Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2584384/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els gags.
Pitjor: L'anacronisme de cançons que són de principis dels 60's com "Komm, gib mir deine hand" de The Beatles o "Mama" d'en Roy Orbison, cantada en alemany; o "Helden" del 1977, interpretada pel David Bowie, aquesta, encara que tingui lligam amb el mur de Berlín.
Curiositat: Inspirada en la novel·la de la Christine Leunens titulada "Caging Skies", del 2008. Li va ser atorgat el guardó de millor guió adaptat en la 92a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
Comentari:
Irreverent, histriònica, burleta i, puntualment, crua, com en l'instant en el que el Roman Griffin Davis, que fa d'en Jojo, descobreix el cadàver de la seva mare, la Rosie, encarnada en l'Scarlett Johansson, a la forca; o emocional, com en l'escena en la que el Sam Rockwell, en el paper del capità Klenzendorf, es sacrifica pel nano. Confesso que el que m'ha captivat ha esta la paròdia i els acudits poca-soltes més que el drama bèl·lic, la tendresa o l'evolució emocional de l'infant. Els actors estan superbs. Regal.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2584384/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els gags.
Pitjor: L'anacronisme de cançons que són de principis dels 60's com "Komm, gib mir deine hand" de The Beatles o "Mama" d'en Roy Orbison, cantada en alemany; o "Helden" del 1977, interpretada pel David Bowie, aquesta, encara que tingui lligam amb el mur de Berlín.
Curiositat: Inspirada en la novel·la de la Christine Leunens titulada "Caging Skies", del 2008. Li va ser atorgat el guardó de millor guió adaptat en la 92a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
Comentari:
Irreverent, histriònica, burleta i, puntualment, crua, com en l'instant en el que el Roman Griffin Davis, que fa d'en Jojo, descobreix el cadàver de la seva mare, la Rosie, encarnada en l'Scarlett Johansson, a la forca; o emocional, com en l'escena en la que el Sam Rockwell, en el paper del capità Klenzendorf, es sacrifica pel nano. Confesso que el que m'ha captivat ha esta la paròdia i els acudits poca-soltes més que el drama bèl·lic, la tendresa o l'evolució emocional de l'infant. Els actors estan superbs. Regal.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada