Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0910559/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El plantejament de la història. Les pinzellades crues que ofereix sobre el país nipó.
Pitjor: La poca traça dels metges de la primera escena, en el moment en el que li comuniquen a la dona la malaltia del seu marit. Quan el Rudi Angermeier, interpretat per l'Elmar Wepper, i el seu fill Karl, fet pel Maximilian Bruckner, s'estan menjant a l'apartament de Tòquio els rotllos de col que el pare ha cuinat seguint la recepta de la seva dona difunta i el noi trenca a plorar amb una gesticulació ridícula molt poc convincent; sembla, fins i tot, que rigui.
Curiositat: Inspirada en la pel·lícula "Tokyo Monogatari" del 1953, dirigida pel Yasujiro Ozu.
Comentari:
Interessant retrat de l'ocàs de les vides d'un matrimoni tradicional d'ambició senzilla, amenitzat per una mica d'exotisme oriental que pot esdevenir emocional depenent del grau d'identificació al que s'arribi amb la família protagonista. La reflexió que em queda és que l'esmena no sempre arriba a temps però la intenció és el que compta.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0910559/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El plantejament de la història. Les pinzellades crues que ofereix sobre el país nipó.
Pitjor: La poca traça dels metges de la primera escena, en el moment en el que li comuniquen a la dona la malaltia del seu marit. Quan el Rudi Angermeier, interpretat per l'Elmar Wepper, i el seu fill Karl, fet pel Maximilian Bruckner, s'estan menjant a l'apartament de Tòquio els rotllos de col que el pare ha cuinat seguint la recepta de la seva dona difunta i el noi trenca a plorar amb una gesticulació ridícula molt poc convincent; sembla, fins i tot, que rigui.
Curiositat: Inspirada en la pel·lícula "Tokyo Monogatari" del 1953, dirigida pel Yasujiro Ozu.
Comentari:
Interessant retrat de l'ocàs de les vides d'un matrimoni tradicional d'ambició senzilla, amenitzat per una mica d'exotisme oriental que pot esdevenir emocional depenent del grau d'identificació al que s'arribi amb la família protagonista. La reflexió que em queda és que l'esmena no sempre arriba a temps però la intenció és el que compta.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada