diumenge, 20 de desembre del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Birdman or (The Unexpected Virtue of Ignorance)" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2562232/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El solo de bateria que, de vegades, acompanya l'acció. La seqüència en la que el barnús del protagonista, encarnat pel Michael Keaton, s'enganxa a una porta de servei del teatre en plena representació i l'actor queda a l'exterior; aleshores, decideix tornar a entrar al recinte per l'entrada principal, havent de caminar en calçotets per una Times Square atapeïda de gent. La continuïtat i l'estil de pla únic que la marca amb un ritme molt àgil.
Pitjor: Els moments de flirteig al terrat de la Sam, interpretada per l'Emma Stone, amb l'Edward Norton, fent de Mike. Els efectes visuals de l'escena de passeig aeri del Riggan, tot just després de llevar-se de dormir la mona d'entre la brossa.
Curiositat: Fou guardonada amb els Òscar a la millor pel·lícula, director, guió original i cinematografia.

Comentari:
A banda del matís de "realisme màgic" subjecte a interpretacions que incorpora i que, si més no, enriqueix el perfil (psiquiàtric) del personatge principal, planteja un retrat creïble d'un col·lectiu específic d'individus consistent amb l'elenc de participants. No es tracta d'una gran història, ans al contrari, l'argument és prou simple; però es fa força entretinguda malgrat un metratge relativament extens. No obstant, penso, tot el mèrit rau en l'estil narratiu.

Perdoneu per la meva ignorància!