Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7752126/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les escenes de sang i fetge, especialment, la del tros de fluorescent a l'ull.
Pitjor: El final obert.
Curiositat: La versió distribuïda al Regne Unit té dues escenes modificades per qüestions de certificació. Rodada a Georgia, USA. El símbol que identifica el Brandon Breyer, interpretat pel Jackson A. Dunn, s'assembla a la Ikenie no Yakiin o "marca de sacrifici", de la sèrie manga del 1989 "Berserk", escrita i il·lustrada pel Kentaro Miura.
Comentari:
Es tracta d'una adaptació sinistra de la història de Superman i pren la forma de pel·lícula d'ensurts i angoixes, certament, sense gaire innovació. No obstant això, està ben feta, és efectiva, entreté, angoixa, provoca esglais i, gràcies als superpoders del psicòpata, també tenim efectes espectaculars. Per altra banda, com el dolent és un nen, encara que sigui extraterrestre, apareix el conflicte emocional dels pares (adoptius) per acabar d'amanir-ho tot. La carència, potser, és l'absència d'un adversari capaç. I, de moment, no s'ha anunciat cap seqüela. Coixa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7752126/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les escenes de sang i fetge, especialment, la del tros de fluorescent a l'ull.
Pitjor: El final obert.
Curiositat: La versió distribuïda al Regne Unit té dues escenes modificades per qüestions de certificació. Rodada a Georgia, USA. El símbol que identifica el Brandon Breyer, interpretat pel Jackson A. Dunn, s'assembla a la Ikenie no Yakiin o "marca de sacrifici", de la sèrie manga del 1989 "Berserk", escrita i il·lustrada pel Kentaro Miura.
Comentari:
Es tracta d'una adaptació sinistra de la història de Superman i pren la forma de pel·lícula d'ensurts i angoixes, certament, sense gaire innovació. No obstant això, està ben feta, és efectiva, entreté, angoixa, provoca esglais i, gràcies als superpoders del psicòpata, també tenim efectes espectaculars. Per altra banda, com el dolent és un nen, encara que sigui extraterrestre, apareix el conflicte emocional dels pares (adoptius) per acabar d'amanir-ho tot. La carència, potser, és l'absència d'un adversari capaç. I, de moment, no s'ha anunciat cap seqüela. Coixa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada