dimarts, 11 de juliol del 2023

DOCUMENTAL: "Louis" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19139066/

DURADA: 128 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El segment de l'Alkmaar Zaanstreek, equip amb el que va guanyar la competició de l'Eredivisie en la temporada 2008/09.

PITJOR:
- Alguns trossos absurds que no aporten res a l'espectador, com la visita a l'habitatge de la infantesa del Louis juntament amb el seu germà, el Gérard.

NOTES:
1. També, es coneix com "Van Gaal".
2. El director, en Geertjan Lassche, va seguir el protagonista, l'Aloysius Paulus Maria "Louis" van Gaal, al llarg de 3 anys; la idea inicial era fer-ho durant 1 any només però el període d'exposició es va perllongar per culpa de la pandèmia de la COVID-19 i pel nomenament del personatge com a seleccionador nacional per 3a vegada.
3. Abans de l'estrena de l'11 d'abril del 2022 en el Theater Tuschinski d'Amsterdam, l'entrenador ja havia vist 3 vegades l'obra.
4. La dona i les filles de l'holandès, la Truus Van Gaal-Opmeer, la Brenda Van Gaal i la Renate Voortman-Van Gaal, no volien sortir, inicialment; el periodista va guanyar-se el seu consentiment després d'1 any de feina i relació.

COMENTARI: He llegit en un article d'Internet que el Geertjan Lassche portava 10 anys rumiant en el projecte. Uf! No sé si el subjecte en qüestió es mereix tanta devoció. També, és cert que no sóc neerlandès; potser, factor determinant a l'hora d'estimar-lo diferent. Perquè, malgrat els seus èxits, no el consideraria un individu especialment talentós en la banqueta. De fet, a part dels relacionats amb les seves estades a Barcelona, un dels records més intensos que em venen a la memòria (i que no surt al reportatge) és aquella derrota en la final de la UEFA Champions League de la temporada 2009/10, quan feia de mànager del Fußball-Club Bayern, München e. V., contra el Football Club Internazionale Milano del funest José Mário dos Santos Mourinho Félix i l'arrogant Samuel Eto'o Fils. Allò em va fotre. Què voleu que us digui? Això a banda, confesso que jo sóc dels que defensava el seu rigor i la seva severitat amb els jugadors i la premsa esportiva durant les seves etapes al Barça. De manera que l'apreciava. Una altra cosa és això que el paio confon amb l'honestedat i que practica a tort i a dret, la impertinència. Resulta una persona desagradable i ell n'és conscient. I, pel que fa al material que es mostra, doncs, resulten prou interessants els retrobaments, tenint en compte que la figura actual és la d'un senyor vell i malalt, la qual cosa, entenc, provoca certa compassió en els entrevistats.

EN UN MOT: Emocional.

PAÍS:           PAÏSOS BAIXOS.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!