dimecres, 29 de juny del 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "L'Atalante" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0024844/
Nota SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).
Revisió: Hauria de tornar-la a veure.
Millor: L'escena en la que juguen a dames Le père Jules i un abstret Jean, interpretats pel Michel Simon i el Jean Dasté.
Pitjor: El fragment en el que es veu la parella tocant-se sensualment; el Jean, al catre de la seva barcassa, i la Juliette, encarnada per la Dita Parlo, al llit de l'hostal.
Curiositat: També estrenada amb el títol "Le Chaland qui passe", fou la darrera pel·lícula completada pel director, en Jean Vigo, abans de morir de tuberculosi. L'embarcació que dóna nom al film es deia en realitat Louise XVI. La llargada de la primera versió era de 65 minuts.

Comentari:
Un clàssic. Dibuixa òptimament la crisi matrimonial dels cònjuges, amb la gelosia del marit, el desencís de la dona i l'evolució d'ambdós personatges fins arribar a la conformitat, alhora que obsequia amb situacions divertides, com la presentació de la cambra del pare Jules, i imatges curioses de caire gairebé documental, com la remuntada del riu a París. En conjunt, entranyable.

Perdoneu per la meva ignorància!