Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Beavis and Butt-Head Do America" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0115641/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència del títol, homenatjant l'estètica de sèries com Starsky and Hutch o Charlie's Angels, amenitzada per la veu d'Isaac Hayes. El gag del Parc Nacional de Yellowstone, on els adolescents s'estimen més jugar amb els urinaris automàtics que presenciar l'erupció dels geysers.
Pitjor: L'apologia de l'estupidesa extrema.
Curiositat: Basada en la sèrie animada "Beavis and Butt-Head", creada pel Mike Judge, que es va començar a emetre per l'MTV l'any 1993. Va batre el rècord de recaptació per al cap de setmana d'estrena.

Comentari:
Desconec si la impressió pobra que m'han causat aquests personatges babaus és culpa del temps i l'evolució de gustos al llarg dels vint anys que han passat des de l'estrena de la pel·lícula, o és que, veritablement, no fan gràcia. L'estil del dibuix no em desagrada i les caricatures són divertides. Però, en general, la proposta em sembla poc original.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kirschblüten - Hanami" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0910559/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El plantejament de la història. Les pinzellades crues que ofereix sobre el país nipó.
Pitjor: La poca traça dels metges de la primera escena, en el moment en el que li comuniquen a la dona la malaltia del seu marit. Quan el Rudi Angermeier, interpretat per l'Elmar Wepper, i el seu fill Karl, fet pel Maximilian Bruckner, s'estan menjant a l'apartament de Tòquio els rotllos de col que el pare ha cuinat seguint la recepta de la seva dona difunta i el noi trenca a plorar amb una gesticulació ridícula molt poc convincent; sembla, fins i tot, que rigui.
Curiositat: Inspirada en la pel·lícula "Tokyo Monogatari" del 1953, dirigida pel Yasujiro Ozu.

Comentari:
Interessant retrat de l'ocàs de les vides d'un matrimoni tradicional d'ambició senzilla, amenitzat per una mica d'exotisme oriental que pot esdevenir emocional depenent del grau d'identificació al que s'arribi amb la família protagonista. La reflexió que em queda és que l'esmena no sempre arriba a temps però la intenció és el que compta.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Revenge of the Green Dragons" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1396523/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversa que tenen quan es troben per primer cop el detectiu Tang i el detectiu Boyer, encarnats pel Jin Au-Yeung i en Billy Magnussen.
Pitjor: L'escena en la que tenen penjat del sostre sobre un bloc de glaç l'Steven de nen, interpretat pel Michael Gregory Fung, i els ganàpies abusananos de la banda de delinqüents li estan clavant una pallissa.
Curiositat: Basada en un article de Fredric Dannen.

Comentari:
L'únic element que la fa interessant és que estigui inspirada en aconteixements reals. La introducció del component biogràfic dels germans Sonny i Steven, fets pels actors Justin Chon i Kevin Wu, em sembla un pegot. I tota la violència i les maleses de colles mafioses no m'atrauen gens.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Death Parade" (9 de gener a 27 de març del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4279012/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: L'exposició del rerefons de la Chiyuki i la resolució del seu cas al llarg dels dos darrers episodis, "Memento Mori" i "Suusaido Tsuaa".
Pitjor: La xerrameca del capítol setè, titulat "Arukouru Poizun". El desenllaç superflu que espatlla la història del jove Shimada i el detectiu Tatsumi, trama que ocupa les entregues vuitena i novena, titulades "Desu Rarii" i "Desu Kauntaa" respectivament.
Curiositat: Sorgeix a partir del curt "Death Billiards", produït per Madhouse i participant en el projecte governamental Young Animator Training Project's Anime Mirai del 2013.

Comentari:
Diria que es tracta d'una barreja de dos ingredients amb cert atractiu intrínsec. Per un costat, el tema del trànsit de les ànimes humanes entre universos en base a un judici pseudo-diví. Per altra banda, el plantejament de competicions eliminatòries extremes a mode de juguesca. Cap d'aquests dos conceptes és original en l'àmbit de la ficció japonesa més recent. De fet, la manera de lligar les dues bases conforma una premissa bastant absurda, com és la d'haver de portar les emocions dels morts a l'extrem en parelles per tal de poder jutjar-los. No obstant, trobo que té prou cura amb els detalls tècnics i artístics. A més, els relats que vesteixen la proposta principal són sòlids i, per bé que bàsics, efectius i entretinguts.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Silicon Valley - Season 1" (6 d'abril a 1 de juny de 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2575988/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resolució de la temporada, sobretot, per l'escena del vuitè capítol en la que es concep la millora de l'algorisme de compressió de dades que fa Pied Piper mereixedora del guardó a la competició d'emprenedors, TechCrunch Disrupt.  
Pitjor: L'episodi sisè, entre d'altres detalls, pel joc ximple entre els integrants de l'equip que dóna el personatge de la Tara, interpretat per la Milana Vayntrub. També per l'aventura inversemblant del Zach Woods, fent de Donald 'Jared' Dunn, passant 103 hores, és a dir, més de quatre dies, engabiat dins un contenidor. I sobretot, el tarannà exasperant del personatge principal, el Richard Hendricks, encarnat pel Thomas Middleditch. 
Curiositat: En els títols de crèdit del darrer lliurament de la tongada s'honora la memòria de l'actor Christopher Evan Welch, que donava vida al bilionari Peter Gregory en la sèrie i que morí de càncer de pulmó. L'índex de compressió al que es fa referència, el Coeficient Weissman, fou creat pel professor de la universitat d'Stanford Tsachy Weissman i l'estudiant Vinith Misra a petició expressa dels productors. S'ha emès una seqüela i, en breu, se n'emetrà una altra.

Comentari:
Enganyat per l'etiqueta de "comèdia" que l'acompanya, doncs les situacions ridícules que retrata a mi no m'han fet gaire gràcia, si l'hagués de descriure amb una frase aquesta seria, "crònica d'una colla de repel·lents tecnològics en el seu camí cap a la fortuna i el reconeixement". En el cas que allò que mostra sigui mínimament fidel a la realitat que parodia, se li pot concedir el valor del testimoniatge i això la fa interessant. No obstant, no crec que vegi les parts posteriors.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hotel Transylvania 2" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2510894/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La part tècnica i artística. El personatge de la Winnie, al que li dóna veu la Sadie Sandler. El camp Winnepacaca com a paròdia de la tendència moderna al control, desnaturalització i innocuïtat. La confusió de l'àvia Linda, la Megan Mullally, amb el seu veí Paul, pensant-se que és home-llop per les seves grenyes. 
Pitjor: El transtorn (estúpid) de parla del Dennis, a qui posa veu l'Asher Blinkoff, quan diu "perquè" (en anglès, kibause en lloc de Because).
Curiositat: Seqüela de la pel·lícula del 2012 "Hotel Transylvania"; dirigida pel mateix director, en Genndy Tartakovsky. En el vídeo viral "Koo Koo" es mostren en Gene Wilder i el Cesar Romero tal com apareixien a "Young Frankenstein" del 1974 i "Batman" del 1966.

Comentari:
Proposta ensopida i carrinclona que no fa justícia a una animació magnífica. Gairebé superat el conflicte convivència/mestissatge/diversitat, aborda l'amenaça que representa el progrés i l'evolució de la societat davant l'anhel de perdurabilitat. Potser, per aquells que es trobin en situacions familiars semblants, metafòricament parlant, resultarà interessant. A mi m'ha costat una mica. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Anacleto: Agente secreto" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3510480/
Nota SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La veu en off del moment en el que l'Adolfo, interpretat pel Quim Gutiérrez, llegeix l'anècdota del ninot de neu del seu diari infantil.
Pitjor: Les escenes domèstiques de parella. El punt de sadisme innecessari. El tiroteig al garatge.
Curiositat: Inspirada en la sèrie de còmic titulada "Anacleto, agente secreto" creada pel ninotaire Manuel Vázquez Gallego el 1964 per a Editorial Bruguera.

Comentari:
Passa com a homenatge al personatge i s'aprecia la bona voluntat en les caracteritzacions i l'ambientació; no obstant, l'argument no està a l'alçada. Tret d'alguna rèplica enginyosa o detall divertit la pel·lícula m'ha deixat bastant indiferent.  

Perdoneu per la meva ignorància!