dissabte, 18 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Swing Your Lady" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0030820/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'assaig de lluita en el que en Joe aprofita una clau immobilitzadora per fer-li un petó a la Sadie, interpretats per en Nat Pendleton i la Louise Fazenda, respectivament. L'espectacle del gran ball. Els instruments musicals vells que apareixen.
Pitjor: La cançó que canten els del poble de Plunkett City quan arriba l'Ed, encarnat en el Humphrey Bogart
Curiositat: Adaptació d'una obra de Broadway del 1936 de'n Kenyon Nicholson i el Charles Robinson. El Humphrey Bogart només va acceptar participar en la pel·lícula després que li apugessin el sou setmanal en dos-cents dòlars. Està inclosa en el llibre "The Fifty Worst Films of All Time (and how they got that way)" del Harry Medved i el Randy Lowell

Comentari:
Em temia una castanya autèntica, sobretot, després de topar amb l'actuació inicial de la banda del poble amb una peça musical depriment i que no venia al cas. La segona cançó també sobra, penso, la protagonitzada per la Penny Singleton fent de Cookie. Però, un cop la història ha engegat i ha pres una mica de ritme, el fil argumental ha anat copsant la meva atenció i he acabat prou satisfet. A més, és curta, per no cansar; setanta-set minuts. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!