Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0061065/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència inicial de les pròtesis al dipòsit d'un líquid transparent i l'examen radiològic del cap del protagonista mentre parla. L'assaig de seducció entre els Okuyama, interpretats pel Tatsuya Nakadai i la Machiko Kyo, quan el marit duu la màscara i mira de posar a prova la fidelitat de la seva dona.
Pitjor: La intercalació de la història dels germans de Nagasaki. L'espai de treball del doctor Hira, encarnat en el Mikijiro Hira, dissenyat per l'arquitecte Arata Isozaki.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Kobo Abe.
Comentari:
No se m'ha arribat a fer feixuga ni avorrida però tampoc m'ha suggerit gaire res; no m'ha divertit. Així com el procés d'elaboració de la cara artificial m'ha mantingut a l'aguait, a l'expectativa, la trama de llogar els apartaments per explotar l'anonimat que proporciona un aspecte canviant queda bastant feble. Si el que es pretenia era plantejar una reflexió sobre la identitat i les relacions entre persones depenent de l'aparença, l'experiment no em convenç, em deixa indiferent.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0061065/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència inicial de les pròtesis al dipòsit d'un líquid transparent i l'examen radiològic del cap del protagonista mentre parla. L'assaig de seducció entre els Okuyama, interpretats pel Tatsuya Nakadai i la Machiko Kyo, quan el marit duu la màscara i mira de posar a prova la fidelitat de la seva dona.
Pitjor: La intercalació de la història dels germans de Nagasaki. L'espai de treball del doctor Hira, encarnat en el Mikijiro Hira, dissenyat per l'arquitecte Arata Isozaki.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Kobo Abe.
Comentari:
No se m'ha arribat a fer feixuga ni avorrida però tampoc m'ha suggerit gaire res; no m'ha divertit. Així com el procés d'elaboració de la cara artificial m'ha mantingut a l'aguait, a l'expectativa, la trama de llogar els apartaments per explotar l'anonimat que proporciona un aspecte canviant queda bastant feble. Si el que es pretenia era plantejar una reflexió sobre la identitat i les relacions entre persones depenent de l'aparença, l'experiment no em convenç, em deixa indiferent.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada