LLARGMETRATGE: "Scrooge" (1935)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0026972/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del "flaming pudding" a casa del Robert Cratchit, el paper del Donald Calthrop.

PITJOR:
- La invisibilitat de l'esperit del Jacob Marley, a qui posa veu en Claude Rains.

NOTES:
1. Fou el primer llargmetratge sonor que adaptava la novel·la de 1843, "A Christmas Carol. In Prose. Being a Ghost Story of Christmas" https://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Nadal_(Dickens), escrita pel Charles John Huffam Dickens.
2. El Seymour Hicks ja havia fet el personatge protagonista, l'Ebenezer Scrooge, tant en teatre, des de 1901, com en una adaptació muda prèvia de 1913 https://www.imdb.com/title/tt0224067/.
3. Va rodar-se durant la primavera de 1935 en recintes de Twickenham Film Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Twickenham_Film_Studios amb un pressupost de 25 mil lliures esterlines.
4. El president dels EUA, el Franklin Delano Roosevelt https://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt, va projectar el film a la White House en la nit de nadal de 1935; però, l'exhibició en aquell país va ser un fracàs perquè només va recaptar 6 mil dòlars quan n'esperaven 200 mil.

COMENTARI: Una més. Si m'he empassat de versions del conte! Ara, ves, la primera que em ve al cap és "Ghosts of Girlfriends Past" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_fantasmes_de_les_meves_exn%C3%B2vies, la comèdia de 2009 dirigida pel Mark Waters. Per res en particular, suposo. En fi... Crec que tornar-hi amb una història tant revisitada, tant explorada, tant explotada i, en aquest cas, amb una presentació tant antiga —90 anys— només té sentit sota el pretext d'acostar-se al material original. En la línia, per exemple, de l'apunt que es presenta sobre el tiberi nadalenc ofert pel batlle de Londres als lords https://ca.wikipedia.org/wiki/Lord i les ladies https://en.wikipedia.org/wiki/Lady, esdeveniment mencionat en el text del Dickens. Concretament, si bé és cert que el moment patriòtic de la seqüència a la que em refereixo, tothom cantant el "God Save the Queen" https://ca.wikipedia.org/wiki/God_Save_the_King, no aporta gaire al relat, la feina dels cuiners enllestint els plats del sopar m'ha semblat un element força interessant, fins i tot, simpàtic. Sigui com sigui i més enllà de petites recompenses com aquesta que comento, es fa difícil obviar deficiències en la qualitat d'imatge en algunes escenes; culpa del temps, no de la tècnica. Potser, me les hauria estalviat mirant l'edició acolorida https://ca.wikipedia.org/wiki/Coloraci%C3%B3_de_pel%C2%B7l%C3%ADcula disponible des de 2007. No sé si l'efecte hauria estat contraproduent... Total, resumint, malgrat que es veu una mica relíquia, prou decent.

EN UN MOT: Rudimentària.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Lahn Mah" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31392609/

DURADA: 126 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de confessió de la Mengju Saejiu amb la Sew, els papers de l'Usha Seamkhum i la Sarinrat Thomas, respectivament, quan li diu que és la seva favorita.

PITJOR:
- L'aspror de la reacció del germà, el personatge interpretat pel Wattana Subpakit.

NOTES:
1. El títol internacional és "How to Make Millions Before Grandma Dies"; el provisional, "The Chinese Family".
2. A partir d'un pressupost de 50 milions de baht, va recaptar-ne'n més de 2.500.
3. La llavor del projecte fou una sinopsi elaborada pel co-guionista, en Thodsapon Thiptinnakorn, inspirada en la cura de la seva àvia durant la pandèmia de la COVID-19 https://en.wikipedia.org/wiki/COVID-19_pandemic_in_Thailand.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en 25 dies en indrets de Talat Phlu https://en.wikipedia.org/wiki/Talat_Phlu, a la capital de Tailàndia.

COMENTARI: En un cantó, l'abnegació, la resignació, el sacrifici altruista i el deure; en l'altre, l'egoisme, l'abandó i la immoralitat. I, després, l'experta espavilada, la Mui, encarnada per la Tontawan Tantivejakul https://en.wikipedia.org/wiki/Tontawan_Tantivejakul. Dentista és, la mossa de nom curiós, a més de model i actriu. En fi, que la vella es fa entranyable, cosa que converteix una història força trista de per si, per l'assumpte de la malaltia, en un bon doll de pena, emoció i empatia. Trobo alguns aspectes un pèl exagerats, com, per exemple, el paperot del Kiang, interpretat pel Sanya Kunakorn. Perquè, pel que es veu i s'explica, no sembla que necessiti ofendre's o arrossegar-se per cap herència. O el mateix plantejament mesquí del protagonista, el Putthipong Assaratanakul. Però, en general, el conte funciona, resulta efectiu. Per cert, segons els meus comptes, el ròssec de la llibreta d'estalvis hauria de rondar els 11 mil euros; cap fortuna, penso.

EN UN MOT: Contrast.

PAÍS:           TAILÀNDIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Up!" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075376/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La farsa d'argument i la poca-solta de l'acció.

PITJOR:
- L'excés i repetició de pantomima coital.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Over, Under and Up!".
2. En Roger Joseph Ebert https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Ebert, que figura com a co-creador de la idea, va utilitzar fragments de l'obra de la Hilda Doolittle https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilda_Doolittle per completar les línies de la narradora, The Greek Chorus.
3. La cabana que apareix era una propietat situada a Salmon Creek, a prop del poble de Miranda, del Wilfred Bud Kues, un amic personal del director.
4. La Kitten Natividad https://ca.wikipedia.org/wiki/Kitten_Natividad, que fa de narradora, i en Russ Meyer https://ca.wikipedia.org/wiki/Russ_Meyer, el director i guionista, van esdevenir parella uns anys més tard.

COMENTARI: Com diu el mateix Meyer, es tracta d'una caricatura de pit i cuixa. Els cossos de les mosses són espectaculars, cabellera inclosa. No només els de les protagonistes, la Raven De La Croix, encarnant la Margo Winchester, i la Janet Wood, que interpreta l'Alice, sinó, també, els de la resta d'actrius, la Kitten Natividad, la Su Ling, la Linda Sue Ragsdale, l'Elaine Collins, la Foxy Lae... El problema, potser, rau en que l'acció eròtica es veu massa falsa, massa grotesca, massa exagerada, massa llarga. De fet, acaba per avorrir. Clar, això ho diu algú que troba el porno tou https://ca.wikipedia.org/wiki/Porno_tou quelcom bastant absurd a hores d'ara... Per altra banda, puc entendre la paròdia del Führer https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler, el paper de l'Edward Schaaf, i la seva suposada filla, fruit de la unió amb l'Eva Braun https://ca.wikipedia.org/wiki/Eva_Braun. Al cap i a la fi, el director era veterà de la Segona Guerra Mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Mundial. Necessitava desfogar-se, l'home. El que no m'encaixa amb el to còmic-bufonesc de la proposta són les violacions. La primera del Leonard Box, el personatge del Larry Dean, ja es mostra prou violenta; la segona, la del Rafe, encarnat pel Bob Schott, salvatge. M'ha fet recordar el trauma que vaig tenir quan vaig veure "The Accused" https://www.imdb.com/title/tt0094608/, el film de 1988 dirigit pel Jonathan Kaplan. La resta, tenint en compte el gènere i tot plegat, puc ser indulgent. Allò que m'ha admirat més han estat les corredisses a peus descalços pel riu i la muntanya. S'ha de tenir bona planta per trepitjar natura a pèl.

EN UN MOT: Parida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dogleg" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27553113/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La Bridey Elliott fent de penjada (Hòstia, tu! És la filla del Chris Elliott https://en.wikipedia.org/wiki/Chris_Elliott).

PITJOR:
- El ball de la Sunny davant del Kris, els personatges a càrrec de la Courtney Pauroso i el Kristoffer Borgli, respectivament, al so de "So Long", la cançó de Polycat.

NOTES:
1. Els crèdits surten sobre les imatges de l'Alan, interpretat per l'Al Warren, que també és el director i co-guionista, i el Roo, el gos encarnat pel Chuy the Golden Retriever, tots dos, dins d'un cotxe en moviment; al final, es veu la continuació de l'escena entre l'exhibicionista, el paper a càrrec de la Sally Mullins, el xaman de gossos, el DeMorge Brown, i el mateix Alan.
2. El pòster promocional del film està copiat del de la pel·lícula de 1975, "Nashville" https://www.imdb.com/de/title/tt0073440/, d'en Robert Altman.
3. Explica, l'Al Warren, que el títol s'inspira en el terme que descriu els forats dels camps de golf https://ca.wikipedia.org/wiki/Golf amb corba.

COMENTARI: S'esforça en vestir-se d'antologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula_d%27episodis lligant algunes de les situacions que presenta amb la participació d'algú en diferents escenes, i intenta encaixar la jugada, suposo, dins del context de creació del cineasta. Però els diferents episodis que ofereix són tant poc interessants i l'assumpte del gos perdut resulta tant poc suggeridor que... m'ha mort. Per allò que li he sentit a dir en una entrevista al director, 6 anys de producció, des del 2018, uns cent mil dòlars de pressupost i una mica de reciclatge de material. Per exemple, l'escena del matalàs s'inspira en una experiència del co-guionista, en Michael Bible. La veritat és que tot plegat sembla bastant "rodar per rodar".

EN UN MOT: Poti-poti.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dalia y el Libro Rojo" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9881850/

DURADA: 106 minuts i mig (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La Dalia, a qui posa veu l'Agustina Cirulnik, utilitza una alarma que la desperta quan ha de baixar de l'autobús.

PITJOR:
- L'absència d'un plantejament robust, en general, manca de concreció.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Dalia and the Red Book".
2. En un moment dels crèdits, apareix el rètol, "En el recuerdo del Dr. Rubén Marchevsky"; al final, s'afegeix un clip en el que es veu que s'obre la porta del despatx del pare, el personatge del Gustavo Barrientos.
3. En David Bisbano, director i guionista, explica que el títol es refereix, o és un homenatge, a un llibre que escriu en Bilbo Saquet https://ca.wikipedia.org/wiki/Bilbo_Saquet, un personatge de la novel·la del John Ronald Reuel Tolkien, "The Lord of the Rings" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells.

COMENTARI: Diu que van trigar deu anys en enllestir el projecte i que, aleshores, van ficar-se a preparar una sèrie protagonitzada per la mateixa nena, una mena de preqüela. Doncs, si la premissa és la mateixa, ajuntar ingredients sense desenvolupar-los ni amanir-los, sense gaire solta ni volta, els pot haver quedat una bona cagarada de producte. És a dir, l'estètica del film s'aguanta força, els ninots i els escenaris; fins i tot, tenint en compte la utilització combinada de CGI https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_generada_per_ordinador i d'stop-motion https://ca.wikipedia.org/wiki/Stop-motion. Però no trobo que el relat sigui suficientment consistent, més enllà d'una idea molt bàsica, o el context, prou ric per acabar de suggerir alguna cosa o engrescar l'espectador. Sembla ben bé que la història pateix d'allò mateix que descriu la Dalia de ser incapaç de plasmar les idees potencialment fantàstiques en quelcom aprofitable. Total, bastant desencís.

EN UN MOT: Esbós.

PAÍS:           ARGENTINA, ESPANYA, BRASIL, PERÚ, EQUADOR, COLÒMBIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mamma Mia!" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0795421/

DURADA: 108 minuts i mig (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de "Honey, Honey" que canten la Sophie, l'Ali i la Lisa, encarnades per l'Amanda Seyfried, l'Ashley Lilley i la Rachel McDowall, respectivament.

PITJOR:
- La disbauxa eufòrica de la Meryl Streep i la nul·litat musical del Pierce Brosnan.

NOTES:
1. Es basa en el musical homònim, escrit per la Catherine Johnson, inspirat per les cançons d'ABBA https://ca.wikipedia.org/wiki/ABBA compostes pel Benny Andersson i el Björn Ulvaeus.
2. El gruix dels exteriors va rodar-se entre agost i setembre de 2007 en indrets de Mouresi https://en.wikipedia.org/wiki/Mouresi, Escòpelos https://ca.wikipedia.org/wiki/Esc%C3%B2pelos i Escíatos https://ca.wikipedia.org/wiki/Esc%C3%ADatos.
3. A partir d'un pressupost de 52 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 700.
4. En 2018, va estrenar-se una seqüela, "Mamma Mia! Here We Go Again" https://www.imdb.com/title/tt6911608/, dirigida per l'Ol Parker.

COMENTARI: A veure... L'única cosa que es pot exigir genuïnament a un musical jukebox https://ca.wikipedia.org/wiki/Musical_jukebox, més enllà d'una mínima coherència en el relat, és no espatllar el repertori de cançons; és a dir, mantenir el nivell del material original. Doncs, aquest aconsegueix, amb les seves presentacions ridícules i interpretacions deficients, convertir una col·lecció d'èxits indiscutibles en una experiència angoixant, sovint, de vergonya aliena. I m'agradaria poder exculpar els músics. Però, em fa l'efecte, pel que li he sentit al Björn Ulvaeus https://ca.wikipedia.org/wiki/Bj%C3%B6rn_Ulvaeus, que la connexió absurda amb Grècia, l'esperit festiu, l'excitació vacacional postissa, la inhibició exagerada i tota la resta de foteses que a mi em semblen tant supèrflues són consentides i premeditades. No sé, m'ha fet la impressió com de grapat d'amateurs al karaoke https://ca.wikipedia.org/wiki/Karaoke fent el pena.

EN UN MOT: Bunyol.

PAÍS:           GB, ALEMANYA, EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Naked Gun" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3402138/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Els naming rights https://en.wikipedia.org/wiki/Naming_rights de l'Staples Center https://ca.wikipedia.org/wiki/Crypto.com_Arena en el desenllaç, "ponzi-scheme.com Arena".

PITJOR:
- La intervenció ridícula de la Pamela Anderson interpretant la peça, "Sassafras Chicken in D".

NOTES:
1. Es basa en els personatges de la sèrie de televisió de 1982, "Police Squad!" https://en.wikipedia.org/wiki/Police_Squad!, creada pel David Zucker, el Jim Abrahams i el Jerry Zucker.
2. Els crèdits s'interrompen amb una escena en la que apareixen la Beth Davenport i el Frank Drebin Jr., interpretats per la Pamela Anderson i el Liam Neeson, respectivament, que acaba amb un trencament de la quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret; també, es reprodueix la seqüència d'entrada de la pel·lícula de 1988, dirigida pel David Zucker, "The Naked Gun: From the Files of Police Squad!" https://www.imdb.com/title/tt0095705/; entre els noms, a més, s'inclouen altres petits acudits, com un rètol que demana "Please read aloud", seguit de lletres de diferents mides i un altre rètol més petit que diu "You don't need glasses"; al final, surt el "Weird Al" Yankovic en un escenari sense públic.
3. A partir d'un pressupost de 42 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 100.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2024 en indrets de l'estat nord-americà de Georgia sota el títol de treball de "Law of Toughness".

COMENTARI: Suposo que es tractava de reinventar https://ca.wikipedia.org/wiki/Reinvenci%C3%B3_(ficci%C3%B3) la franquícia "The Naked Gun" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Naked_Gun; tot i que, en algun lloc, he vist que donaven al film categoria de seqüela hereva o legacy sequel https://en.wikipedia.org/wiki/Sequel, en anglès. I, vist el rendiment comercial, sembla una aposta prou encertada. Els números canten. Ara, entre l'homenatge en forma de repetició i una trama pretesament (imagino) vulgar del cagar, la impressió que ofereix és la de refregit insuls protagonitzat per actors sense gràcia. L'un i l'altra fan el que poden però riure, no. Qui punyetes va convèncer el Neeson que podia fer de pallasso? Déu n'hi do, quin mort! O l'Anderson, pobreta! Eh! Ho diu un que, en el seu temps, va anar al cinema a veure "Barb Wire" https://www.imdb.com/title/tt0115624/, el castanyot de 1996 d'en David Hogan. Clar que, aleshores, la meva motivació era... menys noble. La qüestió és que no puc dir que m'hagi decebut perquè ja era molt reticent a deixar-me arrossegar per la nostàlgia; n'esperava zero. Ah, per cert! El tema del mussol salvador, molt trist, penós. En fi, potser, algun dia aprenc a triar millor.

EN UN MOT: Injustificada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!