diumenge, 22 de setembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Harry and Walter Go to New York" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0074608/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'ambientació. Les explosions. Al teatre, la vella picant la mà del banquer que vol abraçar per l'espatlla la Diane Keaton, fent de la Lissa Chestnut.
Pitjor: La part de faràndula ridícula, especialment la representació darrera al teatre mentre es comet el robatori.
Curiositat: El John Byrum vengué el guió del que, aleshores, s'anomenava "Harry and Walter" per cinc-cents mil dòlars. En James Caan, que es referí a la pel·lícula com "Harry and Walter Go to the Toilet", va acomiadar els seus agents després de fer-la. En Sam Stewart va escriure'n una novel·lització que publicà Dell Publishing. Algunes de les escenes que tenen lloc a Nova York van filmar-se als decorats de "Hello, Dolly!" (1969) de la Twentieth Century Fox. L'Adam Worth fou un criminal en la realitat i es creu que en Sir Arthur Conan Doyle s'hi va inspirar per dibuixar el personatge de James Moriarty de la seva sèrie de novel·les de Sherlock Holmes.

Comentari:
Desprèn una flaire de producció gran pels detalls com els vestits i l'attrezzo; de fet, comptà amb un pressupost de vora els 7 milions de dòlars. El plantejament resulta prometedor i, fins i tot, algunes de les situacions còmiques traspuen un pèl de gràcia. Imagino que una de les premisses havia de ser que els personatges encarnats pel James Caan i l'Elliott Gould, el Harry Dighby i el Walter Hill, eren uns cretins simpàtics. No obstant, això no acaba de rutllar, si més no, tota l'estona. Tampoc encaixen altres reaccions exagerades del Michael Caine o de la Diane Keaton, interpretant l'Adam Worth i la Lissa Chestnut, respectivament. Però, en general, prou correcta. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!