Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8266310/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència del títol. El suport del Senyor Evans, encarnat en el David Hayman.
Pitjor: Fa sentir vergonya aliena uns quants cops; per exemple, en l'escena al mercat en la que sona "Thunder Road" o en la que els amics punxen a la megafonia de l'institut "Born to Run" i es posen a córrer fins que arriben a la mesquita.
Curiositat: Basada en l'obra autobiogràfica del periodista Sarfraz Manzoor publicada el 2007, "Greetings from Bury Park: Race, Religion and Rock N' Roll". Abans dels títols de crèdit es veuen fotografies del Javed i el Roops "reals", dels pares i la directora, la Gurinder Chadha, amb el mateix Bruce Springsteen.
Comentari:
Interessant pel relat del conflicte racial, els apunts de thatcherisme, no sé si gaire acurats, el testimoni sofert de la família paquistaní a l'Anglaterra de finals dels 80, el contrast cultural, el missatge bonic que la música uneix. Però, en general, resulta bastant patètic qualsevol que es posi a recitar lletres de cançons, encara que siguin del Bruce Springsteen. També és veritat que el "Boss" mai ha estat un dels meus preferits. En moments puntuals, el toc emocional és precís, arriba; fins i tot, s'atreveixen amb algun gag, com la caricatura dels pares de l'Eliza, el personatge que fa la Nell Williams, o el diàleg amb l'agent d'immigració dels EUA. No obstant, el resultat de tot plegat és una carrinclonada. Personal.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8266310/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència del títol. El suport del Senyor Evans, encarnat en el David Hayman.
Pitjor: Fa sentir vergonya aliena uns quants cops; per exemple, en l'escena al mercat en la que sona "Thunder Road" o en la que els amics punxen a la megafonia de l'institut "Born to Run" i es posen a córrer fins que arriben a la mesquita.
Curiositat: Basada en l'obra autobiogràfica del periodista Sarfraz Manzoor publicada el 2007, "Greetings from Bury Park: Race, Religion and Rock N' Roll". Abans dels títols de crèdit es veuen fotografies del Javed i el Roops "reals", dels pares i la directora, la Gurinder Chadha, amb el mateix Bruce Springsteen.
Comentari:
Interessant pel relat del conflicte racial, els apunts de thatcherisme, no sé si gaire acurats, el testimoni sofert de la família paquistaní a l'Anglaterra de finals dels 80, el contrast cultural, el missatge bonic que la música uneix. Però, en general, resulta bastant patètic qualsevol que es posi a recitar lletres de cançons, encara que siguin del Bruce Springsteen. També és veritat que el "Boss" mai ha estat un dels meus preferits. En moments puntuals, el toc emocional és precís, arriba; fins i tot, s'atreveixen amb algun gag, com la caricatura dels pares de l'Eliza, el personatge que fa la Nell Williams, o el diàleg amb l'agent d'immigració dels EUA. No obstant, el resultat de tot plegat és una carrinclonada. Personal.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada