Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0053472/
Nota SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resposta de l'escriptor entrevistat a Orly, en Parvulesco, interpretat pel Jean-Pierre Melville, quan la Jean Seberg fent de la Patricia Franchini li pregunta què ambiciona a la vida, "Esdevenir immortal i després morir".
Pitjor: Els salts o talls en alguns plans o seqüències; per exemple, quan es retroben els protagonistes a la sortida del cinema, després que la dona es desempallegui de la persecució del policia. El director va optar en diferents ocasions per aquest recurs, en comptes d'eliminar escenes senceres, per tal d'escurçar el metratge del film.
Curiositat: En Jean-Luc Godard va guanyar l'Ós de Plata al millor director en la desena edició de la Berlinale per aquest treball. El director i el productor, en Georges de Beauregard, van esbatussar-se a cops de puny el dia que el Jean-Luc Godard va absentar-se del rodatge al·legant malaltia i el segon el va trobar esmorzant tranquil·lament a un cafè.
Comentari:
Un clàssic de la Nouvelle Vague que, potser, resulta admirable per l'estil, l'estètica, la tècnica de filmació, el mínim pressupost, la frescor, etcètera. Però ni els personatges ni la seva història m'interessen. Tret del goig de gaudir d'algunes panoràmiques del París de 1959, no m'ha aportat gaire diversió.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0053472/
Nota SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resposta de l'escriptor entrevistat a Orly, en Parvulesco, interpretat pel Jean-Pierre Melville, quan la Jean Seberg fent de la Patricia Franchini li pregunta què ambiciona a la vida, "Esdevenir immortal i després morir".
Pitjor: Els salts o talls en alguns plans o seqüències; per exemple, quan es retroben els protagonistes a la sortida del cinema, després que la dona es desempallegui de la persecució del policia. El director va optar en diferents ocasions per aquest recurs, en comptes d'eliminar escenes senceres, per tal d'escurçar el metratge del film.
Curiositat: En Jean-Luc Godard va guanyar l'Ós de Plata al millor director en la desena edició de la Berlinale per aquest treball. El director i el productor, en Georges de Beauregard, van esbatussar-se a cops de puny el dia que el Jean-Luc Godard va absentar-se del rodatge al·legant malaltia i el segon el va trobar esmorzant tranquil·lament a un cafè.
Comentari:
Un clàssic de la Nouvelle Vague que, potser, resulta admirable per l'estil, l'estètica, la tècnica de filmació, el mínim pressupost, la frescor, etcètera. Però ni els personatges ni la seva història m'interessen. Tret del goig de gaudir d'algunes panoràmiques del París de 1959, no m'ha aportat gaire diversió.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada