diumenge, 3 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Paddington" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1109624/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'animació dels óssos. L'esquetx al metro del Paddington amb el gos i, especialment, el tros quan cauen de l'escala mecànica. La panoràmica d'imatges accelerades sobre el Tàmesi amb les adreces dels Clyde sobreimpressionades.
Pitjor: El moment quan en Paddington llepa el raspall de dents ple de cera de l'orella.
Curiositat: Basada en el personatge Paddington Bear i les històries escrites pel Michael Bond. El ninot és una combinació d'animatrònics i d'imatges generades per ordinador a càrrec de la companyia britànica Framestore. La darrera frase que recita l'ós en el monòleg final de la pel·lícula és "A Bear Called Paddington", que és el títol del primer llibre publicat sobre el personatge el 13 d'octubre del 1958 per William Collins & Sons.

Comentari:
Malgrat els molts tics habituals de comèdies familiars d'aquest tipus i que no tinc lligam emocional amb aquesta icona de la literatura infantil anglosaxona, el film m'ha entretingut, fins i tot, emocionat (en el clímax del rescat a la xemeneia). El que no m'ha convençut gaire és, potser, el paper de la malvada Millicent Clyde, interpretada per la Nicole Kidman. Però, en general, més que correcta.

Perdoneu per la meva ignorància!