Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode IV - A New Hope" (1977)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0076759/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure més, si ho puc evitar.
Millor: L'argument. L'habilitat de l'R2D2 per connectar-se als sistemes de les naus. El sistema de canons de defensa del Falcó Mil·lenari. L'espasa làser.
Pitjor: El retrobament entre el Darth Vader i l'Obi-Wan Kenobi, interpretat per l'Alec Guinness, i, especialment, la resolució de l'encontre. La fragilitat de l'Estel de la Mort.
Curiositat: L'Steven Spielberg rep el 2.5% dels guanys d'aquesta pel·lícula a canvi del mateix percentatge dels de "Close Encounters of the Third Kind" (1977) arran d'una aposta entre ell i en George Lucas. El vestit del Darth Vader està inspirat en roba dels guerrers beduïns. La paraula "Jedi" es deriva del japonès "Jidai Geki", terme utilitzat per anomenar les sèries de televisió ambientades en temps de samurais.

Comentari:
Un clàssic i icona popular al que cal professar, si més no, consideració pel que va representar fa quaranta anys i per ser la primera peça de l'univers de l'exitosa saga. Vist en perspectiva, hi ha detalls que semblen bastant ridículs, com ara els uniformes tan característics dels soldats Stormtroopers. D'altra banda, s'aprecia gran cura en molts altres aspectes. Tot i així, ara, ni fred ni calor.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode III - Revenge of the Sith" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0121766/
Nota SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'ordre 66. El duel paral·lel, per una banda, entre el Yoda i el Darth Sidious, al recinte del senat; i, per l'altra banda, al planeta volcànic Mustafar, entre l'Obi-Wan Kenobi i l'Anakin Skywalker, encarnats per l'Ewan McGregor i el Hayden Christensen, respectivament. La reconstrucció de Darth Vader després de quedar socarrimat, sobretot el moment en el que li fiquen la màscara.
Pitjor: Les ganyotes que fa en les lluites el Darth Sidious, interpretat per l'Ian McDiarmid. La reacció "No!" de Darth Vader quan Darth Sidious l'enganya dient-li que ha mort la seva dona. L'uniforme de Darth Vader es veu ridícul. La mort de la senadora Amidala perque "ha perdut les ganes de viure" resulta poc creible.
Curiositat: Les imatges d'erupció volcànica de Mustafar van prendre's en viu al Mont Etna a Italia durant el rodatge.

Comentari:
La millor de les preqüeles per argument i espectacularitat. Encara que no m'acabo d'empassar el traspàs al costat fosc d'aquell qui havia de convertir-se en l'Escollit. Tot i així, magnífic entreteniment.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode II - Attack of the Clones" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0121765/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: Segon visionat. No la tornaré a veure més.
Millor: El duel final entre el Yoda i el Comte Dooku, interpretat pel Christopher Lee.
Pitjor: Molts plans en els que els efectes visuals semblen matussers, vist en perspectiva; per exemple a la factoria d'androides. El patètic personatge de l'Anakin Skywalker i la no gaire reeixida interpretació del Hayden Christensen.
Curiositat: El film es va fer arribar als cinemes amb el nom clau "Cue Ball". Els Arxius Jedi estan inspirats en la biblioteca del Trinity College de Dublin a Irlanda. 

Comentari:
Correcte pel que fa a l'avançament de la trama política de la saga. Queda deslluïda, però, per culpa d'un desenvolupament, que hauria de ser cabdal i que resulta inversemblant, del personatge d'Anakin Skywalker; l'afer amb la senadora Amidala és ridícul i els seus rampells insolents diuen molt poc en favor del sistema educatiu Jedi.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode I - The Phantom Menace" (1999)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0120915/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: Segon visionat. No crec que la torni a veure un altre cop.
Millor: El duel entre els Jedi i el Sith. Els dissenys, en general, i l'estètica.
Pitjor: Els animatrònics i la majoria de les animacions dels personatges 3D que no són màquines o robots. El pla en el que la reina i els seus acompanyants utilitzen "pistoles d'ascensió" per avançar cap a un pis superior del palau.
Curiositat: La pel·lícula es va fer arribar als cinemes com a "The Doll House" per tal de frustrar hipotètics intents de pirateig. El nom que fa servir la reina quan actua d'incògnit com assistent, "Padme", igual que "Yoda", són derivats de les paraules en sànscrit "lotus" i "guerrer", respectivament.

Comentari:
Certament, és inevitable sentir simpatia per l'univers que envolta el film tenint en compte que forma part de l'imaginari popular. Però com no sóc entusiasta de la saga no n'esperava res d'especial d'aquesta preqüela. Així doncs, el resultat em sembla prou digne, amb un repartiment encertat i, llevat d'algunes escenes sobreres, com la dels peixos grossos, per exemple, m'ha semblat un espectacle força entretingut.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La isla mínima" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3253930/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La fotografia. El detall de quan el Javier Gutiérrez, fent de l'investigador Juan Robles, punxa rudimentàriament la línia telefònica de la casa de la Marina, interpretada per l'Ana Tomeno.
Pitjor: L'interrogatori coercitiu poc convincent en el que el Rodrigo, pare de les víctimes encarnat per l'Antonio de la Torre, confessa al policia el seu conflicte amb els traficants de droga.  En general, la imatge tova de l'agent Juan Robles.
Curiositat: Va ser guardonada amb deu premis Goya, inclosos els de millor pel·lícula, director i guió original.

Comentari:
Prou equilibrada. Imagino que un dels atractius que volien oferir els guionistes a l'obra era el contrast de tarannàs dels companys policies dins un context confús com el de la transició espanyola. Crec, però, que el detall polític no aporta res a la història, tret d'algunes referències molt superficials a un canvi d'estil encara dubtós. Per altra banda, no he pogut evitar enrecordar-me del funest i, malauradament, cèlebre Cas d'Alcàsser de finals de l'any 1992, arran de l'assassinat de tres adolescents veïnes d'aquella localitat valenciana a mans, segons apuntaren les investigacions, de dos delinqüents comuns. Trist.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Beavis and Butt-Head Do America" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0115641/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència del títol, homenatjant l'estètica de sèries com Starsky and Hutch o Charlie's Angels, amenitzada per la veu d'Isaac Hayes. El gag del Parc Nacional de Yellowstone, on els adolescents s'estimen més jugar amb els urinaris automàtics que presenciar l'erupció dels geysers.
Pitjor: L'apologia de l'estupidesa extrema.
Curiositat: Basada en la sèrie animada "Beavis and Butt-Head", creada pel Mike Judge, que es va començar a emetre per l'MTV l'any 1993. Va batre el rècord de recaptació per al cap de setmana d'estrena.

Comentari:
Desconec si la impressió pobra que m'han causat aquests personatges babaus és culpa del temps i l'evolució de gustos al llarg dels vint anys que han passat des de l'estrena de la pel·lícula, o és que, veritablement, no fan gràcia. L'estil del dibuix no em desagrada i les caricatures són divertides. Però, en general, la proposta em sembla poc original.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kirschblüten - Hanami" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0910559/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El plantejament de la història. Les pinzellades crues que ofereix sobre el país nipó.
Pitjor: La poca traça dels metges de la primera escena, en el moment en el que li comuniquen a la dona la malaltia del seu marit. Quan el Rudi Angermeier, interpretat per l'Elmar Wepper, i el seu fill Karl, fet pel Maximilian Bruckner, s'estan menjant a l'apartament de Tòquio els rotllos de col que el pare ha cuinat seguint la recepta de la seva dona difunta i el noi trenca a plorar amb una gesticulació ridícula molt poc convincent; sembla, fins i tot, que rigui.
Curiositat: Inspirada en la pel·lícula "Tokyo Monogatari" del 1953, dirigida pel Yasujiro Ozu.

Comentari:
Interessant retrat de l'ocàs de les vides d'un matrimoni tradicional d'ambició senzilla, amenitzat per una mica d'exotisme oriental que pot esdevenir emocional depenent del grau d'identificació al que s'arribi amb la família protagonista. La reflexió que em queda és que l'esmena no sempre arriba a temps però la intenció és el que compta.

Perdoneu per la meva ignorància!