LLARGMETRATGE: "The Incredible Burt Wonderstone" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0790628/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- El ressorgiment del Rance Holloway, el personatge interpretat per l'Alan Wolf Arkin inspirat en el Mark Wilson https://en.wikipedia.org/wiki/Mark_Wilson_(magician).

PITJOR:
- La història amorosa dessaborida entre el Burt Wonderstone i la Jane, els papers a càrrec de l'Steve Carell i l'Olivia Wilde, respectivament.

NOTES:
1. L'inici del projecte es remunta a 2006 quan New Line Cinema https://ca.wikipedia.org/wiki/New_Line_Cinema va comprar al Chad Kultgen un guió titulat "Burt Dickenson: The Most Powerful Magician on Planet Earth"; posteriorment, el duo format pel John Francis Daley i el Jonathan Goldstein, per un costat, el Jason Reitman, per un altre, i, fins i tot, el Michael Schur, van aportar diferents correccions en el desenvolupament del text.
2. El rodatge es va portar a terme entre el 10 de gener i el 13 de març de 2012, al llarg de 49 dies, en indrets de Las Vegas, com Las Vegas Strip https://ca.wikipedia.org/wiki/Las_Vegas_Strip, i llocs de Califòrnia, com el Wadsworth Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Wadsworth_Theatre.
3. A partir d'un pressupost d'uns 34 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 27.
4. En James Gandolfini https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Gandolfini, que fa del Doug Munny, va morir 3 mesos després de l'estrena de la pel·lícula.

COMENTARI: Amb dos pesos pesants de la comèdia entre els membres de l'elenc, com són l'Steve Carell i el Jim Carrey, m'esperava un festival de l'humor o, si més no, quelcom àgil, enginyós, entretingut. Perquè alguns dels tràilers que promocionaven el film suggerien un enfrontament entre els dos actors prou divertit. En lloc d'això, d'un duel de graciosos, m'he trobat una història de decadència i resurrecció vulgar, de perfil molt baix, magre de substància, més aviat carrinclona i maquillada de paròdia, evident per la poca-solta generosa, però mancada de talent, només present en quatre acudits escadussers. Diu que l'estètica de la parella protagonista pretenia imitar la d'uns artistes anomenats Siegfried & Roy https://ca.wikipedia.org/wiki/Siegfried_%26_Roy que van gaudir d'èxit a Las Vegas cap el final del segle XX. M'imagino, doncs, que la intenció de tot plegat era, en part, homenatjar el món de la faràndula, de la màgia, específicament, o presentar l'estil de vida que imposa la ciutat dels casinos als professionals de l'espectacle. La pena rau en que, m'ensumo, aquesta ficció no està a l'altura de la realitat. M'ha avorrit.

EN UN MOT: Bagatel·la.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!