dissabte, 5 d’octubre del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hallelujah the Hills" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0056053/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Les peripècies i poca-soltades. L'escena en la que en Peter H. Beard, fent del Jack, es despulla mentre va corrent cap al riu. El clip d'homenatge al David Wark Griffith
Pitjor: La repetició d'alguns plans o seqüències intranscendents. L'abandó del gos.
Curiositat: El títol alternatiu en italià és "I magnifici idioti". Després d'esdevenir una sensació al Festival international du film de Cannes, fou convidat a altres 27 certàmens cinematogràfics i, fins i tot, fou objecte d'una projecció per a la família reial al palau de Buckingham. En l'entrevista del director amb en David Avallone, "Hallelujah the Villa", l'Adolfas Mekas fa broma sobre el fet que en Luis Buñuel Portolés fa servir el mateix recurs d'utilitzar dues actrius pel mateix personatge a la seva pel·lícula "Cet obscur objet du désir" del 1977.

Comentari:
Ja, des de bon començament, s'ensuma que l'aire que envolta els protagonistes és peculiar i que la manera seva d'actuar, diria, infantil, resulta en situacions curioses; algunes, divertides, altres, absurdes (qui sap si improvisades). Entre artesana i experimental, m'ha semblat veure un micròfon en una de les escenes, aconsegueix crear expectació i interès amb un argument simple però amb trucs enginyosos. Sorprenent.

Perdoneu per la meva ignorància!