, una tal Cooperativa de Servicios ARIGOS, organitzada en 2003 en un centre porto-riqueny. Tot i que, imagino, el benefici de tals aventures es deu considerar més des del punt de vista de la rehabilitació del delinqüent que des del pròpiament econòmic. Sigui com sigui, entenc que l'ambició del film s'acosta més a la paròdia frívola que a plantejar cap debat sobre criminologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Criminologia. I, malgrat això, me la puc imaginar esdevenint material didàctic.
EN UN MOT: Disbauxa.
PAÍS: GB.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: REGULAR.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
divendres, 9 de gener del 2026
LLARGMETRATGE: "The Death Kiss" (1933)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023935/
DURADA: 71 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
MILLOR:
- Els tocs de color artesans https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_early_color_feature_films que van endarrerir l'estrena del film dues setmanes, del 25 de desembre de 1932 al 8 de gener de 1933.
PITJOR:
- L'intrusisme arrogant del Franklyn Drew, el paper del David Manners.
NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de 1932, escrita pel Madelon St. Dennis.
2. L'argument es va refer en la pel·lícula de 1946, "On ne meurt pas comme ça" https://www.imdb.com/title/tt0194212/, dirigida pel Jean Boyer.
3. El rodatge es va portar a terme en novembre de 1932 en els California Tiffany Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Tiffany_Pictures de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.
COMENTARI: Fins i tot, sense tenir en compte la intromissió insolent i burleta del guionista en la ficció, el Franklyn Drew, que treu bastant de polleguera, la intriga plantejada genera algun dubte. Per començar, el muntatge per perpetrar l'assassinat, una pistoleta ficada dins d'un focus, no sembla ni discret ni gens fiable. Tampoc fa l'efecte que la maniobra per carregar-se el Chalmers, el paper de l'Alan Roscoe, emmascarant-la com un suïcidi amb verí, pugui efectuar-se de manera desapercebuda; sobretot, havent-hi un parell de veïnes tafaneres a l'aguait, rondant per l'indret. Després, en la seqüència de la projecció de l'escena de l'homicidi amb tota la colla a una sala, no resulta versemblant que en Tom Avery, interpretat per l'Edward Van Sloan, pugui ser alhora a la seva butaca i cometent el sabotatge en la cabina de reproducció. I, essent l'amenaça més evident de cara a resoldre el cas, com és que el Franklyn Drew continua viu en ser enxampat pel criminal? L'altre tema que em grinyola és la manca d'autoritat, la poca professionalitat i la negligència palesa dels policies. Clar que, potser, en combinació amb els gags oferts pel Howell i el Gulliver, els rols a càrrec del Harold Minjir i el Vince Barnett, respectivament, la intenció era presentar el conjunt com una comèdia. Si era això, no fa gaire gràcia. D'acord, confesso que la supèrbia i la manefleria del Franklyn Drew m'ha expulsat de la història abans del primer quart d'hora. O sigui que merda.
EN UN MOT: Impertinent.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dijous, 8 de gener del 2026
LLARGMETRATGE: "Rafter Romance" (1933)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024484/
DURADA: 72 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; menys de mig, al final).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).
MILLOR:
- El senyal de socors que fa la Mary Carroll al taxista, els personatges a càrrec de la Ginger Rogers i en Guinn Williams, respectivament, per tal d'estalviar-se el llibertinatge del Harrington Hubbell, el paper del Robert Benchley, durant el trajecte.
PITJOR:
- La persistència de l'Elise Peabody Whittington Smythe, encarnada per la Laura Hope Crews, en enredar un Jack Bacon malcarat, interpretat pel Norman Foster, que la menysté i la insulta.
NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de 1932, escrita pel John Wells.
2. En 1937, va estrenar-se'n una revisió, dirigida pel Lew Landers, titulada "Living on Love" https://www.imdb.com/title/tt0029158/.
3. La producció es va desenvolupar al llarg de juny de 1933 i el rodatge es va portar a terme en els RKO Studios de Gower Street https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) i en el Lancaster's Lake del veïnat de Sunland-Tujunga https://en.wikipedia.org/wiki/Sunland-Tujunga,_Los_Angeles de la ciutat nord-americana de Los Angeles.
COMENTARI: Una solució òbvia al problema etern de l'habitatge en ciutats superpoblades és el lloguer compartit. La situació plantejada aquí, la compartició per torns, suggeria un escenari de vodevil prou propens a l'humor. I la comparsa composta pel George Sidney, el Robert Benchley i la Laura Hope Crews recorren força adequadament aquesta línia de comèdia ximpleta. Fins i tot, aporten alguna intervenció o rèplica enginyosa. El problema rau en que els protagonistes, la Mary i el Jack, la Rogers i el Foster, es fan antipàtics de seguida. El paio es mostra com un xitxarel·lo pocavergonya, ingrat, mentider, i la mossa es lliura descaradament a un client potencial lasciu sense gaire vacil·lació ni dilema moral. O sigui que la curiositat per l'esdevenidor de tals individus desapareix aviat. I, per acabar-ho d'adobar, els sabotatges cecs que s'intercanvien els inquilins entre si els fan més odiosos encara. De manera que l'únic mèrit que li queda és l'exposició del trist assetjament que perpetra el Harrington Hubbell en l'entorn laboral. Un tema, malgrat el to ridícul, incòmode. Total, cap gràcia.
EN UN MOT: Desagradable.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 7 de gener del 2026
LLARGMETRATGE: "Topaze" (1933)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024684/
DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
MILLOR:
- Les maneres de malcriat consentit del Charlemagne de La Tour-La Tour, el personatge encarnat pel Jackie Searl https://en.wikipedia.org/wiki/Jackie_Searl.
PITJOR:
- La degradació moral barata del professor Auguste A. Topaze, el paper a càrrec del John Barrymore https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barrymore, i el xantatge de pa sucat amb oli que s'empesca.
NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1928 https://en.wikipedia.org/wiki/Topaze_(play), escrita pel Marcel Paul Pagnol https://ca.wikipedia.org/wiki/Marcel_Pagnol; una versió francesa https://www.imdb.com/title/tt0159039/, dirigida pel Louis Joseph Gasnier, va estrenar-se el mateix any.
2. La Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures va adquirir els drets del text de Pagnol però va cedir els corresponents als EUA a la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures en considerar que el material no era apropiat pel públic americà.
COMENTARI: No acabo de veure clar per què el fill de l'aristòcrata assisteix a una acadèmia de mala mort, ni per què la base d'operacions del negoci i l'escenari on es lliurin guardons en nom de la República hagi de ser la residència de l'amiga, o que la bandarra traeixi el potentat per un passerell envilit. Sembla ben bé que els elements de la història no són gaire a lloc. Li concedeixo, sí, un punt d'interès per l'assumpte de la recerca de l'aigua saludable https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_t%C3%B2nica. Doncs, em fa recordar una polèmica en referència a la marca Dasani https://en.wikipedia.org/wiki/Dasani#United_Kingdom, comercialitzada per the Coca-Cola Company, que va sorgir al Regne Unit fa 20 anys. No obstant això, la manera de presentar el plany contra la corrupció i els valors qüestionables del poder destrempa força, per maldestra. Vint-i-cinc minuts passables, a l'escola; la resta no val res.
EN UN MOT: Descompensada.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: MALAMENT.
TÈCNICA: REGULAR.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
