LLARGMETRATGE: "The Manhattan Project" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7440812/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- La consumació del suïcidi.

PITJOR:
- El doctor pocatraça, l'Steve Forsythe, encarnat pel Mark Rival.

NOTES:
1. El títol es refereix al Manhattan https://en.wikipedia.org/wiki/Manhattan_(cocktail), el còctel a base de whisky.
2. El rodatge es va portar a terme en indrets de les rodalies de  la Madawaska Valley https://en.wikipedia.org/wiki/Madawaska_Valley, com ara Maynooth o Bancroft, en març de 2018; la zona era coneguda pel Matthew Campanile, director i co-guionista del film, perquè passava estius en la cabana d'un amic, propera al Wadsworth Lake de Barry's Bay.
3. Durant el primer mig minut de crèdits, es manté el quadre del Bob Bevenah, el Tom Bevenah i el Bill, els personatges a càrrec del Terry Novak, en Francesco Filice i el Len Greenaway, respectivament, en el llac glaçat.
4. En Terry Novak confessà que va estar a punt de descartar el paper per evitar el fred.

COMENTARI: Intenta plantejar el dret a decidir el moment de morir però ho fa de manera massa superficial, molt poc engrescadora i gens elegant. De fet, m'he sentit estafat perquè es venia, la pel·lícula, com una comèdia negra i no hi he vist res de còmic. Crec que el conflicte del vell que pateix càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer amb els veïns no té gaire solta ni volta. Es tracta d'executar una mena d'eutanàsia, tema resolt al Canadà https://en.wikipedia.org/wiki/Euthanasia_in_Canada des del 2016. Ni tant sols s'argumenta cap fricció per motius religiosos https://en.wikipedia.org/wiki/Christian_views_on_suicide. O sigui que hauria de ser un debat bastant superat. Després, en segon terme, es presenta la crisi existencial del fill diabètic https://ca.wikipedia.org/wiki/Diabetis_mellitus de 30 anys sense feina ni relacions sentimentals. En això, la salut emocional dels malalts crònics, segurament, hi havia una veta per explorar. Però, es liquida amb l'excusa de la confusió causada per una sobredosi d'insulina. Igualment, la perspectiva que oferia tampoc era gaire brillant. El que m'ha fet gràcia és que, en el 2002, vaig escriure un relat titulat "Un gra de sorra" que describia una escena de suïcidi similar. Només que, en comptes de Manhattans, el meu protagonista utilitzava Anís del Mono https://ca.wikipedia.org/wiki/An%C3%ADs_del_Mono i una infusió feta a base de Calea Zacatechichi https://en.wikipedia.org/wiki/Calea_ternifolia.

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!