Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0066550/
DURADA: 100 minuts (Crèdits: 1 minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
MILLOR:
- La diferenciació que fa la dona quan diu que l'home ja l'odiava la gent abans de l'incident mentre que a ella l'estimava tothom.
- Els tocs d'humor, com la cursa contra l'autobús i els intents de blanquejar-se del protagonista.
- El regateig per la venda de la casa.
PITJOR:
- El maquillatge inicial sobre el Godfrey Cambridge, que encarna el Jeff Gerber.
- Els experiments amb canvis de colors i primers plans.
- Cap al final, la caminada a les fosques entre rètols de neó.
NOTES:
1. La premissa de la pel·lícula s'inspira en la novel·la del 1915, "Die Verwandlung", d'en Franz Kafka, i el llibre del 1961, "Black Like Me", del periodista John Howard Griffin.
2. El mateix director, en Melvin Van Peebles, va encarregar-se de la banda sonora del film.
COMENTARI: La definiria com una denúncia solvent que regala algun esquetx graciós; els remulls amb llet són hilarants. Això sí, blanc o negre, un carallot és un carallot. M'ha sobtat una mica, bé.
EN UN MOT: Venjativa.
Perdoneu per la meva ignorància!
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0066550/
DURADA: 100 minuts (Crèdits: 1 minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
MILLOR:
- La diferenciació que fa la dona quan diu que l'home ja l'odiava la gent abans de l'incident mentre que a ella l'estimava tothom.
- Els tocs d'humor, com la cursa contra l'autobús i els intents de blanquejar-se del protagonista.
- El regateig per la venda de la casa.
PITJOR:
- El maquillatge inicial sobre el Godfrey Cambridge, que encarna el Jeff Gerber.
- Els experiments amb canvis de colors i primers plans.
- Cap al final, la caminada a les fosques entre rètols de neó.
NOTES:
1. La premissa de la pel·lícula s'inspira en la novel·la del 1915, "Die Verwandlung", d'en Franz Kafka, i el llibre del 1961, "Black Like Me", del periodista John Howard Griffin.
2. El mateix director, en Melvin Van Peebles, va encarregar-se de la banda sonora del film.
COMENTARI: La definiria com una denúncia solvent que regala algun esquetx graciós; els remulls amb llet són hilarants. Això sí, blanc o negre, un carallot és un carallot. M'ha sobtat una mica, bé.
EN UN MOT: Venjativa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada