Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0448115/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les ocurrències del Jack Dylan Grazer, que fa d'en Frederick "Freddy" Freeman. Quan el Shazam, interpretat pel Zachary Levi, comparteix el poder amb els germans. L'heroi és maldestre i fa molta destrossa.
Pitjor: No sembla que actuï la inèrcia en objectes que no són fantàstics. L'abandó fàcil del petit Billy Batson.
Curiositat: Basada en el personatge Captain Marvel creat el 1939 pel Charles Clarence Beck i el William Lee Parker; originalment, publicat per Fawcett Comics i, en l'actualitat, propietat de DC Comics. El nom actual i crit de lluita de l'heroi és la combinació de les inicials de Salomó (per la saviesa), Hèrcules (per la força), Atles (per la resistència), Zeus (pel poder), Aquil·les (pel coratge) i Mercuri (per la velocitat). New Line Cinema va anunciar una seqüela per l'1 d'abril del 2022. Recaptà uns 366 milions de dòlars sobre un pressupost aproximat de 100 milions. El principi dels títols de crèdit va acompanyat per animacions simples; en acabat, es veu el Mark Strong, encarnant el doctor Thaddeus Sivana, a la presó, rebent consell del cuc màgic, Mister Mind. Al final de totes les lletres, apareixen el Zachary Levi i el Jack Dylan Grazer en els seus papers fent una prova de telepatia amb animals.
Comentari:
El director, en David F. Sandberg, ja declarava en juny del 2018 que desitjava que aquesta fos una pel·lícula clàssica de superherois; aconseguit, tenim els elements i l'estructura d'una història típica d'aquest gènere. L'espectacle visual intens es pressuposa, doncs. L'encert, a més de la contemporanització del context amb detalls com el tema dels vídeos de Youtube o la utilització omnipresent dels mòbils, rau en el to de paròdia que adopta gràcies al vessant infantil dels personatges i el bri de calidesa que aporta la casa d'acollida i els pares adoptius. Per un instant, he cregut que veia un remake de "Big", la comèdia del 1988 dirigida per la Penny Marshall; la qual és citada com una de les influències pel desenvolupament d'aquest film. He passat l'estona distret. Entretinguda.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0448115/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les ocurrències del Jack Dylan Grazer, que fa d'en Frederick "Freddy" Freeman. Quan el Shazam, interpretat pel Zachary Levi, comparteix el poder amb els germans. L'heroi és maldestre i fa molta destrossa.
Pitjor: No sembla que actuï la inèrcia en objectes que no són fantàstics. L'abandó fàcil del petit Billy Batson.
Curiositat: Basada en el personatge Captain Marvel creat el 1939 pel Charles Clarence Beck i el William Lee Parker; originalment, publicat per Fawcett Comics i, en l'actualitat, propietat de DC Comics. El nom actual i crit de lluita de l'heroi és la combinació de les inicials de Salomó (per la saviesa), Hèrcules (per la força), Atles (per la resistència), Zeus (pel poder), Aquil·les (pel coratge) i Mercuri (per la velocitat). New Line Cinema va anunciar una seqüela per l'1 d'abril del 2022. Recaptà uns 366 milions de dòlars sobre un pressupost aproximat de 100 milions. El principi dels títols de crèdit va acompanyat per animacions simples; en acabat, es veu el Mark Strong, encarnant el doctor Thaddeus Sivana, a la presó, rebent consell del cuc màgic, Mister Mind. Al final de totes les lletres, apareixen el Zachary Levi i el Jack Dylan Grazer en els seus papers fent una prova de telepatia amb animals.
Comentari:
El director, en David F. Sandberg, ja declarava en juny del 2018 que desitjava que aquesta fos una pel·lícula clàssica de superherois; aconseguit, tenim els elements i l'estructura d'una història típica d'aquest gènere. L'espectacle visual intens es pressuposa, doncs. L'encert, a més de la contemporanització del context amb detalls com el tema dels vídeos de Youtube o la utilització omnipresent dels mòbils, rau en el to de paròdia que adopta gràcies al vessant infantil dels personatges i el bri de calidesa que aporta la casa d'acollida i els pares adoptius. Per un instant, he cregut que veia un remake de "Big", la comèdia del 1988 dirigida per la Penny Marshall; la qual és citada com una de les influències pel desenvolupament d'aquest film. He passat l'estona distret. Entretinguda.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada