LLARGMETRATGE: "A Man Called Otto" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7405458/

DURADA: 126 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La disculpa de l'Otto al Reuben, el Peter Lawson Jones, "I got so wrapped up in my own troubles, I stopped thinking of anyone else. And I figured they weren't thinking about me. Friends shouldn't do that. So... This isn't easy to say after all this time. But I'm sorry.".

PITJOR:
- L'enfrontament galdós amb els agents immobiliaris a través dels periodistes de social media, encapçalats per la Shari Kenzie, el paper a càrrec de la Kelly Lamor Wilson.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 2012, "En man som heter Ove", escrita pel Fredrik Backman; la qual va ser adaptada, també, en el film homònim de 2015 dirigit pel Hannes Martin Holm.
2. Durant una part dels títols de crèdit, es veuen dibuixos i fotografies del protagonista; surt el rètol "If you or someone you know is struggling or in crisis, help is available. In the U.S.: Call 988 for 24/7 confidential, free crisis and emotional support. Outside the U.S.: Visit www.findahelpline.com to find resources by country. Take action for yourself and be there for others."; cap el final, es mostra la dedicatòria "For WOLFI".
3. A partir d'un pressupost de 50 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més del doble; Sony Pictures n'havia pagat 60 pels drets.
4. El rodatge es va portar a terme entre febrer i maig de 2022 a Pittsburgh, en l'estat nord-americà de Pennsylvania, a l'estat d'Ohio i a les Niagara Falls.

COMENTARI: Patró innovador (ironia forta), cosa que ja sabia quan m'he posat a veure-la; culpa meva, doncs. Bé, potser, m'esperava una mica més de joc dialèctic entre la Marisol, encarnada en la Mariana Treviño, i el vell. Però, s'ha quedat molt, molt curta, d'enginy. I, per ser que es considera un manetes, sembla bastant inepte a l'hora d'encarar un suïcidi, el senyor Otto. En fi, trobo massa tebis tots els elements argumentals; fins i tot, crec que algun dels apunts grinyola terriblement, com la inclusió del transgènere, el Malcolm, interpretat pel Mack Bayda, en la història. Serveix, només, per reforçar el personatge bondadós que es retrata de la Sonya, interpretada per la Rachel Keller. O, un pretext tant ronyós com l'accident de l'autobús. En aquesta línia, quelcom que no m'acaba de quadrar, tampoc, és l'atmosfera dels flashbacks; hauria de ser de mitjans dels 70s enlloc de dels 50s... Això és sensació meva; segurament, no tinc raó. Res, que si treus el Tom Hanks de l'equació esdevé una castanya carrinclona i prou.

EN UN MOT: Sensiblera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!