Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2101569/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El primer contacte amb diàleg entre els protagonistes, la Rebecca Porter i el Dylan Kershaw, interpretats per la Zoe Kazan i el Michael Stahl-David, mentre la noia és a la botiga i el noi conduint; especialment, la descripció que fan del que senten.
Pitjor: Un plantejament obsolet i sense gaire al·licient.
Curiositat: Va estrenar-se el 20 d'abril del 2014 al Tribeca Film Festival i va fer-se disponible mitjançant el Simultaneous Release (és a dir, el "Llançament Simultani").
Comentari:
Potser al 1992, quan el guionista Joss Whedon va escriure la pel·lícula, podia semblar que aquesta connexió sobrenatural de la que guadeixen o pateixen els protagonistes era quelcom molt extraodinari, suficient per sostenir una història. I, tal vegada, ho seria, no ho nego. No obstant, de la manera que ha evolucionat la tecnologia fins als notres dies, un quart de segle més tard, no crec que resulti gaire excepcional la possibilitat de mantenir una relació a distància com la que es descriu al film. Avorreix. Correcta, tècnicament; però previsible, fluixa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2101569/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El primer contacte amb diàleg entre els protagonistes, la Rebecca Porter i el Dylan Kershaw, interpretats per la Zoe Kazan i el Michael Stahl-David, mentre la noia és a la botiga i el noi conduint; especialment, la descripció que fan del que senten.
Pitjor: Un plantejament obsolet i sense gaire al·licient.
Curiositat: Va estrenar-se el 20 d'abril del 2014 al Tribeca Film Festival i va fer-se disponible mitjançant el Simultaneous Release (és a dir, el "Llançament Simultani").
Comentari:
Potser al 1992, quan el guionista Joss Whedon va escriure la pel·lícula, podia semblar que aquesta connexió sobrenatural de la que guadeixen o pateixen els protagonistes era quelcom molt extraodinari, suficient per sostenir una història. I, tal vegada, ho seria, no ho nego. No obstant, de la manera que ha evolucionat la tecnologia fins als notres dies, un quart de segle més tard, no crec que resulti gaire excepcional la possibilitat de mantenir una relació a distància com la que es descriu al film. Avorreix. Correcta, tècnicament; però previsible, fluixa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada