Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8610436/
DURADA: 141 minuts (Crèdits: 5 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
MILLOR:
- La composició i tot l'art visual associat a la banda.
PITJOR:
- Les opinions de gent no involucrada directament amb la història del grup, com les del Jason Schwartzman, el Mike Myers, el Simon Pegg o el Nick Frost.
NOTES:
1. La idea de realitzar un documental sobre el grup va acudir-se-li al director, l'Edgar Wright, durant un concert dels músics en 2017.
2. Abans dels títols de crèdit, apareix una fotografia amb el peu "For Miriam & Meyer Mael"; després d'1 minut de crèdits, surten els germans Ron i Russell Mael durant 2 minuts i expliquen 10 dades sobre ells que conclouen amb "And, finally, we would like to reveal that Ron is really Russell and Russell is really Ron", aleshores, es treuen les màscares; cap el final, un altre rètol que diu "In memory of Oscar Roganson Gary Stewart Joseph Fleury Marc Moulin Fred Chichin Dinky Diamond Adrian Fisher Jim McCallister Jeffrey Salen".
COMENTARI: Pensava que era una paròdia. De manera que la quantitat de material relacionat amb aquesta formació que ofereix m'estava deixant absolutament enlluernat per la capacitat creativa dels autors. Quan he vist l'aparició dels protagonistes en la pel·lícula del 1977 dirigida pel James Goldstone, "Rollercoaster", creient-me que era fingida a través de CGI, m'he acabat de rendir. Llavors, en acabat, he cercat a la Wikipedia i he vist que els paios i la seva carrera musical existeixen realment. Buf! Això m'ha decebut. És a dir, encara penso que ha estat força interessant descobrir-los. Però si hagués estat una ficció hauria estat, simplement, magnífic.
EN UN MOT: Ambigu.
PAÍS: GRAN BRETANYA, EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: NO APLICA.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
divendres, 6 d’agost del 2021
DOCUMENTAL: "The Sparks Brothers" (2021)
dijous, 5 d’agost del 2021
LLARGMETRATGE: "Morning Glory" (2010)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1126618/
DURADA: 107 minuts (Crèdits: 5 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
MILLOR:
- La Diane Keaton, que interpreta la Colleen Peck, aguantant el tipus.
PITJOR:
- El posat del Harrison Ford, encarnant el Mike Pomeroy, esdevé una llosa per la història.
NOTES:
1. Recaptà 60 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 40 milions.
2. La premissa s'inspirà parcialment en "The Sunshine Boys", l'obra de teatre del 1972 escrita pel Neil Simon.
3. El grup The Weepies va enregistrar la cançó "Same Changes" expressament per la pel·lícula.
4. El rodatge es va portar a terme entre el 28 de maig i el 10 d'agost del 2009 a Nova York.
5. El director, en Roger Michell, va trobar-se amb la Rachel McAdams en diferents ocasions per mirar de convèncer-la que acceptés el paper de la Becky Fuller davant la reticència de l'actriu a afrontar un rol còmic.
COMENTARI: Potser, resulta divertida per a gent de la professió o pencaires dels mitjans de comunicació; per mi no ho ha estat. Certament, no hi ha una història amorosa decent, ni una competència laboral raonable, ni un procés creatiu enginyós, ni diàlegs ocurrents. Només, rebequeria i fressa. M'he deixat enganyar pels noms de l'elenc. Resumint, una plom, avorrit.
EN UN MOT: Malaguanyat.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Here Comes the Boom" (2012)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1648179/
DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
MILLOR:
- El gir de la malversació del sotsdirector Elkins, encarnat en el Mookie Barker.
PITJOR:
- La lluita de menjar en l'habitació de l'hotel de Las Vegas abans del combat final.
NOTES:
1. El títol està extret de la cançó del 2002, "Boom", del grup Payable on Death.
2. Va recaptar més de 70 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 42 milions.
3. Va rodar-se entre març i juny del 2011 a Boston, Lowell i Quincy, a l'estat nord-americà de Massachusetts.
4. El Kevin James i el Gary Valentine, que interpreten l'Scott Voss i l'Eric Voss, respectivament, són germans en realitat.
COMENTARI: Amb l'actor que fa de protagonista, no resulta gens creïble el vessant competitiu; per molt que es posés en forma al llarg de 14 mesos, perdent més de 30 quilos i entrenant-se en arts marcials mixtes. No obstant, entenc que el film no depenia del físic del paio. Es tractava de muntar una mena de conte motivador. I, més o menys, ho aconsegueix. Sempre fan certa gràcia aquestes històries d'equips de perdedors que es preparen per assolir un objectiu complicat. Però, ei, si fos tant fàcil aplegar 50 mil dòlars... Tot i així, compleix, m'ha entretingut.
EN UN MOT: Inversemblant.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Rumor Has It..." (2005)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0398375/
DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
MILLOR:
- Alguns plans en els que apareix la Shirley MacLaine, que encarna la Katharine Richelieu.
PITJOR:
- Quan la Jennifer Aniston, que interpreta la Sarah Huttinger, s'emprenya o somica, per exemple, al lavabo de l'avió; no surt gaire afavorida, en general.
NOTES:
1. Recaptà gairebé 89 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 70 milions.
2. Fou rodada entre el 21 de juliol i el 26 d'octubre del 2004 a Pasadena, Santa Rosa, San Francisco, Los Angeles, Burbank i Nova York.
3. En Rob Reiner va substituir en el rol de director el Ted Griffin, qui havia escrit el primer guió.
4. Enmig dels crèdits, surt el rètol "no real people are portrayed in this film. this is a fictional film, inspired by something that supposedly happened a long time ago".
COMENTARI: El que m'ha portat fins aquí és, òbviament, la referència a "The Graduate", el film del 1967 dirigit pel Mike Nichols. Diu que la Shirley MacLaine va rebutjar el paper de l'Elaine en el seu moment. El problema amb això rau, doncs, en les expectatives. M'esperava quelcom una mica més enginyós i m'he trobat una mena de seqüela sense grapa, malgrat l'elenc, que, d'alguna manera, embruta el final del clàssic. Passada l'hora ja m'havia perdut. No funciona.
EN UN MOT: Forçada.
PAÍS: EUA, ALEMANYA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
MONÒLEG: "Tig Notaro: Drawn" (2021)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14599526/
DURADA: 52 minuts (Crèdits: 1 minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
MILLOR:
- La varietat de tècniques d'animació que es succeeixen, plastilina, manual, 3D...
PITJOR:
- El fragment inicial en el que parla de l'home Kool-Aid.
NOTES:
1. El material està extret d'actuacions del 2018 al Largo de Califòrnia.
2. El procés d'animació va involucrar més de 150 artistes de Six Point Harness, l'estudi d'animació subsidiari de Mondo Media.
3. La humorista i el director, en Greg Franklin, ja havien considerat col·laboracions 10 anys enrere les quals no havien fructificat per qüestions de pressupost.
4. En comptes d'utilitzar l'èxit del 1978 de la Dolly Parton, "Two Doors Down", per cloure l'espectacle, la idea inicial era tancar-lo amb una història sobre el Ringo Starr.
COMENTARI: Em sap greu però res del que explica l'artista m'ha fet cap gràcia, malgrat sigui digne de ser escoltat. El relat de les malalties, dels queixals del seny, de la incontinència, del càncer de mama, combinat amb el seu estil deadpan característic resulta depriment. El format animat i la curta durada ajuden a encaixar el cop, no obstant.
EN UN MOT: Anecdòtic.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: BÉ.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 4 d’agost del 2021
LLARGMETRATGE: "Land of the Lost" (2009)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0457400/
DURADA: 102 minuts (Crèdits: 8 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
MILLOR:
- L'escena del banjo en la que les bestioles xuclen la sang del doctor Rick Marshall, encarnat pel Will Ferrell.
PITJOR:
- Els sorollets ridículs que emet el Cha-Ka, interpretat pel Jorma Taccone.
NOTES:
1. Després d'una seqüència de 3 minuts de crèdits acompanyats d'il·lustracions inspirades en escenes de la pel·lícula, s'inclou un afegitó en el que es veu un Sleestak sortint de l'ou en l'estudi de televisió.
2. Està basada lleugerament en la sèrie de televisió homònima de mitjans dels 70s creada pel David Gerrold i desenvolupada pels germans Sid i Marty Krofft juntament amb l'Allan Foshko.
3. Recaptà uns 69 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 100 milions.
4. Va rodar-se la primavera del 2008 a les Dumont Dunes del Mojave Desert, La Brea Tar Pits en el Hancock Park, a Trona i als Universal Studios d'Universal City, a California.
COMENTARI: En Will Ferrell ens regala, de tant en tant, alguna de les seves pallassades, com la dutxa de pixats a garrafades. I l'Anna Friel, que fa el paper de la Holly Cantrell, engalana les escenes en les que intervé amb la seva gràcia britànica; em sembla molt bufona. Però el producte, que bascula entre la paròdia vulgar i l'homenatge mal mesurat, fa figa, no convenç. Desconec el programa que serveix d'inspiració; és a dir, cap nostàlgia. A més, els dinosaures, part prominent de la història, no m'interessen gaire. Així que, amb l'argument suat que proposa, només em quedava badallar.
EN UN MOT: Innecessària.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: REGULAR.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Florence Foster Jenkins" (2016)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4136084/
DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
MILLOR:
- L'exquisida imitació de desafinament https://youtu.be/usOt7W8Lw6E que fa la Meryl Streep, interpretant la Florence Foster Jenkins, i el que diu al final, "People may say I couldn't sing but no one can say I didn't sing".
PITJOR:
- Els moments de tensió com quan el Hugh Grant, que encarna el St. Clair Bayfield, s'encara a un grup de persones que posseeixen un disc de la seva dona i se'n burlen mentre l'escolten, o quan l'Agnes Stark, de qui s'encarrega la Nina Arianda, s'enfronta a la befa dels soldats en l'actuació en el Carnegie Hall de Nova York.
NOTES:
1. Durant el primer minut dels crèdits, apareixen fotografies, programes, bitllets, partitures.
2. Recaptà 56 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 29 milions.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juliol del 2015 a Glasgow, Londres, Hoylake i Liverpool.
4. L'obra de teatre del 2005, "Glorious!", del Peter Quilter, i el film del 2015 dirigit pel Xavier Giannoli, "Marguerite", també s'inspiren en la vida de la Florence Foster Jenkins.
COMENTARI: És cert que, més enllà de les actuacions grotesques de la soprano, la pel·lícula ens presenta el drama de la malaltia de la "pobre" hereva sifilítica i la curiosa relació amb el seu marit adúlter alhora que devot. Però, allò que il·lumina la peça com cap altra cosa són les reaccions dels espectadors als galls de la senyora, tant les subtils com les desproporcionades, a l'estil de l'Agnes Stark arrossegant-se pel terra del riure. Ha estat molt divertit i el clip sencer de la interpretació de "Der Hölle Rache kocht in meinem Herzen", antològic.
EN UN MOT: Entranyable.
PAÍS: GRAN BRETANYA, FRANÇA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
