Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ethel & Ernest" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1725969/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La banda sonora. El pla en el que es desploma una façana de totxos durant un raid aeri. El moment en el que l'Ernest Briggs, a qui posa veu el Jim Broadbent, i que celebrava cantant el dia de la victòria, canvia de registre sobtadament per consolar el seu veí que ha perdut llur fill en la guerra. El grapat de fotografies dels protagonistes que apareixen en els títols de crèdit del final.
Pitjor: El personatge de l'Ethel Briggs, doblat per la Brenda Blethyn, fa el mateix to de vella al llarg de tota la pel·lícula, fins i tot, de jove.
Curiositat: Basada en la novel·la gràfica del mateix títol de l'il·lustrador Raymond Briggs publicada el 1998.

Comentari:
Dibuixos exquisits, detalls deliciosos, i una història amb personatges entranyables condicionats pels esdeveniments prou coneguts dels que són coetanis. Si més no, un film bonic.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tanin no kao" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0061065/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència inicial de les pròtesis al dipòsit d'un líquid transparent i l'examen radiològic del cap del protagonista mentre parla. L'assaig de seducció entre els Okuyama, interpretats pel Tatsuya Nakadai i la Machiko Kyo, quan el marit duu la màscara i mira de posar a prova la fidelitat de la seva dona.
Pitjor: La intercalació de la història dels germans de Nagasaki. L'espai de treball del doctor Hira, encarnat en el Mikijiro Hira, dissenyat per l'arquitecte Arata Isozaki.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Kobo Abe. 

Comentari:
No se m'ha arribat a fer feixuga ni avorrida però tampoc m'ha suggerit gaire res; no m'ha divertit. Així com el procés d'elaboració de la cara artificial m'ha mantingut a l'aguait, a l'expectativa, la trama de llogar els apartaments per explotar l'anonimat que proporciona un aspecte canviant queda bastant feble. Si el que es pretenia era plantejar una reflexió sobre la identitat i les relacions entre persones depenent de l'aparença, l'experiment no em convenç, em deixa indiferent.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Koto no ha no niwa" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2591814/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El detall de l'animació. L'escena en la que en Takao Akizuki pren mida al peu de la Yukari Yukino per dissenyar-li una sabata.
Pitjor: L'escena de l'esbatussada entre el Takao Akizuki i el ganàpia de l'escola.
Curiositat: Els tanka que es mencionen pertanyen al llibre 11è de'n Manyoushuu, versos 2513è i 2514è. Fou adaptada en format manga i novel·litzada. El parc en el que es troben sovint els personatges principals és el Shinjuku Gyoen del districte de Shinjuku i Shibuya a Tòquio. En paraules del director, en Makoto Shinkai, la durada és tant curta, quaranta-sis minuts, perquè concebia l'obra per ser vista informalment en tauletes, ordinadors o a casa i no en cinemes.

Comentari:
No es pot negar que el realisme dels escenaris i dels omnipresents efectes de la pluja esquitxant arreu captiven fàcilment l'atenció des de bon començament. Alhora, la reflexió que suggereix el film en relació al creixement emocional dels personatges pot resultar, certament, prou interessant. No obstant, la sensació que em deixa no és gaire intensa. Potser, manca una mica de passió a la història, no sé. Amb tot, està bé, és agradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Room" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0368226/
Nota SUBJECTIVA: 03 (sobre 100).
Revisió: No l'havia d'haver vist.
Millor: Malgrat tot, la Juliette Danielle aconsegueix fer de la Lisa un personatge odiós.
Pitjor: El guió, la interpretació, el so, l'intent matusser de croma en les escenes del terrat...
Curiositat: Li fou atorgat el premi de l'audiència en el New York International Independent Film & Video Festival en la seva edició del 2004. La història es va escriure primer com a obra de teatre i després com a novel·la. Tingué un pressupost de sis milions de dòlars.

Comentari:
És senzillament indigna. Ja parteix d'un argument vulgar poc beneficiat per diàlegs no gaire ocurrents ni encertats. Continua perjudicada per una execució dels actors desafortunada, de vegades, immersos en escenes sense solta ni volta. I conclou de manera insulsa i maldrestra. Una autèntica pèrdua de temps. Ridícula.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Split" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4972582/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de'n James McAvoy quan vol fer creure la doctora Karen Fletcher, interpretada per la Betty Buckley, que és en Barry.
Pitjor: L'antítot de dir el nom Kevin Wendell Crumb i com l'escriu la psiquiatra com a recurs final penós. El focus que rep l'Anya Taylor-Joy, fent el paper de la Casey Cooke, que no respon a les expectatives, si més no, en aquest lliurament.
Curiositat: En la versió de Blu-ray es mostra un final alternatiu. El director, en Manoj "M. Night" Shyamalan, apareix en la pel·lícula com a Jai, el guarda de seguretat de l'edifici de la metgessa. Aquest seria el segon film d'una trilogia començada per "Unbreakable", dirigida pel mateix director i estrenada el 2000. La inspiració pel paper protagonista prové d'un violador diagnosticat amb desordre de personalitat múltiple anomenat Billy Milligan.

Comentari:
Interessant i entretinguda, malgrat faci tota la flaire de capítol perquè no resol la història. De moment, bé, correcta; no obstant, caldrà esperar l'anunciada tercera part de la saga, titulada provisionalment "Glass", de la que s'espera l'estrena el gener del 2019, per formular el veredicte definitiu.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "An" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4298958/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'alegria de la vella Tokue, interpretada per la Keiko Uchida, en ser acceptada a la feina. La seqüència de l'elaboració de l'anko. El moment en el que la Tokue explica la seva arribada al sanatori, de jove.
Pitjor: El volum de clients inicial no sembla que justifiqui la necessitat d'ajuda a la parada de dolços, com es dóna a entendre.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Durian Sukegawa. En anglès, es coneix com "Sweet Bean".

Comentari:
Entranyable, el personatge de l'anciana; més alguns enquadraments bonics, especialment, amb el floriment dels cirerers a les rodalies de la botiga. La sensació, potser, és la de pel·lícula dilatada. No obstant això, agradable, sempre que siguis una mica japanòfil. Fins i tot, emotiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Un homme à la hauteur" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4699388/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'efecte visual que mostra el protagonista, l'Alexandre, interpretat pel Jean Dujardin, com a nan. La resposta del fill, en Benji, encarnat en el César Domboy, quan el seu pare li pregunta com el veu. El trajecte en contra-direcció amb la Manoëlle Gaillard, en el paper de la Nicole, mare de la protagonista, al volant d'un cotxe.
Pitjor: La conclusió amb l'escena del paracaigudes.
Curiositat: Es tracta d'un remake de la pel·lícula "Corazón de león" del 2013 dirigida pel Marcos Carnevale, de la que també va fer-se una altra versió amb el mateix títol l'any 2015 dirigida per l'Emiliano Caballero.

Comentari:
El començament suggereix una comèdia que al llarg del film no es prodiga, si és que apareix gaire més. Mirant el tràiler de l'original m'ensumo que aquesta versió és una reedició asèptica, que no aporta res de nou, més que l'accent francès. Correcta pels pèls.

Perdoneu per la meva ignorància!