SÈRIE: "Platonic - Temporada 1a" (Des del 24 de maig fins el 12 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13366604/episodes/?season=1

DURADA: 309 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- El manteniment del caràcter platònic de la relació entre la Sylvia i el Will, els papers interpretats per la Rose Byrne i el Seth Rogen, respectivament.

PITJOR:
- El pegot d'un desenllaç sobtadament còmode i positiu després del rètol, "ONE YEAR LATER", que apareix a 7 minuts del final.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Pilot", "Gandalf the Lizard", "Partner's Retreat", "Divorce Party", "My Wife's Boyfriend", "The Big Two Six", "Let the River Run", "San Diego", "Slumber Party" i "When Will Met Sylvia"; en els crèdits de presentació de cadascun, apareix un dibuix relacionat amb la història de l'episodi.
2. Entre el 6 d'agost i l'1 d'octubre de 2025, es va emetre una segona temporada, també, de 10 episodis.
3. El rodatge es va portar a terme entre maig i agost de 2022 en indrets de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California.
4. Els creadors de la sèrie, la Francesca Delbanco https://en.wikipedia.org/wiki/Francesca_Delbanco i el Nicholas Stoller https://en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Stoller, són matrimoni.

COMENTARI: Diria que el meu problema no és tant amb el gènere, aquesta comèdia de la vergonya o del ridícul https://en.wikipedia.org/wiki/Cringe_comedy, encara que no m'entusiasmi, ho reconec, sinó amb la manca de sentit comú de la proposta. És a dir, per un costat, em grinyola el comportament eixelebrat dels protagonistes, uns ganàpies de 40 anys que actuen com carallots adolescents regits pels lemes puerils del "passar-s'ho bé" i "fer-se el divertit", sense consciència ni control. Per l'altre, els escenaris esdevenen poc menys que inversemblants. Des de la jornada professional estranyament híbrida en la que la paia (què hi fot allà?), literalment, es menja el discurs del gerent, passant per l'interès d'una franquícia pel producte d'una cerveseria local, fins a arribar al súmmum de la estupidesa, la reparació del retrat del cap plantant-li un penis al nas i l'exposició pública posterior, una bretolada impròpia. He aconseguit mantenir-me receptiu durant els primers cinc episodis. Però, el moment "secret skills" del cinquè m'ha mort. Després, val a dir, he sentit alguna espurna de curiositat, per exemple, amb l'assumpte de l'assetjador del vuitè. Malauradament, una resolució barroera de la circumstància en forma de baralleta s'ha encarregat de confirmar la meva impressió negativa sobre la sèrie. Què voleu? L'embaràs, i en sóc bastant expert, no em fa gràcia.

EN UN MOT: Regressió.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!