MONÒLEG: "Dan Soder: Son of a Gary" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11265724/

DURADA: 62 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els sons onomatopeics, com el del pet tímid, l'ampolla de sabó líquid o el de la impressora antiga.

PITJOR:
- El tros del pèl al menjar, el dels nens cridant en viatges d'avió, la història de la foto d'Internet impresa.

NOTES:
1. Fou enregistrat a The Bowery Ballroom de Nova York l'octubre del 2019.
2. Cap el final dels títols de crèdit, surt la nota "Thanks Mom, Dad, Michelle, Aunt Karen, and Nana. And thanks to all of the comics I've met along the way".
3. L'autor havia considerat anomenar l'espectacle "Buttmunch", però la cadena, Home Box Office, no va acceptar-ho.

COMENTARI: Ni fa cap gràcia ni estimula ni entreté ni tan sols ofèn, m'ha semblat un discurs molt poc interessant. A més, el paio no gasta gaire carisma, per no dir gens; com per allunyar-se d'ell per no haver d'escoltar les seves imbecil·litats. Em sap greu, temps perdut.

EN UN MOT: Feble.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Meet John Doe" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0033891/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi, 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del Long John Willoughby explicant el seu somni a l'Ann Mitchell, malgrat sigui ximple i irrellevant, pel detall de les natjades.

PITJOR:
- L'enfrontament estèril del Long John Willoughby amb el D.B. Norton, encarnats pel Gary Cooper i l'Edward Arnold, respectivament; doncs, trobo que espatlla el desenllaç (no m'estranya que es provessin 5 finals diferents).

NOTES:
1. En 1969, va convertir-se en domini públic en els EUA.
2. El guió va derivar-se d'una proposta anomenada "The Life and Death of John Doe" que van compondre entre el Richard Edward Connell Jr. i el Robert Presnell, Sr., inspirada en el relat del 1922, "A Reputation", escrit pel primer i publicat en The Century Magazine.
3. El Tinnu Anand va dirigir una revisió en hindi titulada "Main Azaad Hoon" que fou estrenada el 1989.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i setembre del 1940 a Califòrnia.
5. El nom John Doe, en masculí, o Jane Doe, en femení, s'utilitza en alguns àmbits per identificar subjectes desconeguts o de qui es vol amagar la identitat.

COMENTARI: L'assumpte dels lobbies, els mitjans de comunicació manipuladors i el messies per accident amb certa consciència m'ha fet una mica de mandra, la veritat. La xurma carrinclona, també. Però els protagonistes, tant en Gary Cooper com la Barbara Stanwyck, omplen la pantalla amb la seva presència. La dona, fins i tot, surt bufona (mai m'ho havia semblat; potser, condicionat pel fet de veure-la vella interpretant el seu paper de la Constance Colby en la sèrie dels 80s creada pel Richard i l'Esther Shapiro, "Dynasty"). Al capdavall, suposo, m'he de quedar amb el missatge de foment de l'empatia i la bona voluntat per lluitar contra el prejudici, la hostilitat i la crispació de la gent. Vigent?

EN UN MOT: Ingènua.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Half Brothers" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10515926/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La gimcana i els trencaclosques, com el d'esquarterar un pastís en 8 porcions fent 3 talls.
- La tírria que expressa el Renato cap els ianquis.

PITJOR:
- La histèria del Renato, el paper a càrrec del Luis Gerardo Méndez, i les disputes ximples amb l'Asher, encarnat pel Connor Del Rio.
- L'escena inicial del vol de l'avió teledirigit pels carrers de San Miguel de Allende, la ciutat de l'estat mexicà de Guanajuato.
- La mesquinesa de l'assistent de l'aeroport, a càrrec de la Jwaundace Candece.

NOTES:
1. El mateix Luis Gerardo Méndez, que fa de productor executiu, també, fou qui sol·licità la participació del Luke Greenfield com a director del film.
2. Durant el primer minut dels títols de crèdit, es mostren fotografies dels protagonistes i del rodatge.
3. El gruix del rodatge va portar-se a terme durant 31 dies a l'estat nord-americà de New Mexico, l'estiu del 2019.

COMENTARI: Veient la careta (i el tràiler) ja m'ensumava el que podia donar de si la pel·lícula, no gaire, potser, algun riure esporàdic, res més. Però, atès que cercava quelcom lleuger per passar l'estona entre mos i mos d'un àpat, semblava una opció prou adequada. Objectiu assolit, doncs. La sensació que m'ha quedat, no obstant, és d'haver vist una poca-soltada mal girbada amb un argument grinyolant, uns personatges antipàtics, per no dir estúpids/rudes, i uns elements còmics ordinaris, gairebé, gratuïts, per exemple, la cabra, encara que un dels guionistes, l'Eduardo Cisneros, sostingui que funciona com a figura simbòlica per representar l'empatia i això i allò... En fi, híbrida entre drama i comèdia que ni emociona ni fa gràcia. Ah! Des d'El Paso, Texas, a San Miguel de Allende, Guanajuato, només hi ha 1600 quilòmetres...

EN UN MOT: Petanera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Bye Bye Man" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4030600/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Que la neboda, l'Alice, interpretada per l'Erica Tremblay, no pugui llegir allò que hi ha a la tauleta de nit.

PITJOR:
- Les intervencions de la Carrie-Anne Moss, que fa de la detectiu Shaw.

NOTES:
1. Basada en el capítol titulat "The Bridge to Body Island" del llibre del 2005 escrit pel Robert Damon Schneck, "The President's Vampire".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 2 de novembre i l'11 de desembre del 2015 a Cleveland, en l'estat nord-americà d'Ohio.
3. A partir d'un pressupost aproximat de 7 milions i mig de dòlars, va recaptar gairebé 30 milions.

COMENTARI: Pel que he escoltat en alguna entrevista de la mateixa directora, l'Stacy Title, la gran aposta del film era l'originalitat de l'amenaça, el seu caire al·lucinatori, psicològic, i l'aspecte de transmissió viral que planteja. El problema, penso, és que la pel·lícula sembla com que es queda curta en tot, en context, en ensurts, en sang i fetge, en sordidesa, en tensió, en suspens. Havent llegit detalls de la història, suposadament verídica, que explica el material original del Robert Damon Schneck, em queda la impressió que es podria haver muntat un espectacle molt millor amb un enfocament diferent. M'havia preparat per esglais a dojo mes m'he quedat amb les ganes. Em pregunto qui va enganyar la Faye Dunaway per aparèixer en això.

EN UN MOT: Desnodrida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "National Theatre Live: Fleabag - Phoebe Waller-Bridge" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10702760/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'espera sense paraules i les ganyotes fins el "Hair looks nice", en la trobada amb la germana.

PITJOR:
- El sacrifici de la Hillary, el conill porquí malferit.

NOTES:
1. La versió sencera de l'espectacle va interpretar-se per primer cop l'any 2013 en l'Edinburgh Festival Fringe; allà li va ser atorgat el Fringe First Award.
2. Va derivar en una sèrie homònima que compta amb dues temporades de 6 episodis cadascuna, emeses entre el 21 de juliol i el 25 d'agost del 2016, la primera, i des del 4 de març fins el 8 d'abril del 2019, la segona.

COMENTARI: Em sap greu, no m'ha fet gràcia. M'ha semblat feixuc i llarg, una mica inversemblant, també. És que, segurament, després d'haver sentit tants elogis cap a l'autora, la Phoebe Waller-Bridge, m'esperava una altra cosa (o, potser, no tinc el dia). No sé, les bromes sexuals i la sordidesa m'han saturat. Suposo que la sèrie deu estar més compensada i deu ser més divertida. Mes no tinc cap intenció de mirar-me-la per molts guardons que hagi rebut.

EN UN MOT: Depriment.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Alvin Purple" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0069698/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La corrua de femelles formoses que s'exhibeixen, des de la doctora Liz Sort, interpretada per la Penne Hackforth-Jones, fins l'ex-missionera, la senyora Guernsey, el personatge que fa la Jan Friedl.

PITJOR:
- El moment, pretesament còmic, en el que l'Alvin Purple, encarnat pel Graeme Blundell, ensopega amb tot quan marxa de ca la senyora Horwood, el paper a càrrec de la Jill Forster.

NOTES:
1. Van estrenar-se dues seqüeles, "Alvin Rides Again", el 1974, dirigida pel David Bilcock i el Robin Copping, i "Melvin, Son of Alvin", el 1984, a càrrec del John Eastway; l'Alan Hopgood va crear una sèrie derivada de la pel·lícula composta per 13 episodis que l'ABC va emetre en 1976.
2. A partir d'un pressupost aproximat de 200 mil dòlars australians, va recaptar més de 4 milions i mig.
3. Fou rodada en cinc setmanes i mitja, entre març i abril del 1973, a Melbourne, Austràlia.
4. El director, en Tim Burstall, va inspirar-se en obres com "Il Decameron", el film del 1971 signat pel Pier Paolo Pasolini, i "Mazurka på sengekanten", la comèdia danesa del 1970 a nom del John Hildard.

COMENTARI: Bàsicament, pit i cuixa amb aquell toc d'humor beneit que sembla que hagi de justificar la libidinositat. De fet, al principi m'he il·lusionat perquè, a la vista de la poca-solta descarada dels minuts previs al títol, preveia una estona divertida. He de reconèixer, però, que m'ha anat decebent de mica en mica fins a acabar avorrint-me. El despit de la doctora dóna un pèl de joc i la persecució automobilística m'ha espavilat quan començava a patir per mantenir els ulls oberts. En fi, parrusos i mamelles a dojo, que ja m'està bé. Ah! El judici m'ha recordat a una merdeta del 1999 anomenada "Deuce Bigalow: Male Gigolo", dirigida pel Mike Mitchell.

EN UN MOT: Destapament.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "One Night Stand" (1984)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0087844/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- Els flashbacks dels protagonistes, la Sharon, l'Eva, el Brendan i el Sam, interpretats per la Cassandra Delaney, la Saskia Post, el Jay Hackett i el Tyler Coppin, respectivament.

PITJOR:
- El fragment de l'actuació de Midnight Oil del 18 de setembre de 1983 a Sydney en el que interpreten "Short Memory".

NOTES:
1. Li va ser atorgat el guardó Caixa de Catalunya a la millor fotografia al Tom Cowan en la 17a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya de Sitges.
2. El rodatge va efectuar-se entre maig i juliol del 1983, sobretot, a Sydney; la darrera escena s'enregistrà a la Martin Place Railway Station de la ciutat australiana.
3. Va comptar amb un pressupost inicial d'1 milió de dòlars australians que, posteriorment, va incrementar-se en 400 mil dòlars; comercialment, va fracassar amb una recaptació que no va arribar als 200 mil dòlars.
4. Al principi del film, se sent una versió de la cançó del 1962 composta per la Carole King i el Gerry Goffin, "It Might as Well Rain Until September", a càrrec de la Cassandra Delaney.

COMENTARI: Em deixa una sensació de despropòsit. Ni la situació proposada ni els personatges m'han estimulat gaire. No sé fins a quin punt hom escolliria jugar a naips per despullar-se, concretament, a "Strip Poker" o "Strip Jack Naked", a les portes d'un atac nuclear. És a dir, cardar com bojos davant la previsió d'una mort imminent, segurament; però, per què la frivolitat de les cartes? Quina ximpleria! Tampoc entenc perquè el mariner desertor s'amaga a la Sydney Opera House... El punt de protesta pacifista, d'acord; el desenvolupament, feixuc, ensopit, insubstancial. M'adormia.

EN UN MOT: Fotesa.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!