diumenge, 29 de desembre del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ruben Brandt, a gyűjtő" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6241872/
Nota SUBJECTIVA: 86 (sobre 100).
Revisió: Potser la torno a veure.
Millor: La persecució pels carrers de París. El glamur. La rèplica de la Mimi, assumint-se bella, "Then, choose wisely!", quan el Mike Kowalsky li diu "Some beauties must be locked away", pensant que la detindrà.
Pitjor: La seqüència final no s'entén; el paio va en un vagó mirant en la direcció de l'avanç del tren, recull el llibre dedicat pels lladres, veu el seu germà en el reflex de la finestra i, de cop i volta, es veu d'esquena al sentit del vehicle. 
Curiositat: A l'inici apareix la frase, "Azt álmodtam, hogy két macska voltam, és játszottam egymással", de l'escriptor hongarès Karinthy Frigyes. El títol és la fusió dels noms dels pintors Sir Peter Paul Rubens i Rembrandt Harmenszoon van Rijn. El pressupost fou de 1180 milions de florins hongaresos. Les pintures robades són "Portrait of Pierre-Auguste Renoir" del Frédéric Bazille, "Nascita di Venere" del Sandro Botticelli, "Porträt des Anton der Gute, Herzog von Lothringen" del Hans Holbein der Jüngere, "The Whistling Boy" del Frank Duveneck, "Ea haere ia oe" de l'Eugène Henri Paul Gauguin, "Postman Joseph Roulin" del Vincent Willem van Gogh, "Nighthawks" de l'Edward Hopper, "La Trahison des images" del René François Ghislain Magritte, "Olympia" de l'Édouard Manet, "Femme tenant un livre (Marie-Therese Walter)" d'en Pablo Ruiz Picasso, "Venere di Urbino" del Tiziano Vecellio, "La Infanta Margarita en azul" del Diego Rodríguez de Silva y Velázquez i "Double Elvis" de l'Andrew Warhola. El títol en anglès és "Ruben Brandt, Collector".

Comentari:
Combina amb elegància elements que funcionen: un protagonista distingit turmentat misteriosament pel passat, un equip d'experts carismàtics units per escometre plegats una missió (en aquest cas, robar museus), un investigador talentós amb classe que els empaita, el duel murri entre home policia i dona delinqüent, surrealisme en els malsons i en un disseny peculiar dels personatges, la psicoanàlisi, acció frenètica, agents de la CIA, màfia i moltíssimes referències culturals. També, veig un glaçó amb forma d'Alfred Hitchcock i em pregunto si calia. Però l'experiència global és tant plaent que em costa molt trobar-li pegues. Exquisida.

Perdoneu per la meva ignorància!