Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ironiya sudby, ili S lyogkim parom!" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0073179/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El plantejament. Algunes línies del diàleg; com quan es barallen en Zhenya i l'Ippolit, interpretats per l'Andrey Myagkov i en Yuri Yakovlev, i el primer, que figura que és doctor, diu "Si et trenco el braç ja te'l curaré!".
Pitjor: Un ritme molt lent accentuat per l'austeritat de la banda sonora. L'escena de l'Ippolit fent virolles amb el cotxe sobre els carrers glaçats.
Curiositat: Coneguda internacionalment com "The Irony of Fate, or With Light Steam", està inspirada lliurement en l'obra teatral "Once on New Year's Eve" (transcrit, "Odnazhdy v novogodnyuyu noch'") del director, l'Eldar Ryazanov. A les cançons, els protagonistes estan doblats pel Sergey Nikitin i l'Alla Pugacheva. Com l'actriu que encarnava la Nadya, la Barbara Brylska, era polonesa, va haver de ser doblada per la Valentina Talyzina, que feia de la Valya. Una versió escurçada de 155 minuts es va estrenar en cinemes el 16 d'agost del 1976. El desembre del 2007 va aparèixer la seva seqüela amb el títol "Ironiya sudby. Prodolzhenie".

Comentari:
La premissa resulta interessant però al seu desenvolupament li manca certa fluïdesa. Tot i que en alguns moments es fa un xic pesada pels tombs sense solta ni volta dels personatges, la impressió global és positiva. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Black Mirror - Season 1" (4, 11 i 18 de desembre del 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2085059/ 
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els escenaris, els grafismes i l'ambientació de la segona història, "Fifteen Million Merits". El desenvolupament del tercer lliurament, "The Entire History of You". 
Pitjor: El plantejament del primer episodi, "The National Anthem". En aquest mateix, la interpretació del missatge enregistrat inicial de la princesa Susannah, encarnada per la Lydia Wilson.
Curiositat: Al novembre del 2012 va guanyar l'International Emmy Award a la millor mini-sèrie produïda i emesa fora dels Estats Units d'Amèrica. El creador, en Charlie Brooker, va referir-se al mirall negre del títol com a aquell que es troba en cada paret, cada escriptori, cada palmell de la ma en forma de pantalla de televisió, monitor o telèfon cel·lular.

Comentari:
El primer capítol m'ha semblat una poca-soltada molt ximple i de mal gust que, sense dubte, baixa bastant la nota del conjunt. Del segon em quedo amb l'escenificació, els detalls en la interfície electrònica entre els humans i la xarxa global virtual i el concepte d'haver de pagar per estalviar-te la publicitat. Un pèl massa llarg però entretingut. I el tercer em sembla el més rodó; per una premissa, la monitorització visual de vivències, ben retratada, i per una trama clàssica ben integrada en el motiu tecnològic. En resum, de menys a més.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hoshi O Ou Kodomo" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1839494/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els monstres de les ombres anomenats Izoku. Els escenaris, els detalls, en general, el dibuix i l'animació.
Pitjor: Una barreja de conceptes i elements que no acaben de quallar.  L'estúpid gat Mimi.
Curiositat: El Takumi Tanji va rebre el premi a la millor direcció artística en l'edició del 2012 del Tokyo Anime Award. Van serialitzar-se adaptacions en format manga publicades per Monthly Comic Gene i Monthly Comic Flapper, ambdues de Media Factory.

Comentari:
Tot i quedar embadalit per una bellesa gràfica omnipresent en tota l'obra, he trobat a faltar un argument a l'alçada, si més no, una mica més innovador. Ofereix seqüències potents i escenes espectaculars però no acaba d'engrescar prou.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Little Death" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2785032/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que en Dan, interpretat pel Damon Herriman, fa de metge i li diagnostica una hepatitis C a la seva dona l'Evie, encarnada per la Kate Mulvany, en el transcurs d'un dels seus jocs de rols. La justificació d'en Phil a la Maureen, personificats per l'Alan Dukes i la Lisa McCune, del perquè té un afer extramatrimonial. Tot l'esquetx del sordmut. 
Pitjor: La fantasia de la violació.
Curiositat: La pel·lícula "Kiki, el amor se hace" del 2016 dirigida pel Paco León n'és una adaptació.

Comentari:
M'agrada el format en capítols independents per la varietat que hi aporta. També m'ha semblat interessant la mínima connexió cohesionadora entre les diferents històries, encara que sigui realment irrellevant, culminada en la seqüència final. No obstant, he de reconèixer que hi ha uns quants aspectes que m'han fet molta mandra, principalment la violència. Amb tot, m'ha semblat un plantejament prou encertat i m'ha divertit força.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ano Hi Mita Hana no Namae o Bokutachi wa Mada Shiranai" (14 d'abril a 24 de juny del 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1913273/
Nota SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resolució, quan tot el grup pot veure la Menma.
Pitjor: Com de bleda pinten el personatge de la Meiko "Menma" Honma.
Curiositat: El 2011 es va publicar la versió novel·litzada a càrrec de la mateixa guionista, la Mari Okada, en la revista Da Vinci. El 31 d'agost del 2013 va estrenar-se als cinemes japonesos una adaptació de la sèrie en llargmetratge. En format manga va ser il·lustrada pel Mitsu Izumi el 2012. I, al llarg del 2015, Fuji TV va emetre la presentació teatral de la història amb actors de carn i ossos.

Comentari:
Encertat tractament en clau adolescent d'un trauma i el seu guariment, amb uns personatges, d'alguna manera, entranyables gràcies a deixar veure'n reflexes de la seva infància. Liquidar comptes pendents sempre gratifica i queda tot amanit amb un divertit triangle amorós triple.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "In Your Eyes" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2101569/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El primer contacte amb diàleg entre els protagonistes, la Rebecca Porter i el Dylan Kershaw, interpretats per la Zoe Kazan i el Michael Stahl-David, mentre la noia és a la botiga i el noi conduint; especialment, la descripció que fan del que senten.
Pitjor: Un plantejament obsolet i sense gaire al·licient.
Curiositat: Va estrenar-se el 20 d'abril del 2014 al Tribeca Film Festival i va fer-se disponible mitjançant el Simultaneous Release (és a dir, el "Llançament Simultani").

Comentari:
Potser al 1992, quan el guionista Joss Whedon va escriure la pel·lícula, podia semblar que aquesta connexió sobrenatural de la que guadeixen o pateixen els protagonistes era quelcom molt extraodinari, suficient per sostenir una història. I, tal vegada, ho seria, no ho nego. No obstant, de la manera que ha evolucionat la tecnologia fins als notres dies, un quart de segle més tard, no crec que resulti gaire excepcional la possibilitat de mantenir una relació a distància com la que es descriu al film. Avorreix. Correcta, tècnicament; però previsible, fluixa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "À Bout de Souffle" (1960)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0053472/
Nota SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resposta de l'escriptor entrevistat a Orly, en Parvulesco, interpretat pel Jean-Pierre Melville, quan la Jean Seberg fent de la Patricia Franchini li pregunta què ambiciona a la vida, "Esdevenir immortal i després morir".
Pitjor: Els salts o talls en alguns plans o seqüències; per exemple, quan es retroben els protagonistes a la sortida del cinema, després que la dona es desempallegui de la persecució del policia. El director va optar en diferents ocasions per aquest recurs, en comptes d'eliminar escenes senceres, per tal d'escurçar el metratge del film.  
Curiositat: En Jean-Luc Godard va guanyar l'Ós de Plata al millor director en la desena edició de la Berlinale per aquest treball. El director i el productor, en Georges de Beauregard, van esbatussar-se a cops de puny el dia que el Jean-Luc Godard va absentar-se del rodatge al·legant malaltia i el segon el va trobar esmorzant tranquil·lament a un cafè.

Comentari:
Un clàssic de la Nouvelle Vague que, potser, resulta admirable per l'estil, l'estètica, la tècnica de filmació, el mínim pressupost, la frescor, etcètera. Però ni els personatges ni la seva història m'interessen. Tret del goig de gaudir d'algunes panoràmiques del París de 1959, no m'ha aportat gaire diversió. 

Perdoneu per la meva ignorància!