dissabte, 26 de març del 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Death Parade" (9 de gener a 27 de març del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4279012/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: L'exposició del rerefons de la Chiyuki i la resolució del seu cas al llarg dels dos darrers episodis, "Memento Mori" i "Suusaido Tsuaa".
Pitjor: La xerrameca del capítol setè, titulat "Arukouru Poizun". El desenllaç superflu que espatlla la història del jove Shimada i el detectiu Tatsumi, trama que ocupa les entregues vuitena i novena, titulades "Desu Rarii" i "Desu Kauntaa" respectivament.
Curiositat: Sorgeix a partir del curt "Death Billiards", produït per Madhouse i participant en el projecte governamental Young Animator Training Project's Anime Mirai del 2013.

Comentari:
Diria que es tracta d'una barreja de dos ingredients amb cert atractiu intrínsec. Per un costat, el tema del trànsit de les ànimes humanes entre universos en base a un judici pseudo-diví. Per altra banda, el plantejament de competicions eliminatòries extremes a mode de juguesca. Cap d'aquests dos conceptes és original en l'àmbit de la ficció japonesa més recent. De fet, la manera de lligar les dues bases conforma una premissa bastant absurda, com és la d'haver de portar les emocions dels morts a l'extrem en parelles per tal de poder jutjar-los. No obstant, trobo que té prou cura amb els detalls tècnics i artístics. A més, els relats que vesteixen la proposta principal són sòlids i, per bé que bàsics, efectius i entretinguts.

Perdoneu per la meva ignorància!