LLARGMETRATGE: "Three Guys Named Mike" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044125/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'angoixa davant les seves primeres assignacions de les noies, la Marcy Lewis, la Kathy Hunter, la Jan Baker i l'Alice Reymend, els papers a càrrec de la Jane Wyman, la Phyllis Kirk, l'Anne Sargent i la Jeff Donnell, respectivament.

PITJOR:
- L'episodi de la nena entremaliada, la Natalie, encarnada per la Bonnie Kay Eddy.

NOTES:
1. La història, escrita per la Ruth Brooks Flippen https://en.wikipedia.org/wiki/Ruth_Brooks_Flippen, va desenvolupar-se a partir de les aportacions de l'Ethel "Pug" Wells, una auxiliar de vol https://ca.wikipedia.org/wiki/Auxiliar_de_vol que treballava per l'American Airlines; el guió, a més, fou revisat pel William Augustus Wellman https://ca.wikipedia.org/wiki/William_A._Wellman; l'Ethel apareix fent un cameo https://ca.wikipedia.org/wiki/Cameo.
2. La Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, la productora, va declarar uns guanys de 577 mil dòlars sobre un pressupost d'uns 860 mil amb el que va comptar el film.
3. L'American Airlines https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Airlines va col·laborar de franc, per exemple, permetent l'enregistrament en els seus avions; algunes de les naus retratades són el "Flagship Washington", matrícula N90423, el "Flagship Montezuma", matrícula N94249, o el "Flagship San Diego", matrícula N94200.

COMENTARI: M'esperava més anècdotes de la professió i menys festeig estúpid, la veritat. Perquè l'actitud dels paios, sobretot, la del publicista, el Mike Tracy, el personatge interpretat pel Barry Sullivan, resulta un tant repugnant. A més, aquest tarannà encoratjat de setciències que manega la protagonista tampoc m'ha aixecat gaire simpatia. Bastant fastigoseta, la mossa. Bàsicament, la Jane Wyman https://ca.wikipedia.org/wiki/Jane_Wyman m'evoca "Falcon Crest" https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcon_Crest, el serial emès per la Columbia Broadcasting System https://ca.wikipedia.org/wiki/Columbia_Broadcasting_System durant els 80s. Tot i que, ho reconec, no em mirava la sèrie. Ara, podria intentar comparar l'humor de la pel·lícula amb el d'aquella sèrie d'hostesses de principis dels 2000, "Jet Lag" https://ca.wikipedia.org/wiki/Jet_Lag_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), creada per les T de Teatre https://ca.wikipedia.org/wiki/T_de_Teatre i en Cesc Gay https://ca.wikipedia.org/wiki/Cesc_Gay. Però, és que no la suportava! Recordo, sí, haver-me empassat una castanya japonesa titulada "Good Luck!!" https://en.wikipedia.org/wiki/Good_Luck!!, deu capítols dirigits pel Nobuhiro Doi sobre un pilot d'avions. Era l'època en la que perdia el temps amb qualsevol merda que vinguès d'allà, tant sols, per l'exotisme. En fi... el suposat glamur del personal de les companyies aèries. Ves!

EN UN MOT: Magra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—I'm sorry the place is such a mess. We're just having it landscaped.
—Oh, I know it's terrible, but honestly, Marcy, I couldn't find anything better.
—You mean this isn't a joke?
—Well, we all live in jokes like this. There's a housing shortage.
—I can well believe it. You know? Last night, she wouldn't come in until I turned the lights.
—I've got it!
—She's got it!
—Well, there goes the housing shortage!
—But I don't know why I didn't think of it before! There are four of us, and if we pool what we're paying right now, we could have a lovely little house.
—That sounds wonderful!
—What do you say?
—Oh, I say yes!
—Yes, indeed! Now, we can invite more than one boy at a time!
—Oh, yes!
—Listen, let's talk about it over lunches!
—Oh! There's a wonderful restaurant where we all hang out.
—Oh, good, let's go!
—Marcy!
—What?
—Where's your hat?

---
Jane Wyman as Marcy Lewis
Phyllis Kirk as Kathy Hunter
Anne Sargent as Jan Baker
Jeff Donnell as Alice Reymend

LLARGMETRATGE: "The Hunchback of Notre Dame" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031455/

DURADA: 116 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola de la multitud en el moment en el que en Quasimodo, el personatge interpretat pel Charles Laughton, és coronat "Roi des fous" durant la fête des fous https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_dels_Folls.

PITJOR:
- L'escena de l'Esmeralda, encarnada per la Maureen O'Hara, rendint-se a la figura de la Maria, mare de Jesús, https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1831, "Notre-Dame de Paris. 1482" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Par%C3%ADs, escrita pel Victor Hugo.
2. A partir d'un pressupost d'un milió vuit-cents mil dòlars, va recaptar-ne'n uns 3 milions cent cinquanta mil.
3. El rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 1939, fonamentalment, en el RKO Encino Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/Movie_ranch de la ciutat d'Encino, a l'estat nord-americà de California, en el San Fernando Valley; els plans del campanar van enregistrar-se en el Mudd Hall of Philosophy de la University of Southern California https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_del_Sud_de_Calif%C3%B2rnia.
4. En la seva biografia, la Maureen O'Hara https://ca.wikipedia.org/wiki/Maureen_O%27Hara explica que un dia va arribar al plató i es va trobar amb ximpanzés, babuïns i goril·les a compte d'un malentès verbal entre el William Dieterle https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Dieterle, el director, i el seu ajudant.

COMENTARI: Quan apareixen en pantalla els extres o la catedral https://ca.wikipedia.org/wiki/Notre-Dame_de_Par%C3%ADs i rodalies, el film desprèn aquella flaire de gran producció que hauria de derivar-se de la muntanya de diners que va costar. No obstant això, la impressió que deixa, amb l'excès d'ombres i els plans curts, és la d'espai reduït, limitat, la qual cosa empobreix l'estètica. L'assassinat del Phoebus, l'Alan Marshal, malaguanyat, no es veu res. El rescat de la mossa per part del campaner en liana, trist. El ruixat de metall fos a través de les gàrgoles, ridícul... I pel que fa a l'argument, la croada de la gitana convertida en crim per despit, sembla tant fora de lloc com desorbitat. D'acord... Reconec que aquesta història del geperut de París sempre m'ha fet molta mandra. Tanta que ni tant sols he vist la versió de 1996 https://www.imdb.com/title/tt0116583/ de Walt Disney Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney_Pictures. De manera que em manquen referències, inclosa la més significativa, la novel·la. Però, llegeixo, per exemple, que en el material original el dolent és el capellà, en Claude Frollo https://en.wikipedia.org/wiki/Claude_Frollo. Quina manera d'espatllar una trama! No sé qui deu tenir la culpa d'aquest nyap de canvi, la Sonya Levien https://ca.wikipedia.org/wiki/Sonya_Levien, la guionista, o en Bruno Frank https://en.wikipedia.org/wiki/Bruno_Frank, el responsable de l'adaptació; certament, es van cobrir de glòria. Per cert, en la pel·lícula, quin germà més traïdor! Òbviament, desconec, també, el tarannà de la protagonista https://en.wikipedia.org/wiki/Esmeralda_(The_Hunchback_of_Notre-Dame) en l'escrit del Victor-Marie Hugo. La qüestió és que l'O'Hara de 19 anys, no em fa gens el pes; lluny de seduir, es comporta com una màrtir bleda. Un altra tema, el vessant polític, populisme barato més el Lluís XIè https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_XI_de_Fran%C3%A7a presentat com un vell afable. Ves! Tenint en compte que l'anomenaven l'universelle aragne, imagino que devia ser un bona peça. O sigui que, no sé... És que m'ha avorrit, noi!

EN UN MOT: Inaprofitable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Well, what's he trying to do?
—He has heard it rumored that the earth is round and is attempting to walk to the Indies, the idiot.
—It's not round, it's flat.
—The idiot!
—Some famous geographers and mathematicians also believe the earth is round.
—It isn't round, it's flat.
—Do you recollect that letter we had from... What's his name? Oh, Christopher Columbus... who wrote claiming that he could, by steering a westerly course reach the Indies?
—It's flat.
—I'm greatly tempted to endow the venture.
—Our country could not afford the risk of such an enterprise.
—Columbus.... The man's the laughingstock of the court of Spain.
—Who knows? The future may prove Ferdinand's court was the laughingstock.
—It isn't round.
—What are you mumbling about, Doctor?
—The earth isn't round, it's flat.
—How do you know?
—I have observed it on all my travels over Europe. It's flat. Everywhere it's flat.
—Oh, let's listen to the play.

---
Sir Cedric Hardwicke as Jehan Frollo
Harry Davenport as King Louis XI
Etienne Girardot as Doctor
Fritz Leiber as Old Nobleman

LLARGMETRATGE: "Quicksand" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042869/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'evolució del deute contret pel Dan, el paper a càrrec del Mickey Rooney, de 20 dòlars, uns 260 actuals, a 3.000 dòlars, uns 40 mil d'ara.

PITJOR:
- L'obsessió de la Helen, el personatge interpretat per la Barbara Bates, amb un paio que la ignora, l'evita i és un criminal.

NOTES:
1. L'Irving Pichel, el director, fou inclòs en la Hollywood blacklist https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_negra_de_Hollywood instituïda pel House Un-American Activities Committee https://ca.wikipedia.org/wiki/House_Un-American_Activities_Committee.
2. El rodatge es va portar a terme entre març i abril de 1949 en indrets de l'estat nord-americà de California, com el Santa Monica Pier https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Monica_Pier.
3. En Mickey Rooney, juntament amb el Peter Lorre, va col·laborar en el finançament del film.

COMENTARI: El desenvolupament de la situació que converteix el fatxenda, en Rooney, en malfactor resulta força àgil. De manera que la història passa prou bé. Es podria qüestionar, potser, la diligència del policia, en Moriarity, interpretat pel John Gallaudet. Doncs, sobretot, el primer dels crims sembla faves comptades; només calia un rastreig de l'origen dels calers una mica minuciós. Després, l'assumpte del cotxe, fins i tot, prescindint de la confessió del passerell, trobo que incrimina el mecànic fàcilment. Tampoc destacaria la intel·ligència de la femme fatale https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_fatal de torn; aquí, encarnada per la Jeanne Cagney. Per cert, diria que 1.800 dòlars de l'any 1950 són massa diners per un abric, encara que sigui de visó. Cert que no es menciona si la pell és de l'espècie americana https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_americ%C3%A0 o de l'europea https://ca.wikipedia.org/wiki/Vis%C3%B3_europeu, que està en perill crític d'extinció... En fi, tornant al tema, que la mossa es mostra prudent a l'hora de pagar amb bitllets de 50 però s'exposa, en canvi, comprant un article de luxe l'endemà del robatori. I el tros final de fugida, amb l'advocat interpretat pel Taylor Holmes fent de conseller condescendent, carrincloneja lleugerament. Bé, imagino que era necessari quelcom d'aquest estil per suggerir un cert penediment i tal. Malgrat això i allò, en general, la proposta ha superat les meves expectatives... que eren nul·les.

EN UN MOT: Escalada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Did you ever hear anybody say, "money talks"? Fifty dollar bills, they talk very loud; big bills. What do they say?
---
Peter Lorre as Nick

LLARGMETRATGE: "Scarlet Street" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038057/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La tortura d'imaginar les veus de la Kitty i el Johnny, els personatges a càrrec de la Joan Bennett i el Dan Duryea, respectivament.

PITJOR:
- L'enuig i els retrets de l'Adele Cross, interpretada per la Rosalind Ivan, quan troba els quadres del Christopher Cross, el paper encarnat per l'Edward G. Robinson, en la galeria Dellarowe semblen desproporcionats i fora de lloc.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1929, "La Chienne", escrita pel Georges de La Fouchardière https://en.wikipedia.org/wiki/Georges_de_La_Fouchardi%C3%A8re; en Jean Renoir https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Renoir va dirigir una adaptació del mateix escrit que es va estrenar en 1931 https://www.imdb.com/title/tt0021739/.
2. En Leopold von der Decken https://en.wikipedia.org/wiki/John_Decker_(artist) fou l'autor de les pintures que apareixen en el film.

COMENTARI: Les relacions d'ambdues parelles semblen marcades per l'abús https://ca.wikipedia.org/wiki/Maltractament_psicol%C3%B2gic; en el cas de la dels joves, fins i tot, arribant al maltractament físic. De manera que m'ha resultat un assumpte força incòmode. Trobo, de fet, el masoquisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Sadomasoquisme un espectacle desagradable. Però, contra gustos no hi ha res escrit, tu! La part interessant, potser, és la farsa creuada que representen la mossa i el vell. I, després, l'aparició del marit fugit que aporta un element còmic, divertit, alhora que desembossa i precipita la situació principal. Se m'ha fet una mica llarga. És a dir, l'afegitó per deixar constància del turment de l'assassí pecador, no sé si qüestió del codi https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, m'ha sobrat bastant.

EN UN MOT: Delirant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

What's it worth to you for me to... keep my mouth shut and just... fade away?
---
Charles Kemper as Patch-eye Higgins

LLARGMETRATGE: "Indestructible Man" (1956)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0049363/

DURADA: 70 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Charles Benton es carrega el Joe Marcelli, interpretats pel Lon Chaney Jr. i el Ken Terrell, respectivament.

PITJOR:
- Els primers plans de la cara de ràbia del ressuscitat, que freguen el patetisme.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme cap a finals de 1954 en indrets de la ciutat de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California, com ara el barri de Bunker Hill, del que quedà retratat el funicular, l'Angels Flight https://en.wikipedia.org/wiki/Angels_Flight; o el Broadway Theater District, del que apareixen el Bradbury Building https://en.wikipedia.org/wiki/Bradbury_Building o el New Follies Theater https://en.wikipedia.org/wiki/Burbank_Theatre, per exemple.
2. Es van aprofitar plans del film de 1948, dirigit per l'Alfred Louis Werker, "He Walked by Night" https://www.imdb.com/title/tt0040427/, per recolzar la seqüència del clavegueram.
3. Existeixen instantànies d'una escena no inclosa en l'edició definitiva en la que el "Butcher" hauria irromput en la presó i que explicarien una estada de l'Eva Martin en l'hospital que es menciona al final sense context.

COMENTARI: Pel vessant de la intriga criminal, ben poca cosa. De fet, això d'eliminar, incriminant-lo, qui sap on para un botí amagat sembla quelcom bastant ximple i absurd. Tampoc hi ha investigació ni misteri, en aquest aspecte, només carrincloneria en la relació entre la corista i el policia, l'Eva Martin i el Richard Chasen, els papers a càrrec de la Marian Carr i el Max Showalter, respectivament. I pel que fa a la part del monstre, més enllà d'òbvies reminiscències de "Frankenstein or The Modern Prometheus" https://ca.wikipedia.org/wiki/Frankenstein_o_el_Prometeu_modern, per exemple, tampoc deixa gaire més que una missió de revenja gens complexa i moments de pena, com quan l'homenot mira de demostrar amb unes tisores la duresa de la seva pell; el truc visual resulta lamentable. Bé, reconec que l'atac amb el bazuca https://ca.wikipedia.org/wiki/Bazuca i el llançaflames https://ca.wikipedia.org/wiki/Llan%C3%A7aflames m'ha fet gràcia, encara que, al capdavall, no llueix massa. Ara, la grua del final, per molt espectacular que sigui la màquina en si, no té solta ni volta. La impressió que genera tot plegat, doncs, és de pastitx un tant barroer. Almenys, és curta.

EN UN MOT: Barreja.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Hey, don't get physical! And watch your tone of voice, buster!
---
Ross Elliott as Paul Lowe
Peggy Maley as Francine

SÈRIE: "Fleischer Superman cartoons - Fleischer Studios" (Des del 26 de setembre de 1941 fins el 30 d'agost de 1942)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034247/

DURADA: 79 minuts i mig (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- El petó que li fa la Lois Lane, a qui dóna veu la Joan Alexander, al Clark Kent, interpretat pel Bud Collyer, pensant-se que és el superheroi, en el capítol "The Magnetic Telescope".

PITJOR:
- L'argument del cinquè episodi, "The Bulleteers", sembla especialment poc elaborat.

NOTES:
1. És la primera adaptació animada del personatge creat pel Joe Shuster i en Jerry Siegel, Superman https://ca.wikipedia.org/wiki/Superman, aparegut per primer cop el 18 d'abril de 1938 en la publicació "Action Comics" https://ca.wikipedia.org/wiki/Action_Comics.
2. La pretensió inicial de Fleischer Studios https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_Fleischer era disposar de 100 mil dòlars per cada curt de la sèrie; després de negociar amb Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, l'accionista principal de l'estudi, va acordar-se un pressupost de 50 mil dòlars per episodi; a la pràctica, però, només van complir la xifra amb el primer, doncs, la resta van produir-se per 30 mil cadascún.
3. Es compon de "The Mad Scientist" https://www.imdb.com/title/tt0034247/, "The Mechanical Monsters" https://www.imdb.com/title/tt0033888/, "Billion Dollar Limited" https://www.imdb.com/title/tt0034515/, "The Arctic Giant" https://www.imdb.com/title/tt0034466/, "The Bulleteers" https://www.imdb.com/title/tt0034556/, "The Magnetic Telescope" https://www.imdb.com/title/tt0035014/, "Electric Earthquake" https://www.imdb.com/title/tt0034699/, "Volcano" https://www.imdb.com/title/tt0035524/ i "Terror on the Midway" https://www.imdb.com/title/tt0035422/.
4. Amb l'estudi d'animació rebatejat com Famous Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Famous_Studios i amb els germans Max Fleischer https://ca.wikipedia.org/wiki/Max_Fleischer i Dave Fleischer https://ca.wikipedia.org/wiki/Dave_Fleischer acomiadats, es van desenvolupar 8 lliuraments més que es van estrenar entre el 18 de setembre de 1942 i el 30 de juliol de 1943.
5. El model per a la rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia del ninot protagonista fou un culturista anomenat Karol Krauser; en Joe Shuster https://ca.wikipedia.org/wiki/Joe_Shuster va col·laborar puntualment aportant un seguit de patrons del personatge.

COMENTARI: He vist un Superman una mica figa, tombat, per exemple, per un goril·la, patint per reduir un elefant o escarrassant-se a l'hora d'arrossegar els vagons d'un tren. Feia el paio més fort. M'ha sorprès, a més, esbrinar que el poder de volar van inventar-se'l els Fleischer perquè pintar el ninot fent salts els semblava ridícul. Ves! També, he quedat una mica parat amb el grau de mesquineria de la Lois Lane https://ca.wikipedia.org/wiki/Lois_Lane. Quina pocavergonya! Bé, queda clar que no sóc un expert en assumptes de l'home d'acer. Doncs, res. Malgrat la limitació del format, de 8 a 11 minuts per peça, m'han entretingut prou. S'agraeix la varietat d'amenaces a les que s'enfronta l'heroi, encara que totes les situacions acabin igual. Així, tenim robots, dinosaures, meteorits, volcans, gàngsters, tots vençuts. Pel que fa al vessant estètic, cap filigrana, crec; mes, em sembla haver apreciat alguns fotogrames força ben parits. Ara, em sap greu reconèixer-ho, si el material no fos de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic no l'hauria pas mirat.

EN UN MOT: Relíquia.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

—Oh, Superman, you were wonderful!
—You're pretty wonderful yourself.
—Oh! How did you get here?
—Ha, ha... Thanks to... Superman.
---
Bud Collyer as Clark Kent
Joan Alexander as Lois Lane

LLARGMETRATGE: "Too Late for Tears" (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0041968/

DURADA: 100 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'astúcia camaleònica de la Jane Palmer, el rol a càrrec de la Lizabeth Virginia Scott.

PITJOR:
- La interpretació d'un Danny Fuller embriac per part del Dan Duryea.

NOTES:
1. Es basa en un fulletó https://ca.wikipedia.org/wiki/Fullet%C3%B3_(novel%C2%B7la), publicat en The Saturday Evening Post https://en.wikipedia.org/wiki/The_Saturday_Evening_Post, escrit pel mateix guionista, en Roy Huggins https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Huggins.
2. Fou un fracàs comercial https://en.wikipedia.org/wiki/Box-office_bomb, la qual cosa va obligar el productor, el Hunt Stromberg https://en.wikipedia.org/wiki/Hunt_Stromberg, a declarar fallida https://ca.wikipedia.org/wiki/Fallida; en 1955, va tornar als cinemes amb el títol, "Killer Bait".

COMENTARI: Llegeixo que el títol francès fou "La tigresse"; l'alemnay, "Der blonde tiger". Sense dubte, millors definicions del subjecte de la història, una dona amb certs instints, que no pas "massa tard per plorar". Perquè la gràcia, bàsicament, rau en esbrinar què hi ha darrere d'un personatge tant peculiar com el de la Jane Palmer, no només per un comportament rebec sinó, també, per una fisonomia intrigant. És jove o vella? Hi és tota, està drogada? El que fa figa, en canvi, és el pinxo, que comença intens, etzibant plantofades, però acaba diluït, convertit en un autèntic passerell anul·lat. A càrrec de l'encís de la mossa? No em quadra, tenint en compte allò que es veu en la pantalla... I l'assumpte entre el Don Blake i la Kathy Palmer, encarnats en el Don DeFore i la Kristine Miller, respectivament, no sembla gaire natural tampoc. Carai, idil·li llampec! Diria més, l'aparició mateixa de l'home, jugant a detectius com si res, queda un tant intrusiva. Amb tot, el relat esdevé prou entretingut; si més no, genera expectativa. O sigui que, malgrat un desenllaç força decebedor, per precipitat, l'experiència ha estat positiva. Hòstia, tu! Noranta-tres anys, va viure la bona de la Lizabeth Scott https://en.wikipedia.org/wiki/Lizabeth_Scott. Déu n'hi do!

EN UN MOT: Garneua.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

You're too smooth, honey. You're much too smooth.
---
Lizabeth Scott as Jane Palmer
Dan Duryea as Danny Fuller